Llínea 12: |
Llínea 12: |
| |superfície = 11'24 km2 | | |superfície = 11'24 km2 |
| |altitut = 326 m. | | |altitut = 326 m. |
− | |població = 428 hab. (2021) | + | |població = 428 hab. (2022) |
− | |densitat = 39,67 hab./km² | + | |densitat = 38,07 hab./km² |
| |gentilici = otosí, otosina | | |gentilici = otosí, otosina |
| |llengua = [[Valencià]] | | |llengua = [[Valencià]] |
| |còdic_postal = 46844 | | |còdic_postal = 46844 |
| |festes = Del 6 al 8 d'agost | | |festes = Del 6 al 8 d'agost |
− | |alcalde = Emilio José Mira Quilis | + | |alcalde = Maria Inés Alfonso Monzó |
| |web = [https://www.otos.es Web Oficial de l'ajuntament] | | |web = [https://www.otos.es Web Oficial de l'ajuntament] |
| |notes = | | |notes = |
| }} | | }} |
− | '''Otos''' és un municipi de la província de [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]]. | + | '''Otos''' és un [[municipi]] de la província de [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]]. |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
Llínea 39: |
Llínea 39: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | En el ''[[Llibre del Repartiment]]'' trobem la primera referència escrita d'Otos. La baronia d'Otos fon jurisdicció territorial adquirida per Cristòfol de Milà i d'Aragó, segon comte d'Albaida en el 1533. El 1574, es desmembrà de la parròquia de Bèlgida, a la qual pertanyia, i se li afegiren les de Carrícola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de [[Valéncia]] [[sant Joan de Ribera]] va erigir en 1574 la parròquia d'Otos dedicada a [[santa Bàrbara]], en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual és de 1748). En 1585, en el padró fet per [[sant Joan de Ribera]], es senyalava que hi havia en Otos 50 cases de moriscs i 24 de cristians vells (uns 333 habitants). En 1609, en l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]], el poble quedà deshabitat i fon repoblat per escritura otorgada el [[17 d'octubre]] de [[1611]]. El senyoriu d'Otos el tingué el marqués de Sant Josep. L'edifici més singular del poble és el palau, començat a construir pel marqués. | + | En el ''[[Llibre del Repartiment]]'' trobem la primera referència escrita d'Otos. La baronia d'Otos fon jurisdicció territorial adquirida per Cristòfol de Milà i d'Aragó, segon comte d'Albaida en l'any [[1533]]. En l'any [[1574]], es desmembrà de la parròquia de Bèlgida, a la qual pertanyia, i se li afegiren les de Carrícola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de [[Valéncia]] [[sant Joan de Ribera]] va erigir en l'any 1574 la parròquia d'Otos dedicada a [[santa Bàrbara]], en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual és de 1748). En 1585, en el padró fet per [[sant Joan de Ribera]], es senyalava que hi havia en Otos 50 cases de moriscs i 24 de cristians vells (uns 333 habitants). En l'any [[1609]], en l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]], el poble quedà deshabitat i fon repoblat per escritura otorgada el [[17 d'octubre]] de [[1611]]. El senyoriu d'Otos el tingué el marqués de Sant Josep. L'edifici més singular del poble és el palau, començat a construir pel marqués. |
| | | |
| Durant l'invasió francesa, va tindre un paper destacat el franciscà otosí [[Francesc Quilis]], que va participar en la Batalla del Raboser ([[27 d'abril]] de [[1812]]) en [[Atzeneta d'Albaida|Atzeneta]], a on va ser fet presoner pels francesos i posteriorment fusilat. | | Durant l'invasió francesa, va tindre un paper destacat el franciscà otosí [[Francesc Quilis]], que va participar en la Batalla del Raboser ([[27 d'abril]] de [[1812]]) en [[Atzeneta d'Albaida|Atzeneta]], a on va ser fet presoner pels francesos i posteriorment fusilat. |
| | | |
− | En 1815, comença la celebració de les festes patronals en honor de la Puríssima Concepció, als sants de la Pedra i al Crist de la fe (que va fer el seu primer miracle durant la [[Guerra del Francés]] en 1812). | + | En l'any [[1815]], comença la celebració de les festes patronals en honor de la Puríssima Concepció, als sants de la Pedra i al Crist de la fe (que va fer el seu primer miracle durant la [[Guerra del Francés]] en l'any [[1812]]). |
| | | |
| Durant les [[guerres carlistes]] n'hi hagueren uns disturbis produïts per Leopoldo i Valeriano Martí d'Alfarrasí, pero l'alcalde Francisco Vicente Oliveres Cortell els va expulsar en l'ajuda dels veïns, que els van fer front en les armes. | | Durant les [[guerres carlistes]] n'hi hagueren uns disturbis produïts per Leopoldo i Valeriano Martí d'Alfarrasí, pero l'alcalde Francisco Vicente Oliveres Cortell els va expulsar en l'ajuda dels veïns, que els van fer front en les armes. |
| | | |
− | En el sigle XX, escomença una época d'esplendor econòmica, frut de la comercialisació del [[raïm]] i del repartiment de la propietat de la terra, i s'origina una [[burguesia]] agrària local. La crisis de la [[filoxera]] de l'any 1910 va marcar l'inici de l'emigració cap a l'[[Argentina]], [[Barcelona]] i atres territoris europeus. Els anys següents a la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] estigueren marcats per la penúria econòmica, migracions que es van vore frenades en l'introducció artesanal de la sarga (forrar garrafes de vidre en vímet) i en la proliferació d'indústries textils en els municipis veïns de la comarca, especialment [[Albaida]]. | + | En el [[sigle XX]], escomença una época d'esplendor econòmica, frut de la comercialisació del [[raïm]] i del repartiment de la propietat de la terra, i s'origina una [[burguesia]] agrària local. La crisis de la [[filoxera]] de l'any [[1910]] va marcar l'inici de l'emigració cap a l'[[Argentina]], [[Barcelona]] i atres territoris europeus. Els anys següents a la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] estigueren marcats per la penúria econòmica, migracions que es van vore frenades en l'introducció artesanal de la sarga (forrar garrafes de vidre en vímet) i en la proliferació d'indústries textils en els municipis veïns de la comarca, especialment [[Albaida]]. |
| + | |
| + | == Administració == |
| + | {{Alcaldes_Espanya |
| + | | Alcalde_1 = Maria Cabanes Castelló |
| + | Benjamín Fayos Nadal |
| + | | Partit_1 = AIO |
| + | | Alcalde_2 = Juan Mateu Ferrero |
| + | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_3 = Vicent Tomàs Sellés |
| + | | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_4 = Vicent Tomàs Sellés |
| + | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_5 = Vicent Tomàs Sellés |
| + | | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_6 = Vicent Tomàs Sellés |
| + | | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_7 = Emili Josep Mira Quilis |
| + | | Partit_7 = [[EU]]-[[L'Entesa]] |
| + | | Alcalde_8 = Emili Josep Mira Quilis |
| + | | Partit_8 = [[IdPV]] |
| + | | Alcalde_9 = Emili Josep Mira Quilis |
| + | | Partit_9 = [[IdPV]]-[[Compromís]] |
| + | | Alcalde_10 = Mario Mira Alfonso |
| + | | Partit_10 = [[Compromís]] |
| + | | Alcalde_11 = Mario Mira Alfonso |
| + | | Partit_11 = [[Compromís]] |
| + | | Alcalde_12 = Maria Inés Alfonso Monzó |
| + | | Partit_12 = [[Compromís]] |
| + | }} |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
− | Segon el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 428 habitants. | + | Segon el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 428 habitants. |
− | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | + | <center> |
− | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | + | {| align="center" {{tablabonita}} |
| + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica |
| + | |- |
| | | |
− | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2014]] !! [[2021]] | + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2014]] !! [[2022]] |
| |- | | |- |
| | align=center| 562 || align=center| 556 || align=center| 555 || align=center| 534 || align=center| 524 || align=center| 526 || align=center| 520 || align=center| 504 || align=center| 526 || align=center| 520 || align=center| 462 || align=center| 428 | | | align=center| 562 || align=center| 556 || align=center| 555 || align=center| 534 || align=center| 524 || align=center| 526 || align=center| 520 || align=center| 504 || align=center| 526 || align=center| 520 || align=center| 462 || align=center| 428 |
| |} | | |} |
| + | </center> |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
Llínea 123: |
Llínea 155: |
| | | |
| A banda d'estos 8 rellonges en podem vore uns 11 més pel restant del poble. | | A banda d'estos 8 rellonges en podem vore uns 11 més pel restant del poble. |
| + | |
| + | == Vore també == |
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | {{listaref}} |
| + | |
| + | * [https://www.otos.es Ajuntament d'Otos] |
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] |
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Otos INE. Població d'Otos] |
| + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. |
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit |
| + | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 |
| + | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia |
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] |
| + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» |
| + | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 |
| + | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| {{commonscat|Otos}} | | {{commonscat|Otos}} |
− | * [https://www.otos.es Ajuntament d'Otos]
| |
| | | |
| {{Municipis de la Vall d'Albaida}} | | {{Municipis de la Vall d'Albaida}} |