26 046
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Federico jimenez losantos ld.jpg|thumb|right|300px|Federico Jiménez Losantos, periodiste i escritor espanyol.]]
{{Biografia|
'''Federico Jiménez Losantos''' ([[Orihuela del Tremedal]], [[Terol]], [[15 de setembre]] de [[1951]]) És un periodiste, empresari i escritor [[Espanya|espanyol]].
| nom = Federico Jiménez Losantos
| image = [[Image:Federico jimenez losantos ld.jpg|250px|Federico Jiménez Losantos, periodiste i escritor espanyol]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Periodiste, empresari i escritor.
| data_naix = [[15 de setembre]] de [[1951]]
| lloc_naix = [[Orihuela del Tremedal]], [[Terol]], [[Aragó]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Federico Jiménez Losantos''' ([[Orihuela del Tremedal]], [[Terol]], [[Aragó]], [[15 de setembre]] de [[1951]]) És un periodiste, empresari i escritor [[Espanya|espanyol]].
És vicepresident i editor del diari digital [[Libertad Digital]], director i presentador del programa [[Es la Mañana de Federico]] de la cadena [[esRadio]], columniste del diari [[El Mundo]] i columniste i director de la revista [[La ilustración liberal]]. Fins el [[10 de juliol]] de [[2009]] va ser director i presentador del programa [[La Mañana]] en la Cadena [[COPE]].
És vicepresident i editor del diari digital ''[[Libertad Digital]]'', director i presentador del programa ''[[Es la Mañana de Federico]]'' de la cadena ''[[esRadio]]'', columniste del diari ''[[El Mundo]]'' i columniste i director de la revista ''[[La ilustración liberal]]''. Fins el [[10 de juliol]] de [[2009]] fon director i presentador del programa ''[[La Mañana]]'' en la ''[[Cadena COPE]]''.
El seu estil sol ser utilisant l'ironia i la sàtira i sent crític en el poder [[polític]] siga del color que siga, es a dir, en independència política.
El seu estil sol ser utilisant l'ironia i la sàtira i sent crític en el [[poder polític]] siga del color que siga, es a dir, en independència política.
== Biografia ==
== Biografia ==
=== Joventut ===
=== Joventut ===
De pare sabater, de mare mestra i net de mestres,''' Federico Jiménez Losantos''' és el major de tres germans. Als deu anys guanyà una beca [[rural]] que va conservar durant tots els seus estudis, gràcies a la qual estudià en l'Institut d'Ensenyança Mija i en el colege Sant Pablo de [[Terol]] (on va tindre com a professor al [[cantautor]] i, posteriorment, polític [[José Antonio Labordeta]] i al [[dramaturc]] [[José Sanchis Sinisterra]]). Als setze anys va escriure els seus primers relats i poemes.
De pare sabater, de mare mestra i net de mestres,''' Federico Jiménez Losantos''' és el major de tres germans. Als deu anys guanyà una beca [[rural]] que va conservar durant tots els seus estudis, gràcies a la qual estudià en l'Institut d'Ensenyança Mija i en el colege Sant Pablo de [[Terol]] (on va tindre com a professor al [[cantautor]] i, posteriorment, polític [[José Antonio Labordeta]] i al [[dramaturc]] [[José Sanchis Sinisterra]]). Als setze anys va escriure els seus primers relats i poemes.
=== Militància comunista i antifranquista ===
=== Militància comunista i antifranquista ===
Durant el [[Francisco Franco|franquisme]] milità en algunes organisacions clandestines [[comunistes]] i [[maoistes]] com [[Bandera Roja]], d'ideologia maoista, i el [[Partit Socialiste Unificat de Catalunya]] (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics ([[Grupo de trama]]) d'[[extrema esquerra]] fins que va moderar les seues posicions a finals dels [[anys 70]], quan va fer un viage a la [[China]] comunista en [[1979]] i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava.
Durant el [[Francisco Franco|franquisme]] milità en algunes organisacions clandestines [[comunistes]] i [[maoistes]] com [[Bandera Roja]], d'ideologia maoista, i el [[Partit Socialiste Unificat de Catalunya]] (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics ([[Grupo de trama]]) d'[[extrema esquerra]] fins que va moderar les seues posicions a finals dels [[anys 70]], quan va fer un viage a la [[China]] comunista en [[1979]] i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava.
=== ABC i Antena 3 Ràdio ===
=== ABC i Antena 3 Ràdio ===
En [[1982]] se va establir en [[Madrit]] i passà de colaborar en [[El País]] a fer-ho en [[Diario 16]], llabor que simultanejava en les seues classes de Lliteratura en l'institut Lope de Vega. L'any següent va ser nombrat cap d'opinió del diari i també passà a colaborar en la revista [[Cambio 16]]. En [[1987]] va fichar com a columniste de l'''ABC''. A principis dels anys noranta començà a colaborar en l'emissora [[Antena 3 Ràdio|Antena 3]], en el programa d'[[Antonio Herrero]] ''El primero de la mañana'' i en la [[COPE|Cadena COPE]] en el programa ''Protagonistas'' en [[Lluís del Olmo]]. Va ser contertuli fix en el programa de [[José Luis Balbín]] ''Hora cero'' i comentarista polític de [[Luis Herrero]] en l'informatiu d'[[Antena 3 Televisió]].
En [[1982]] se va establir en [[Madrit]] i passà de colaborar en [[El País]] a fer-ho en [[Diario 16]], llabor que simultanejava en les seues classes de Lliteratura en l'institut Lope de Vega. L'any següent va ser nombrat cap d'opinió del diari i també passà a colaborar en la revista [[Cambio 16]]. En [[1987]] va fichar com a columniste de l'''ABC''. A principis dels anys noranta començà a colaborar en l'emissora [[Antena 3 Ràdio|Antena 3]], en el programa d'[[Antonio Herrero]] ''El primero de la mañana'' i en la [[COPE|Cadena COPE]] en el programa ''Protagonistas'' en [[Lluís del Olmo]]. Va ser contertuli fix en el programa de [[José Luis Balbín]] ''Hora cero'' i comentarista polític de [[Luis Herrero]] en l'informatiu d'[[Antena 3 Televisió]].
=== COPE i Libertad Digital ===
=== COPE i Libertad Digital ===
En [[1992]] es dissolgué el grup format per Antena 3 Ràdio i Antena 3 Televisió, per mig d'una operació orquestada des del [[Govern espanyol]] per la qual el Grup [[PRISA]] es feya el propietari de l'emissora de ràdio i el Grup [[Zeta]] es feya propietari de la cadena de televisió, fent que les estreles de la cadena com [[Antonio Herrero]], [[José María García]], [[Luis Herrero]] i el propi Federico Jiménez Losantos varen anar-se'n de l'emissora a la Cadena [[COPE]]. En maig de [[1998]] va morir Antonio Herrero, tenint que substituir-lo Luis Herrero al front del programa [[La Mañana]] i [[José Apezarena]] a Luis Herrero al front del programa [[La Linterna]]. Tras els roïns resultats d'Apezarena en la direcció del programa nocturn de l'emissora, Federico Jiménez Losantos passà a ser director de [[La Linterna]] a partir del més de setembre del mateix any. Aixina va continuar durant cinc anys més fins a [[2003]], quan Luis Herrero passà a ser [[eurodiputat]] del [[Partit Popular]] en el [[Parlament Europeu]]. Gràcies a que era l'únic que conseguia millorar l'audiència en tots els estudis de l'[[EGM]], '''Federico Jiménez Losantos''' passà a fer-se càrrec del programa [[La Mañana]] des del més de setembre de [[2003]].
En [[1992]] es dissolgué el grup format per Antena 3 Ràdio i Antena 3 Televisió, per mig d'una operació orquestada des del [[Govern espanyol]] per la qual el Grup [[PRISA]] es feya el propietari de l'emissora de ràdio i el Grup [[Zeta]] es feya propietari de la cadena de televisió, fent que les estreles de la cadena com [[Antonio Herrero]], [[José María García]], [[Luis Herrero]] i el propi Federico Jiménez Losantos varen anar-se'n de l'emissora a la Cadena [[COPE]]. En maig de [[1998]] va morir Antonio Herrero, tenint que substituir-lo Luis Herrero al front del programa [[La Mañana]] i [[José Apezarena]] a Luis Herrero al front del programa [[La Linterna]]. Tras els roïns resultats d'Apezarena en la direcció del programa nocturn de l'emissora, Federico Jiménez Losantos passà a ser director de [[La Linterna]] a partir del més de setembre del mateix any. Aixina va continuar durant cinc anys més fins a [[2003]], quan Luis Herrero passà a ser [[eurodiputat]] del [[Partit Popular]] en el [[Parlament Europeu]]. Gràcies a que era l'únic que conseguia millorar l'audiència en tots els estudis de l'[[EGM]], '''Federico Jiménez Losantos''' passà a fer-se càrrec del programa [[La Mañana]] des del més de setembre de [[2003]].
=== EsRadio ===
=== EsRadio ===
Des del 7 de setembre del [[2009]], dençà que varen escomençar les emissions d'esRadio a través del 99.1 FM de [[Madrit]] i a través de quarantaú emissores associades per diversos punts d'[[Espanya]], dirigix el programa [[Es la mañana de Federico]] esta vegada des de les 7 del matí fins l'1 del migdia. S'espera que quan més vaja passant el temps més emissores s'associaran ad esta nova emissora.
Des del 7 de setembre del [[2009]], dençà que varen escomençar les emissions d'esRadio a través del 99.1 FM de [[Madrit]] i a través de quarantaú emissores associades per diversos punts d'[[Espanya]], dirigix el programa [[Es la mañana de Federico]] esta vegada des de les 7 del matí fins l'1 del migdia. S'espera que quan més vaja passant el temps més emissores s'associaran ad esta nova emissora.
== Estil periodístic i ideologia ==
== Estil periodístic i ideologia ==
Jiménez Losantos sol fer us d'un estil irònic i crític, en independència política. Es definix com a lliberal i té defensors i detractors igualment acèrrims. Els seus defensors argumenten que és l'únic periodiste en independència política, ya que critica tant a l'esquerra del PSOE
Jiménez Losantos sol fer us d'un estil irònic i crític, en independència política. Es definix com a lliberal i té defensors i detractors igualment acèrrims. Els seus defensors argumenten que és l'únic periodiste en independència política, ya que critica tant a l'esquerra del PSOE
com a la dreta del [[PP]]. Els seus detractors argumenten que lo que Jiménez Losantos definix com a lliberal en realitat és l'extrema dreta de la que Jiménez Losantos actuaria com a portaveu. Una de les seues veus més crítica la té en el [[catalanisme]] o nacionalisme català i en la figura de l'expresident d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] [[Josep-Lluís Carod-Rovira]] nomenat per ell en el malnom de ''Rovireche'' i al president del mateix partit [[Joan Puigcercós]].
com a la dreta del [[PP]]. Els seus detractors argumenten que lo que Jiménez Losantos definix com a lliberal en realitat és l'extrema dreta de la que Jiménez Losantos actuaria com a portaveu. Una de les seues veus més crítica la té en el [[catalanisme]] o nacionalisme català i en la figura de l'expresident d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] [[Josep-Lluís Carod-Rovira]] nomenat per ell en el malnom de ''Rovireche'' i al president del mateix partit [[Joan Puigcercós]].
== Publicacions ==
== Publicacions ==
*''Lo que queda de España'' (ISBN 978-84-85663-00-2)Barcelona, juny de 1979 (Reimpressió i ampliació (ISBN 84-7880-538-9): Madrit, maig de 1995).
*''Diván de Albarracín'' (ISBN 84-85762-07-X) Madrit, octobre de 1982.
*''Lo que queda de España'' (ISBN 978-84-85663-00-2) Barcelona, juny de 1979 (Reimpressió i ampliació (ISBN: 84-7880-538-9): Madrit, maig de 1995).
*''Diván de Albarracín'' (ISBN 84-85762-07-X) Madrit, octubre de 1982.
*''Contra el felipismo: crónicas de una decada'' (ISBN 84-7880-338-6) Madrit, decembre de 1993.
*''Contra el felipismo: crónicas de una decada'' (ISBN 84-7880-338-6) Madrit, decembre de 1993.
*''La dictadura silenciosa. Mecanismos totalitarios en nuestra democracia'' (ISBN 978-84-7880-274-6) (1993)
*''La dictadura silenciosa. Mecanismos totalitarios en nuestra democracia'' (ISBN: 978-84-7880-274-6) (1993)
*''La última salida de Manuel Azaña'' (ISBN 84-08-01121-9) Barcelona, maig de 1994.
*''La última salida de Manuel Azaña'' (ISBN: 84-08-01121-9) Barcelona, maig de 1994.
*''Crónicas del acabóse'' (ISBN 84-7880-653-9) Madrit, maig de 1996.
*''Crónicas del acabóse'' (ISBN 84-7880-653-9) Madrit, maig de 1996.
*''Los nuestros: cien vidas en la historia de España'' (ISBN 84-08-03304-2) Barcelona, maig de 2000
*''Los nuestros: cien vidas en la historia de España'' (ISBN: 84-08-03304-2) Barcelona, maig de 2000
*''Poesía perdida (1969-1999)'' (ISBN 84-8191-396-0) Valéncia, maig de 2001.
*''Poesía perdida (1969-1999)'' (ISBN: 84-8191-396-0) Valéncia, maig de 2001.
*''Con Aznar y contra Aznar: artículos y ensayos 1983-2002'' (ISBN 84-9734-081-7) Madrit, novembre de 2002.
*''Con Aznar y contra Aznar: artículos y ensayos 1983-2002'' (ISBN: 84-9734-081-7) Madrit, novembre de 2002.
*''El adiós de Aznar'' (ISBN 84-08-05094-X) Barcelona, febrer de 2004.
*''El adiós de Aznar'' (ISBN: 84-08-05094-X) Barcelona, febrer de 2004.
*''Federico responde: los chats de Libertad Digital'' (ISBN 84-9734-224-0) Madrit, setembre de 2004.
*''Federico responde: los chats de Libertad Digital'' (ISBN: 84-9734-224-0) Madrit, setembre de 2004.
*''España y Libertad'' (ISBN 84-270-3249-8), Madrit, abril de 2006.
*''España y Libertad'' (ISBN: 84-270-3249-8), Madrit, abril de 2006.
*''De la noche a la mañana'' (ISBN 84-9734-549-5), Madrit, octubre de 2006.
*''De la noche a la mañana'' (ISBN: 84-9734-549-5), Madrit, octubre de 2006.
*''La ciudad que fue: Barcelona, años 70'' (ISBN 978-84-8460-642-0), Madrit, 2007.
*''La ciudad que fue: Barcelona, años 70'' (ISBN: 978-84-8460-642-0), Madrit, 2007.
*''Más España y más Libertad'' (ISBN 978-84-8460-642-0), Madrit, 2008.
*''Más España y más Libertad'' (ISBN: 978-84-8460-642-0), Madrit, 2008.
*''Lo que queda de España'' (Reimpressió i ampliació) (ISBN 978-84-8460-716-8), Madrit, 2008.
*''Lo que queda de España'' (Reimpressió i ampliació) (ISBN: 978-84-8460-716-8), Madrit, 2008.
*''Historia de España'' (Junt a César Vidal) (ISBN 978-84-08-08211-8), Barcelona, 2009.
*''Historia de España'' (Junt a César Vidal) (ISBN: 978-84-08-08211-8), Barcelona, 2009.
*''El linchamiento: la liquidación de la COPE y la aventura de esRadio'' (2011)
*''El linchamiento: la liquidación de la COPE y la aventura de esRadio'' (2011)
*''Los años perdidos de Mariano Rajoy'' (2015)
*''Los años perdidos de Mariano Rajoy'' (2015)
*''Memoria del Comunismo: De Lenin a Podemos'' (2018)
*''Memoria del Comunismo: De Lenin a Podemos'' (2018)
*''Barcelona. La ciudad que fue: La libertad y la cultura que el nacionalismo destruyó'' (2019)
*''Barcelona. La ciudad que fue: La libertad y la cultura que el nacionalismo destruyó'' (2019)
*''La vuelta al comunismo'' (Espasa Libros, Madrid, 2020) ISBN: 978-84-67-06031-7.
*''El retorno de la derecha'' (Espasa Libros, Madrid, 2023) ISBN: 978-84-67-06513-8.
*''El camino hacia la dictadura de Sánchez'' (Espasa Libros, Madrid, 2024) ISBN: 978-84-670-7304-1.
== Referències ==
== Referències ==
{{Reflist}}
{{Reflist}}
{{Traduït de|es|Federico_Jiménez_Losantos}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Federico_Jim%C3%A9nez_Losantos}}
*[http://es.wikiquote.org/wiki/Federico_Jim%C3%A9nez_Losantos Wikiquote]
*[http://es.wikiquote.org/wiki/Federico_Jim%C3%A9nez_Losantos Wikiquote]
* [http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=747610 Recopilación de trabajos de Federico Jiménez Losantos] en [[Dialnet]]
* [http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=747610 Recopilación de trabajos de Federico Jiménez Losantos] en [[Dialnet]]
* [http://dailymotion.alice.it/visited/search/federico/video/xrb5o_entrevista-a-federico-jimenez-losan Vídeo Entrevista realizada en noviembre de 2006 en el programa ''Las Noches Blancas'', de Fernando Sánchez Dragó]
* [http://dailymotion.alice.it/visited/search/federico/video/xrb5o_entrevista-a-federico-jimenez-losan Vídeo Entrevista realizada en noviembre de 2006 en el programa ''Las Noches Blancas'', de Fernando Sánchez Dragó]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes espanyols]]
[[Categoria:Empresaris]]
[[Categoria:Empresaris espanyols]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors espanyols]]
[[Categoria:Ràdio]]