1821
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Ximeno o Ximen Pérez de Tarazona i després Ximen Pérez d'Arenós.(Aragó ? - Múrcia 1266)
Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén Pérez de Tarazona''' i després '''Ximén Pérez d'Arenós'''.(Aragó ? - Múrcia 1266).
D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa de Llenguadoc]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals van pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos després d'ajudar a la conquiste del vall de l' Ebre, es van tornar cap al seu país.
D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa de Llenguadoc]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals van pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos després d'ajudar a la conquista del vall de l'Ebre, es van tornar cap al seu país.
Va servir des de molt jove al rei El senyor Jaume I El Conquistedor com a figura principal de Sa Casa Real.
Va servir des de molt jove al rei El senyor Jaume I El Conquistador com figura principal de sa Casa Real.
El seu fill Blasco es va casar en una filla d'Abu Zeit, el penúltim rei de Valéncia i senyor del territoris de l'interior de Valéncia.<ref>[http://arenos.iespana.es/vicente.htm Arbre genealògic]</ref>
==Zeit Abu Zeit==
==Zeit Abu Zeit==
El 30 de giner de 1.232 es va firmar el segon tractat de vassallage i protecció de [[Zeit Abu Zeit]] en el rei Jaume, a on el rei moro va cedir tots els drets sobre Valéncia en estos acorts: Zeit Abu Zeit va passar de ser rei almohade de Valéncia a ser Senyor Feudal cristià, en eixèrcit propi i baix la protecció del senyor Jimeno Pérez d'Arenós.
El 30 de giner de 1.232 es va firmar el segon tractat de vassallage i protecció de [[Zeit Abu Zeit]] en el rei Jaume, a on el rei moro va cedir tots els drets sobre Valéncia en estos acorts: Zeit Abu Zeit va passar de ser rei [[almohade]] de [[Valéncia]] a ser senyor feudal cristià, en eixèrcit propi i baix la protecció del senyor Jimeno Pérez de Arenós.
Aixina va conquistar molts pobles i castells entre ells [[Castalla]] i [[Onil]]. Esta conquiste va haver de realisar-se sobre l'any 1244/5. El rei moro se'ls va regalar als seus dos fills quan es van casar en membres de la família Arenós.
Aixina va conquistar molts pobles i castells entre ells [[Castalla]] i [[Onil]]. Esta conquiste va haver de realisar-se sobre l'any 1244/5. El rei moro se'ls va regalar als seus dos fills quan es van casar en membres de la família Arenós.
==Fets d'armes==
==Fets d'armes i possessions==
L'any 1.233 quan el rei El senyor Jaume va decidir conquistar lo [[regne de Valéncia]], va fer una cridà general als Rics Hòmens, [[Mesnada|mesnaders]] i la resta de cavallers de la seua Corona pera que li ajudaren en tan gran empresa.
L'any 1.233 quan el rei El senyor Jaume va decidir conquistar lo [[regne de Valéncia]], va fer una cridà general als Rics Hòmens, [[Mesnada|mesnaders]] i la resta de cavallers de la seua Corona pera que li ajudaren en tan gran empresa.
Trobant-se el rei en la vila de [[Montalbán]] i volent recompensar al senyor [[Balasc d'Alagó]], el seu [[Mayordomo major]], els grans servicis prestats, li va donar la ciutat de [[Morella]] per a mentres vixquera, pero en el pacte següent: que una torre del castell que es cridava “ZELOQUIA”, fora compartida en terceria en Jimeno Pérez de Tarazona, d'esta manera demostrava el rei el gran agraït que estava a este últim.
Trobant-se el rei en la vila de [[Montalbán]] i volent recompensar al senyor [[Balasc d'Alagó]], el seu [[Mayordomo major]], els grans servicis prestats, li va donar la ciutat de [[Morella]] per a mentres vixquera, pero en el pacte següent: que una torre del castell que es cridava “ZELOQUIA”, fora compartida en terceria en Jimeno Pérez de Tarazona, d'esta manera demostrava el rei el gran agraït que estava a este últim.
==Andilla==
En els anys previs a la Reconquista, Andilla era un dels territoris davall el govern d'[[Moro Zeit|Abu Zayd]]. El monarca aragonés va cedir la vila i el castell en 1237 a, Ximén Pérez d'Arenós.
Pocs anys després es va erigir en baronia, expulsant-se als moriscs que l'habitaven i repoblant-se en cristians després dels alçaments.
===Puig de Santa Maria i Valéncia===
===Puig de Santa Maria i Valéncia===
Fins a l'any 1237 El senyor Jimeno Pérez de Tarazona estava en [[Aragó]], el rei ho havia nomenat el seu [[Reboster Major]], un càrrec de la màxima confiança.
L'any 1238 es trobava en el Castell del [[Puig de Santa Maria]]. En el mes d'abril del mateix any va assentar el seu eixèrcit enfront de la ciutat de Valéncia sent un dels més esforçats cavallers, fins a la seua presa, que fon en vespres de [[Sant Miquel]] del mateix any.
L'any 1238 es trobava en el Castell del [[Puig de Santa Maria]]. En el mes d'abril del mateix any va assentar el seu eixèrcit enfront de la ciutat de Valéncia sent un dels més esforçats cavallers, fins a la seua presa, que fon en vespres de [[Sant Miquel]] del mateix any.
El recent baró d'Arenós va ajudar al senyor Jaume en la presa de [[Xàtiva]], l'any de 1.245.
El recent baró d'Arenós va ajudar al senyor Jaume en la presa de [[Xàtiva]], l'any de 1.245.
El senyor Jimeno Pérez d'Arenós i [[Zeit Abu Zeit]] (el seu sogre) eren copropietaris de les estratègiques viles i castells de Castalla i Onil. El rei El senyor Jaume volia tindre estos castells, perqué la seua situació era molt important, puix estaven en l'eixida natural dels passos, que des d'este regne conduïxen a Villena i per consegüent a Múrcia i Castella i podia controlar les entrades i eixides dels moros d'atres parts, també podia vigilar les entrades de castellans en el seu regne, i sobretot per estar situats molt pròxims a la zona on havien moltes revoltes sarraïnes.
El senyor Jimeno Pérez d'Arenós i [[Zeit Abu Zeit]] (el seu sogre) eren copropietaris de les estratègiques viles i castells de Castalla i Onil. El rei Jaume, volia tindre estos castells, perqué la seua situació era molt important, puix estaven en l'eixida natural dels passos, que des d'este regne conduïxen a Villena i per consegüent a Múrcia i Castella i podia controlar les entrades i eixides dels moros d'atres parts, també podia vigilar les entrades de castellans en el seu regne, i sobretot per estar situats molt pròxims a la zona on havien moltes revoltes sarraïnes.
Per fortuna per a Zeit Abu Zeit, va tindre un bon negociador en El senyor Jimeno Pérez d'Arenós, puix sent copropietari de Castalla i Onil i molt vàlit del rei, va arreglar tot lo que és necessari, per a entregar-li al rei estos dos castells i rebre a canvi els castells i alqueries de Cheste i Vilamarxant.
Per fortuna per a Zeit Abu Zeit, va tindre un bon negociador en El senyor Jimeno Pérez d'Arenós, puix sent copropietari de Castalla i Onil i molt vàlit del rei, va arreglar tot lo que és necessari, per a entregar-li al rei estos dos castells i rebre a canvi els castells i alqueries de Cheste i Vilamarxant.
===Sublevacions dels moros===
===Sublevacions dels moros===
En 1.251 El senyor Jimeno Pérez d'Arenós va concedir la Carta de Poblament a Cortes d'Arenós.
En 1.251 El senyor Jimeno Pérez d'Arenós va concedir la [[Carta de Pobla]] a Cortes d'Arenós.
L'any 1254 va succeir una atra sublevació sarraïna capitanejada pel moro Alazdrach que en poc de temps es va apoderar dels castells de: Biar, Gallinera, Serra i Pego.
L'any 1254 va succeir una atra sublevació sarraïna capitanejada pel moro [[Alazdrach]] que en poc de temps es va apoderar dels castells de: [[Biar]], [[Gallinera]], [[Serra]] i [[Pego]].
Jaume I va respondre en l'orde d'expulsió i el mandat de ser abandonades les terres en el terminí d'un mes. El caudill moro, acompanyat d'uns xixanta mil moros sublevats van proseguir la seua rebelió i van conquistar una dotzena de castells més.
Reunits els moros en [[Montesa]], es van donar conte que la seua força era molt desigual enfront de les hosts ordenades dels soldats del rei, manades pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, en conseqüència van pregar a este que intercedira davant del rei a fi de renunciar a la guerra i obtindre el permís i la seguritat per a poder-se traslladar a Múrcia o a Granada. El rei Jaume no va posar cap dificultat a concedir el perdó a aquella multitut, puix sabia que aquella gent ben dirigida i ordenada podrien posar en sério perill els estats de Valéncia.
Reunits els moros en [[Montesa]], es van donar conte que la seua força era molt desigual enfront de les hosts ordenades dels soldats del rei, manades pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, en conseqüència van pregar a este que intercedira davant del rei a fi de renunciar a la guerra i obtindre el permís i la seguritat per a poder-se traslladar a Múrcia o a Granada. El rei Jaume no va posar cap dificultat a concedir el perdó a aquella multitut, puix sabia que aquella gent ben dirigida i ordenada podrien posar en sério perill els estats de Valéncia.
==Furs==
==Furs==
Desijant el rei posar en orde el nou regne de Valéncia, l'any 1239 va redactar els “FURS” o lleis de Valéncia i va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a conseller per a la redacció de les les dites lleis.
==Ric Home i Arenós==
==Ric Home i Arenós==
L'any 1241 va voler el rei donar-li més prestigi al senyor Jimeno Pérez de Tarazona i ho va nomenar “Rico Home” que era la següent categoria després del rei i dels infants. En esta ocasió el rei li va otorgar la baronia d'Arenós i a partir de llavors El senyor Jimeno Pérez de Tarazona va canviar el llinage Tarazona per Arenós, ell i els seus descendents. En esta mateixa ocasió també li van ser cedides les [[Alqueria|Alqueries]] de [[Masarrochos]] i [[Benifarache]].
L'any 1241 va voler el rei donar-li més prestigi al senyor Jimeno Pérez de Tarazona i ho va nomenar “Ric Home” que era la següent categoria després del rei i dels infants. En esta ocasió el rei li va otorgar la baronia d'Arenós i a partir de llavors El senyor Jimeno Pérez de Tarazona va canviar el llinage Tarazona per Arenós, ell i els seus descendents. En esta mateixa ocasió també li van ser cedides les [[Alqueria|Alqueries]] de [[Masarrochos]] i [[Benifarache]].
==Almizra==
==Almizra==
==Alventosa==
==Albentosa==
La vila d'[[Alventosa]], era de l'Orde Del temple, i era molt apreciada pel senyor Jimeno d'Arenós, per estar prop de la baronia d'Arenós, en la ribera del Millars.
La vila d'[[Albentosa]], era de l'Orde Del temple, i era molt apreciada pel senyor Jimeno d'Arenós, per estar prop de la baronia d'Arenós, en la ribera del Millars.
El baró es va posar en contacte en Fra Bernardo de Cardona, ministre del Temple en Aragó i Catalunya, proponent-li el tracte següent: a canvi de la Vila d'Alventosa li donaria les dos alqueries de [[Masarrochos]] i [[Benifarach]]
El baró es va posar en contacte en Fra Bernardo de Cardona, ministre del Temple en Aragó i Catalunya, proponent-li el tracte següent: a canvi de la Vila d'Albentosa li donaria les dos alqueries de [[Masarrochos]] i [[Benifarach]]
Va acceptar el canvi el ministre de l'[[Orde del Temple]] en data del huit de maig de 1251, que es va fer en presència del rei i molts atres Senyors.
Va acceptar el canvi el ministre de l'[[Orde del Temple]] en data del huit de maig de 1251, que es va fer en presència del rei i molts atres Senyors.
En [[1251]], estant el rei en [[Lleida]], va ordenar al [[Lloc tinent General en el Regne de Valéncia]], Jimeno Pérez d'Arenós, que traslladara la població de [[Castelló]], que ocupava un lloc montanyós i de difícil accés on es trobava el Castell Vell, als plans i fèrtils terres prop de la costa. Este és el lloc que actualment ocupa Castelló de la Plana que en principi es va cridar [[Alqueria de Bernabé]].
En [[1251]], estant el rei en [[Lleida]], va ordenar al [[Lloc tinent General en el Regne de Valéncia]], Jimeno Pérez d'Arenós, que traslladara la població de [[Castelló]], que ocupava un lloc montanyós i de difícil accés on es trobava el Castell Vell, als plans i fèrtils terres prop de la costa. Este és el lloc que actualment ocupa Castelló de la Plana que en principi es va cridar [[Alqueria de Bernabé]].
Segons Martí de Viciana, al fundar la poblacio de Castello en el pla, la disenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construiren en el mur, configurant la muralla migeval.
Segons Martí de Viciana, al fundar la població de Castello en el pla, la dissenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construïren en el mur, configurant la muralla migeval.
Al mateix temps el huit de setembre de 1251 Jaume I va concedir a Jimeno Pérez de Arenós, per a ell i per als seus, tota la Jurisdicció de l'Alqueria de Chest que havia segut permutada per Castalla i la [[Torre d'Onil]] en [[Alacant]].
Al mateix temps el huit de setembre de 1251 Jaume I va concedir a Jimeno Pérez de Arenós, per a ell i per als seus, tota la Jurisdicció de l'Alqueria de Chest que havia segut permutada per Castalla i la [[Torre d'Onil]] en [[Alacant]].
==Referencies==
{{Reflist}}
==Enllaços externs==
==Enllaços externs==
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=135 Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la poblacio de Castello]
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=135 Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la poblacio de Castello]
[[Categoria:Historia de Valéncia]]
[[Categoria:Historia de Valéncia]]
*[http://www.iglesiavillar.com/downloads/hoja481.pdf Villar del Arzobispo]]