78 888
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Archiu:Sevilleorangemarmalade.jpg|thumb|250px|Melada de taronja en frasc.]]
[[Archiu:Sevilleorangemarmalade.jpg|thumb|250px|Melada de taronja en flasco.]]
[[Archiu:Mermelada casera.png|thumb|250px|Melades caseres de fresa i fruits rojos]]
[[Archiu:Mermelada casera.png|thumb|250px|Melades caseres de fraula i fruits rojos]]
La '''melada''' és una conserva de fruita cuita en [[sucre]]. La seua composició i preparació és diferent de la gelea o confit.
La '''melada''' és una conserva de fruita cuita en [[sucre]]. La seua composició i preparació és diferent de la gelea o confit.
== Característiques ==
== Característiques ==
Encara que la proporció de fruita i sucre varia en funció del tipo de melada, del punt de maduració de la fruita i atres factors, el punt de partida habitual és que siga en proporció 1:1 en pes. Quan la mescla alcança els 105 °C, l'àcit i la pectina de la fruita reaccionen en el sucre fent que en gelar-se quede sòlida la mescla. Per a que es forme la melada és important que la fruita continga pectina. Algunes frutes que tenen pectina són: les [[pomes]], els cítrics, i numeroses frutes del bosc, exceptuant les fraules i les zarzamoras, per eixemple. Per a elaborar melada d'estes frutes l'indústria afig pectina pura, pero el método caser consistia en afegir una atra fruita en abundant pectina al dos per cent (pomes o [[suc]] de [[llima]], per eixemple).
Encara que la proporció de fruita i sucre varia en funció del tipo de melada, del punt de maduració de la fruita i atres factors, el punt de partida habitual és que siga en proporció 1:1 en pes. Quan la mescla alcança els 105 °C, l'àcit i la pectina de la fruita reaccionen en el sucre fent que en gelar-se quede sòlida la mescla. Per a que es forme la melada és important que la fruita continga pectina. Algunes frutes que tenen pectina són: les [[pomes]], els cítrics, i numeroses frutes del bosc, exceptuant les fraules i les zarzamoras, per eixemple. Per a elaborar melada d'estes frutes l'indústria afig pectina pura, pero el mètodo caser consistia en afegir una atra fruita en abundant pectina al dos per cent (pomes o [[suc]] de [[llima]], per eixemple).
Mentres en [[Espanya]], [[Mèxic]] i [[Amèrica del Sur]], "melada" és un terme genèric per a estes conserves, en [[Amèrica Central]] i el [[Carib]] s'usa generalment per a les melades de taronja, sent de major us el terme "alevalenta".
Mentres en [[Espanya]], [[Mèxic]] i [[Amèrica del Sur]], "melada" és un terme genèric per a estes conserves, en [[Amèrica Central]] i el [[Carib]] s'usa generalment per a les melades de taronja, sent de major us el terme "alevalenta".
La paraula "melada" prové de l'[[Portugués|Idioma portugués]] ''marmelada'' que significa "confit de codonyer" (codonyer es diu ''marmelo'' en [[gallec]] i [[portugués]]), i esta a la seua vegada del [[Llatí|llatí]] ''melimelum'' (un tipo de poma) que té el seu orige en el [[Grec|grec]] ''melimelon'' (meli=[[mel]] i Μήλον=meélon=poma). Els grecs de l'antiguetat ya coïen codonyers en mel, segons s'arreplega en el llibre de cuina del romà Apicio.
La paraula "melada" prové de l'[[Portugués|Idioma portugués]] ''marmelada'' que significa "confit de codonyer" (codonyer es diu ''marmelo'' en [[gallec]] i [[portugués]]), i esta a la seua vegada del [[Llatí|llatí]] ''melimelum'' (un tipo de poma) que té el seu orige en el [[Grec|grec]] ''melimelon'' (meli=[[mel]] i Μήλον=meélon=poma). Els grecs de l'antiguetat ya coïen codonyers en mel, segons s'arreplega en el llibre de cuina del romà Apicio.
En l'any [[1238]], el murcià Ibn Razin al-Tuyibi en el seu llibre de gastronomia ''Relleus de les taules'', sobre les delícies del menjar i els diferents plats es referix a la melada com a unes oblees o neules que es desmollaven en mel o aixarop per a elaborar dolçols. En l'any [[1480]], la paraula apareix per primera volta en documents en [[Anglés|anglés]], i es va divulgar en el [[sigle XVII]]. És en eixe sigle que s'elaboren per primera volta en [[Escòcia]] les famoses melades de [[taronges]] de [[Sevilla]]. La paraula es va estendre per varis països europeus per a designar conserves dolces a soles fetes en cítrics, en uns atres es va amprar com a sinònim de "confit de fruta", i en [[Portugal]] ha conservat el seu sentit original, dolç de codonyer.
En l'any [[1238]], el murcià Ibn Razin al-Tuyibi en el seu llibre de gastronomia ''Relleus de les taules'', sobre les delícies del menjar i els diferents plats es referix a la melada com a unes oblees o neules que es desmollaven en mel o aixarop per a elaborar dolços. En l'any [[1480]], la paraula apareix per primera volta en documents en [[Anglés|anglés]], i es va divulgar en el [[sigle XVII]]. És en eixe sigle que s'elaboren per primera volta en [[Escòcia]] les famoses melades de [[taronges]] de [[Sevilla]]. La paraula es va estendre per varis països europeus per a designar conserves dolces a soles fetes en cítrics, en uns atres es va amprar com a sinònim de "confit de fruta", i en [[Portugal]] ha conservat el seu sentit original, dolç de codonyer.
Una llegenda dona un atre orige poc provable a la paraula melada. Es conta que trobant-se malalta [[María Estuardo]], el seu sèquit francés hauria dit ''"Marie est malade"'' (María està malalta) mentres el seu mege li donava taronges en mel per a aliviar-la. La frase francesa s'hauria deformat en ''marmalade''. No existixen proves documentals ni referències que recolzen esta hipòtesis.
Una llegenda dona un atre orige poc provable a la paraula melada. Es conta que trobant-se malalta [[María Estuardo]], el seu sèquit francés hauria dit ''"Marie est malade"'' (Maria està malalta) mentres el seu mege li donava taronges en mel per a aliviar-la. La frase francesa s'hauria deformat en ''marmalade''. No existixen proves documentals ni referències que recolzen esta hipòtesis.
== Llegislació ==
== Llegislació ==