2103
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La '''filosofia''' es distinguix d'atres maneres d'abordar estos problemes (com el [[misticisme]] i la [[mitologia]]) pel seu método crític i generalment sistemàtic, aixina com pel seu émfasis en els arguments racionals.
La '''filosofia''' es distinguix d'atres maneres d'abordar estos problemes (com el [[misticisme]] i la [[mitologia]]) pel seu método crític i generalment sistemàtic, aixina com pel seu émfasis en els arguments racionals.
En abordar els problemes, la filosofia es distinguix del misticisme, l'esoterisme, la mitologia i la religió pel seu émfasis en els arguments racionals sobre els arguments d'autoritat, i de la ciència perque generalment realisa les seues investigacions d'una manera no empírica, siga per mig de l'anàlisis conceptual, els experiments mentals,12 l'especulació o atres métodos a priori, encara que sense desconéixer l'importància de les senyes empíriques. Històricament, la filosofia comprenia tots els cossos de coneiximent i un practicant era conegut com a «filòsof». Des de l'época del filòsof grec Aristóteles fins al [[sigle XIX]], la «filosofia natural» comprenia l'astronomia, la medicina i la física; per eixemple, el terme es menciona en l'obra Principis matemàtics de la filosofia natural ([[1687]]) d'[[Isaac Newton]].
En abordar els problemes, la filosofia es distinguix del misticisme, l'esoterisme, la mitologia i la religió pel seu émfasis en els arguments racionals sobre els arguments d'autoritat, i de la ciència perque generalment realisa les seues investigacions d'una manera no empírica, siga per mig de l'anàlisis conceptual, els experiments mentals,2 l'especulació o atres métodos a priori, encara que sense desconéixer l'importància de les senyes empíriques. Històricament, la filosofia comprenia tots els cossos de coneiximent i un practicant era conegut com a «filòsof». Des de l'época del filòsof grec Aristóteles fins al [[sigle XIX]], la «filosofia natural» comprenia l'astronomia, la medicina i la física; per eixemple, el terme es menciona en l'obra Principis matemàtics de la filosofia natural ([[1687]]) d'[[Isaac Newton]].
La filosofia occidental ha influït sobre atres branques del coneiximent humà, per eixemple, en l'àmbit de la ciència, la religió i la política. Molts filòsofs importants varen ser al mateix temps grans científics, teòlecs o polítics i algunes nocions fonamentals d'estes disciplines encara són objecte d'estudi filosòfic. Esta superposició entre disciplines es deu a que la filosofia és una disciplina molt àmplia. En el sigle XIX, el creiximent de les universitats d'investigació modernes va portar a la filosofia acadèmica i atres disciplines a profesionalisar-se i especialisar-se. Des de llavors, vàries àrees d'investigació que tradicionalment formaven part de la filosofia s'han convertit en disciplines acadèmiques separades, com la [[sicologia]], la [[sociologia]], la [[biologia]], la [[llingüística]] i l'[[economia]].
La filosofia occidental ha influït sobre atres branques del coneiximent humà, per eixemple, en l'àmbit de la ciència, la religió i la política. Molts filòsofs importants varen ser al mateix temps grans científics, teòlecs o polítics i algunes nocions fonamentals d'estes disciplines encara són objecte d'estudi filosòfic. Esta superposició entre disciplines es deu a que la filosofia és una disciplina molt àmplia. En el sigle XIX, el creiximent de les universitats d'investigació modernes va portar a la filosofia acadèmica i atres disciplines a profesionalisar-se i especialisar-se. Des de llavors, vàries àrees d'investigació que tradicionalment formaven part de la filosofia s'han convertit en disciplines acadèmiques separades, com la [[sicologia]], la [[sociologia]], la [[biologia]], la [[llingüística]] i l'[[economia]].