24 937
edicions
Canvis
→La Creu del Bartolo actual
Esta creu fon dinamitada el 17 d'agost de [[1936]], als pocs dies d'iniciar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. Els seus restants encara poden vore's junt a les antenes de telecomunicacions del Bartolo i l'ermita de Sant Miquel Arcàngel.
Esta creu fon dinamitada el 17 d'agost de [[1936]], als pocs dies d'iniciar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. Els seus restants encara poden vore's junt a les antenes de telecomunicacions del Bartolo i l'ermita de Sant Miquel Arcàngel.
=== La Creu del Bartolo actual ===
=== 1940 - 1985 - La Creu del Bartolo actual ===
(Secció per completar)
En l'any [[1940]] va haver un proyecte de construir una creu monumental de 38 metros en l'emplaçament de l'antiga creu que, per diversos motius, no es va portar a terme.
Alguns anys més tart, [[Radiotelevisió Espanyola]] (RTVE) va construir allí mateixa un enorme repetidor. No obstant, cada quart dumenge d'octubre un grup de castellonencs seguia pujant en romeria al mont Bartolo per a commemorar la construcció de la primera creu. En [[1983]] Antonio López Salvador i Joaquín Almela Gual, participants regulars de la romeria anual, es varen determinar a reconstruir la Creu del Bartolo. Durant el menjar que es va tindre en la font de Sant Josep al final de la romeria de la festa de la Creu de [[1983]], Joaquín Almela va llegir un artícul que havia publicat en el periòdic ''[[Castellón Diario]]'' el dia 2 d'eixe mateix més:
{{Cita|Ara que veem cóm ajuntaments i atres corporacions es dediquen alçar certs monuments despareguts, em pregunte cóm ningú ha pensat en restituir al poble tan volgut monument (...) Encara que molt em tem que esta crida caiga en sac trencat, per raons que a ningú se li escapen. Més factible seria que anàrem els catòlics castellonencs, com en la seua primera construcció, els que nos proponguérem alçar de nou la Creu del Bartolo}}
El P. José María Alba Cereceda, S.I., fundador dels Misioners de Crist Rei i que va presidir aquella romeria, va animar als presents a dur avant este proyecte.
Pocs mesos més tart Antonio López i Joaquín Almela varen expondre la seua idea al P. Maximiliano Herráiz, O.C.D., prior del [[convent del Desert de les Palmes]], al que pertanyien els terrenys de la montanya. El 9 de febrer de 1984 un grup de persones encapçalades per López i Almela varen crear la junta gestora per a la construcció de la Creu del Bartolo, de la qual fon nomenada presidenta, Virginia Gómez Artola, secretari, Joaquín Almela Gual, tesorer, Vicente Beltrán Trilles, i vocals, Agustín Ramos Tirado, José Agost Pascual, José María Tárrega Casañ (llavors alcalde de Benicàssim), Antonio López Salvador, Francisco Sos Sancho, Antonio Porcar Ibars, Antonia Gozalbo Pascual, Francisca Ginés Escuder, Vicente Queral Sidro, Miguel Vilarroig Agost, José Vidal Marco, María Gargallo Udías, Vicente María González Ulldemolins, Gerardo Vallejo Ramón i Francisco Breva Llansola. Mons. [[José María Cases Deordal]], Bisbe de la [[diòcesis de Segorp-Castelló]] (a la que pertanyia el terme de Benicàssim), havia expressat el 25 de giner de [[1984]] la seua opinió favorable, i el 6 d'abril nomenaria al presbíter Eugenio Meseguer delegat seu davant la junta, en plens poders per a "firmar quantes instàncies i documents siguen precisos i nomenar una junta que, baix la seua responsabilitat, puga recaptar els fondos necessaris per a la reconstrucció de la 'Creu del Bartolo'".
Per la seua banda, el P. Maximiliano Herráiz, en carta del 13 de febrer de 1984, va expressar el seu acort per a que la creu es reconstruïra sempre que fora "dins dels llímits de la nostra propietat i respectant els compromisos contrets en Televisió Espanyola i atres organismes que pogueren estar implicats", ya que en el cim del Bartolo existia ya el repetidor de Radiotelevisió Espanyola es va optar per edificar la nova creu en un cim una miqueta més baix, un poc al sur de l'ubicació original.
== Vore també ==
== Vore també ==