78 854
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El nom de "molècula" prové del [[llatí]] ''molecŭla'', diminutiu del vocable llatí moles,<ref>{{DGLV|Molècula}}</ref> traduint-se com "massa".
El nom de "molècula" prové del [[llatí]] ''molecŭla'', diminutiu del vocable llatí moles,<ref>{{DGLV|Molècula}}</ref> traduint-se com "massa".
El concepte de la molècula s'introduí per primera volta en l'any 1811 per [[Amedeo Avogadro]], que se sobrepossat al desfargalament en eixe moment entre els àtoms i molècules, degut a les lleis de les proporcions definides i múltiples de [[John Dalton]] ([[1803]]-[[1808]]).
El concepte de la molècula s'introduí per primera volta en l'any 1811 per [[Amedeo Avogadro]], que se sobrepon al desfargalament en eixe moment entre els àtoms i molècules, degut a les lleis de les proporcions definides i múltiples de [[John Dalton]] ([[1803]]-[[1808]]).
L'anàlisis d'Avogadro fon acceptat per molts químics, en notables excepcions (Boltzmann, Maxwell, Gibbs). Pero l'existència de molècules se mantingué en el debat obert en la comunitat científica en l'obra de Jean Perrin ([[1911]]) que despuix fon confirmat experimentalment l'explicació teòrica del moviment Browniano, en térmens d'àtoms de propostes per [[Albert Einstein]] ([[1905]]). [[Jean Perrin]] també se torna a calcular el número d'Avogadro, a través de varis mètodos.
L'anàlisis d'Avogadro fon acceptat per molts químics, en notables excepcions (Boltzmann, Maxwell, Gibbs). Pero l'existència de molècules se mantingué en el debat obert en la comunitat científica en l'obra de Jean Perrin ([[1911]]) que despuix fon confirmat experimentalment l'explicació teòrica del moviment Browniano, en térmens d'àtoms de propostes per [[Albert Einstein]] ([[1905]]). [[Jean Perrin]] també se torna a calcular el número d'Avogadro, a través de varis mètodos.