− | Joan Lluis Vives i March, el gran filosof i humaniste del Renaiximent europeu, naixque en Valencia, el 6 de març de 1492, en la casa dels Vives, ubicada en la plaça que hui porta son nom, junt als palaus dels Cardona i Vilarrasa, rere l'esglesia de Sant Marti. Sos pares foren Lluis Vives i Valeriola i Maria Blanca i March, parent del poeta Ausias March, i abdos judeus conversos i comerciants. Muigue en Bruges (Belgica) el 6 de maig de 1540. | + | {{esbos}} |
| + | Joan Lluis Vives i March, el gran filosof i humaniste del Renaiximent europeu, naixque en Valencia, el 6 de març de 1492, en la casa dels Vives, ubicada en la plaça que hui porta son nom, junt als palaus dels Cardona i Vilarrasa, rere l'esglesia de Sant Marti. Sos pares foren Lluis Vives i Valeriola i Maria Blanca i March, parent del poeta [[http://www.uiquipedia.org/Ausi%C3%A0s_March|Ausias March]], i abdos judeus conversos i comerciants. Muigue en Bruges (Belgica) el 6 de maig de 1540. |
| Es caracterisa sa biografia per ser gran amant de la ciencia i molt desafortunat en la vida, gran part de la qual estigue inmers en una cadena d'episodis trists, a pesar dels quals no s'amilanà. La principal preocupacio que reflexà en sos tractats i escrits va ser la reforma de l'ensenyança i de costums. Lluis Vives feu sos estudis primaris i universitaris en Valencia, en una epoca en que els universitaris s'alçaven a les quatre de la matinada i tenien la primera classe a les cinc. Als 17 anys es traslladà, fart de la persecucio que patien sos pares per ser judeus i despres de la mort de sa mare, a Paris. En part fon un exili voluntari. Cansat de la mediocritat imperant a son voltant, i perque una epidemia de pesta que assotà Valencia en el 1508 paralisà totes les activitats academiques. En la Sorbona estudià Humanitats i Filosofia. Es doctorà i tornà a Valencia al trobar-se malament son pare. Al faltar son pare, es quedà per un curt espai de temps, donat classes en la catedra de Gramatica i Lliteratura de l'Universitat, sent-ne un de sos alumnes Honorat Joan. Marchà a Flandes en 1512 i establi sa residencia en Bruges, on es guanyà la vida, al principi, donant classes particulars. Es quan escriu: Christi Jesu Triumphus. Bruges fon per ad ell la segona Valencia, a la que enyorava en devocio. A pesar de l'acossament de l'Inquisicio a sa familia, sempre guardà un bon recort d'ella i la nomenava Patria Meua. Sa fama com a pedagoc començà a extendres. En 1517 el primer ministre de Carles V li feu preceptor del princip Guillem de Croy, qui als 10 anys havia segut nomenat bisbe de Cambray. En 1519 era professor de l'Universitat de Lovaina, intimant en el decà de la mateixa, qui despres seria Papa en el nom d'Adrià VI. Conegue a Erasmo de Rotterdam, en qui mantingue una bona amistat i abundant correspondencia, i preparà l'edicio de les obres de Sant Agusti. Viajà a Paris, Bruges, Ambers i tornà a Lovaina, residint alternativament en Bruges i Brusseles. | | Es caracterisa sa biografia per ser gran amant de la ciencia i molt desafortunat en la vida, gran part de la qual estigue inmers en una cadena d'episodis trists, a pesar dels quals no s'amilanà. La principal preocupacio que reflexà en sos tractats i escrits va ser la reforma de l'ensenyança i de costums. Lluis Vives feu sos estudis primaris i universitaris en Valencia, en una epoca en que els universitaris s'alçaven a les quatre de la matinada i tenien la primera classe a les cinc. Als 17 anys es traslladà, fart de la persecucio que patien sos pares per ser judeus i despres de la mort de sa mare, a Paris. En part fon un exili voluntari. Cansat de la mediocritat imperant a son voltant, i perque una epidemia de pesta que assotà Valencia en el 1508 paralisà totes les activitats academiques. En la Sorbona estudià Humanitats i Filosofia. Es doctorà i tornà a Valencia al trobar-se malament son pare. Al faltar son pare, es quedà per un curt espai de temps, donat classes en la catedra de Gramatica i Lliteratura de l'Universitat, sent-ne un de sos alumnes Honorat Joan. Marchà a Flandes en 1512 i establi sa residencia en Bruges, on es guanyà la vida, al principi, donant classes particulars. Es quan escriu: Christi Jesu Triumphus. Bruges fon per ad ell la segona Valencia, a la que enyorava en devocio. A pesar de l'acossament de l'Inquisicio a sa familia, sempre guardà un bon recort d'ella i la nomenava Patria Meua. Sa fama com a pedagoc començà a extendres. En 1517 el primer ministre de Carles V li feu preceptor del princip Guillem de Croy, qui als 10 anys havia segut nomenat bisbe de Cambray. En 1519 era professor de l'Universitat de Lovaina, intimant en el decà de la mateixa, qui despres seria Papa en el nom d'Adrià VI. Conegue a Erasmo de Rotterdam, en qui mantingue una bona amistat i abundant correspondencia, i preparà l'edicio de les obres de Sant Agusti. Viajà a Paris, Bruges, Ambers i tornà a Lovaina, residint alternativament en Bruges i Brusseles. |
| Ideologicament, la filosofia de Vives reflexa l'actitut ideologica del Renaiximent, alluntant-se de l'Edat Mija. Vives senti en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosofics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradicio greco-cristiana. Per aço, es considerat el mes important filosof cristià del Renaiximent, alhora que sociolec, humaniste, teolec, pedagoc i lliterat. Joan Lluis Vives i March ha segut definit per sos biografs com u dels valencians mes universals de la cultura cristiana occidental. Allumenà intelectualment el pas de la Edat Mija al Renaiximent. | | Ideologicament, la filosofia de Vives reflexa l'actitut ideologica del Renaiximent, alluntant-se de l'Edat Mija. Vives senti en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosofics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradicio greco-cristiana. Per aço, es considerat el mes important filosof cristià del Renaiximent, alhora que sociolec, humaniste, teolec, pedagoc i lliterat. Joan Lluis Vives i March ha segut definit per sos biografs com u dels valencians mes universals de la cultura cristiana occidental. Allumenà intelectualment el pas de la Edat Mija al Renaiximent. |