2012
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua|nom=Anglés |pronunciació= [ˈɪŋglɪʃ] |nomnatiu=''English'' |estats=Estats Units, Regne Unit, Canadà, Austràlia, i atres països ...».
{{llengua|nom=Anglés
|pronunciació= [ˈɪŋglɪʃ]
|nomnatiu=''English''
|estats=[[Estats Units]], [[Regne Unit]], [[Canadà]], [[Austràlia]], i atres països de la Comunitat Britànica de Nacions.
|regió=[[Europa]] Occidental ([[Regne Unit]], [[Irlanda]], [[Nort-Amèrica]] ([[Estats Units]], el [[Canadà]], i a algunes comunitats i ciutats de [[Mèxic]]), alguns països d'[[Àfrica]], alguns països d'[[Àsia]], [[Oceania]] (principalment a [[Austràlia]] i [[Nova Zelanda]])
|parlants=Llengua materna: 309–400 millons <br />Segona llengua: 199–1.400 millons<ref>vegeu: [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1984); [http://www.economist.com/world/europe/displayStory.cfm?Story_ID=883997 The Triumph of English], The Economist, 20 de desembre del 2001; [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1999); {{cite web |url=http://www.oxfordseminars.com/Tesol/Pages/Teach/teach_20000jobs.php |title=20,000 Teaching Jobs |accessdate=18-02-2007 |publisher=Oxford Seminars |language=anglès }};</ref><ref name="wwenglish">{{cite web |url=http://www.ehistling-pub.meotod.de/01_lec06.php |title=Lecture 7: World-Wide English |accessdate=26-03-2007|publisher=<sub>E</sub>HistLing }}</ref><br/> Total: 500 milions–1.800 milions<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1999);</ref><ref name="wwenglish"/>
| rank= 3 (parlants natius)<ref name="ethno">[http://web.archive.org/web/19990429232804/www.sil.org/ethnologue/top100.html Ethnologue, 1999]</ref> <br />Total: 1 o 2 <ref name = "Languages of the World">[http://www2.ignatius.edu/faculty/turner/languages.htm Languages of the World (Charts)], Comrie (1998), Weber (1997), and the Summer Institute for Linguistics (SIL) 1999 Ethnologue Survey. Disponible a [http://www2.ignatius.edu/faculty/turner/languages.htm The World's Most Widely Spoken Languages]</ref>
|família=[[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]]<br />
[[Llengües germàniques|germànica]]<br />
[[Llengües germàniques occidentals|occidental]]<br />
'''anglès'''<br />
|nació=[[Austràlia]], [[Bahames]], [[Barbados]], [[Bermuda]], [[Dominica]], [[Ghana]], [[Gibraltar]], [[Grenada]], [[Guyana]], [[Illes Salomó]], [[Irlanda]], [[Jamaica]], [[Nigèria]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Saint Lucia]], [[Saint Kitts i Nevis]], [[Saint Vincent i les Grenadines]], [[Trinitat i Tobago]], [[Zimbabue]], el [[Regne Unit]], als estats dels [[Estats Units]] i a l'[[Unió Europea]]
|regulat=Cap institució
|iso1=en|iso2=eng|sil=eng}}
L''''anglés''' és una de les [[llengües]] més parlades al món, i la més utilisada internacionalment com a segona llengua.<ref>[http://www.bartleby.com/224/1501.html ''The Cambridge History of English and American Literature in 18 Volumes (1907–21). Volume XIV. The Victorian Age, Part Two. - XV Changes in the Language since Shakespeare’s Time.]''</ref> Pertany a la branca [[Llengua germànica|germànica]] [[llengües germàniques occidentals|occidental]] de la família [[Llengües indoeuropees|indoeuropea]], encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment pel dialecte [[francés]] de [[Normandia]]. La llengua actual més pròxima a l'anglés és el [[frisó]] i l'[[Idioma escocés|escocés]].
== Extensió ==
L'anglés és el primer idioma a [[Austràlia]], les illes [[Bahames]], [[Barbados]], les illes [[Bermudes]], [[Guyana]], [[Jamaica]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Saint Kitts i Nevis]], [[Trinitat i Tobago]], el [[Regne Unit]] i els [[Estats Units d'Amèrica]], encara que a este país no és oficial, sino ''de facto'', i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.
També és un dels idiomes principals a [[Belize]] (en el [[castellà]]), el [[Canadà]] (en el [[francés]]), [[Camerun]] (en el francés i diverses [[llengua africana|llengües africanes]]), [[Dominica]] (en el francés i el [[crioll]]), [[Saint Lucia]], [[Saint Vincent i les Grenadines]] (en el francés i el crioll), els [[Estats Federats de Micronèsia]], [[Irlanda]] (en el [[gaèlic]]), [[Libèria]] (en diverses llengües africanes), [[Singapur]] i [[Sur-Àfrica]] (en l'[[afrikaans]] i diverses llengües africanes).
És oficial (pero sense ser pas un idioma natiu) a les illes [[Fiji]], [[Ghana]], [[Gàmbia]], l'[[Índia]], [[Kiribati]], [[Lesotho]], [[Kenya]], [[Namíbia]], [[Nigèria]], [[Malta]], les [[illes Marshall]], [[Pakistan]], [[Papua Nova Guinea]], les illes [[Filipines]], les [[illes Solomon]], [[Samoa]], [[Sierra Leone]], [[Swazilàndia]], [[Tanzània]], [[Zàmbia]] i [[Zimbabwe]].
Ademés és la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de la [[Unió Europea]]. És considerat per molts com la ''lingua franca'' moderna, per això han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se només entre persones de llengües diferents.
== Història ==
L'anglés prové de la llengua parlada per les tribus [[germànics|germàniques]] ([[anglesos]], [[sets]] i [[saxons]]) que es van establir a [[Anglaterra]] al segle V. L'[[anglés antic]] parlat en aquella época és la base de l'[[anglés modern]]. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del [[francés]], després de l'[[invasió normanda]] el 1066. L'[[anglés mijà]] (''Middle English'') va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'orige [[llatí]]. Hi ha un gran número de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per eixemple ''come'' o ''arrive'' (arribar), ''sight'' o ''vision'' (visió), ''freedom'' o ''liberty'' (llibertat). L'anglés modern (''Modern English'') va començar a l'época de [[William Shakespeare|Shakespeare]].
L'us de l'anglés es va anar escampant al llarc de la [[Gran Bretanya]], i més tart per les colònies de l'[[imperi Britànic]]. El número estimat de parlants natius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial [[Economia|econòmic]], [[política|polític]], [[Ciència|científic]] i [[cultura]]l dels [[Estats Units d'Amèrica]] i el [[Regne Unit]] en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.
== Vocabulari ==
Atés que l'anglés ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i atres), és la llengua en el més gran número de mots. Les paraules d'orige germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'orige llatí són més "educades" o "elegants". L'anglés també adopta noves paraules en més facilitat que atres llengües. No hi ha un estimat precís del número de mots de la llengua, pero, el ''Oxford English Dictionary'' n'inclou més de 500.000. Atres organisacions estimen més de 800.000.
Atés que l'anglés té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentages per l'orige de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
* mots d'orige [[francés]] (inclou [[francés antic]], dialectes del francès i [[anglo-francès]]): 28,3%
* [[llatí]] (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
* [[anglés antic]] (orige germànic), [[anglés mijà]], [[escandinau]] o nòrdic i [[neerlandés]]: 25%
* [[grec]]: 5,32%
* sense orige etimològic precís: 3,28%
* derivats de noms de persones: 3,28%
* atres llengües: 1%
== Sistema d'escritura ==
L'anglés utilisa l'[[alfabet llatí]] en l'escritura. L'ortografia de l'anglés és [[etimologia|etimològica]] i no fonètica, especialment per a les paraules d'orige [[llatí]] o recentment incorporades del [[francés]]. Existixen regles d'escritura per a les paraules d'orige germànic i les adaptades antigament del francés, i per lo tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'estes, encara que n'hi ha excepcions.
== Principals dialectes ==
* dialectes d'Anglaterra
* dialectes americans
* australià
* canadenc
* caribeny
* [[escocés]]
* anglés galés
* anglés d'Índia
* dialectes d'Irlanda
* anglés de Terranova
* novazelandés
* surafricà
* anglés de [[Nigèria]]
* anglés de Singapur (''Singlish'')
* anglés de Malàsia (''Manglish'')
== Referències==
{{Reflist}}
== Enllaços externs ==
* [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
* [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
* [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]
{{Llenguesgermàniques}}
[[Categoria:Anglés]]
[[Categoria:Llengües oficials de l'Unió Europea]]
|pronunciació= [ˈɪŋglɪʃ]
|nomnatiu=''English''
|estats=[[Estats Units]], [[Regne Unit]], [[Canadà]], [[Austràlia]], i atres països de la Comunitat Britànica de Nacions.
|regió=[[Europa]] Occidental ([[Regne Unit]], [[Irlanda]], [[Nort-Amèrica]] ([[Estats Units]], el [[Canadà]], i a algunes comunitats i ciutats de [[Mèxic]]), alguns països d'[[Àfrica]], alguns països d'[[Àsia]], [[Oceania]] (principalment a [[Austràlia]] i [[Nova Zelanda]])
|parlants=Llengua materna: 309–400 millons <br />Segona llengua: 199–1.400 millons<ref>vegeu: [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1984); [http://www.economist.com/world/europe/displayStory.cfm?Story_ID=883997 The Triumph of English], The Economist, 20 de desembre del 2001; [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1999); {{cite web |url=http://www.oxfordseminars.com/Tesol/Pages/Teach/teach_20000jobs.php |title=20,000 Teaching Jobs |accessdate=18-02-2007 |publisher=Oxford Seminars |language=anglès }};</ref><ref name="wwenglish">{{cite web |url=http://www.ehistling-pub.meotod.de/01_lec06.php |title=Lecture 7: World-Wide English |accessdate=26-03-2007|publisher=<sub>E</sub>HistLing }}</ref><br/> Total: 500 milions–1.800 milions<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1999);</ref><ref name="wwenglish"/>
| rank= 3 (parlants natius)<ref name="ethno">[http://web.archive.org/web/19990429232804/www.sil.org/ethnologue/top100.html Ethnologue, 1999]</ref> <br />Total: 1 o 2 <ref name = "Languages of the World">[http://www2.ignatius.edu/faculty/turner/languages.htm Languages of the World (Charts)], Comrie (1998), Weber (1997), and the Summer Institute for Linguistics (SIL) 1999 Ethnologue Survey. Disponible a [http://www2.ignatius.edu/faculty/turner/languages.htm The World's Most Widely Spoken Languages]</ref>
|família=[[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]]<br />
[[Llengües germàniques|germànica]]<br />
[[Llengües germàniques occidentals|occidental]]<br />
'''anglès'''<br />
|nació=[[Austràlia]], [[Bahames]], [[Barbados]], [[Bermuda]], [[Dominica]], [[Ghana]], [[Gibraltar]], [[Grenada]], [[Guyana]], [[Illes Salomó]], [[Irlanda]], [[Jamaica]], [[Nigèria]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Saint Lucia]], [[Saint Kitts i Nevis]], [[Saint Vincent i les Grenadines]], [[Trinitat i Tobago]], [[Zimbabue]], el [[Regne Unit]], als estats dels [[Estats Units]] i a l'[[Unió Europea]]
|regulat=Cap institució
|iso1=en|iso2=eng|sil=eng}}
L''''anglés''' és una de les [[llengües]] més parlades al món, i la més utilisada internacionalment com a segona llengua.<ref>[http://www.bartleby.com/224/1501.html ''The Cambridge History of English and American Literature in 18 Volumes (1907–21). Volume XIV. The Victorian Age, Part Two. - XV Changes in the Language since Shakespeare’s Time.]''</ref> Pertany a la branca [[Llengua germànica|germànica]] [[llengües germàniques occidentals|occidental]] de la família [[Llengües indoeuropees|indoeuropea]], encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment pel dialecte [[francés]] de [[Normandia]]. La llengua actual més pròxima a l'anglés és el [[frisó]] i l'[[Idioma escocés|escocés]].
== Extensió ==
L'anglés és el primer idioma a [[Austràlia]], les illes [[Bahames]], [[Barbados]], les illes [[Bermudes]], [[Guyana]], [[Jamaica]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Saint Kitts i Nevis]], [[Trinitat i Tobago]], el [[Regne Unit]] i els [[Estats Units d'Amèrica]], encara que a este país no és oficial, sino ''de facto'', i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.
També és un dels idiomes principals a [[Belize]] (en el [[castellà]]), el [[Canadà]] (en el [[francés]]), [[Camerun]] (en el francés i diverses [[llengua africana|llengües africanes]]), [[Dominica]] (en el francés i el [[crioll]]), [[Saint Lucia]], [[Saint Vincent i les Grenadines]] (en el francés i el crioll), els [[Estats Federats de Micronèsia]], [[Irlanda]] (en el [[gaèlic]]), [[Libèria]] (en diverses llengües africanes), [[Singapur]] i [[Sur-Àfrica]] (en l'[[afrikaans]] i diverses llengües africanes).
És oficial (pero sense ser pas un idioma natiu) a les illes [[Fiji]], [[Ghana]], [[Gàmbia]], l'[[Índia]], [[Kiribati]], [[Lesotho]], [[Kenya]], [[Namíbia]], [[Nigèria]], [[Malta]], les [[illes Marshall]], [[Pakistan]], [[Papua Nova Guinea]], les illes [[Filipines]], les [[illes Solomon]], [[Samoa]], [[Sierra Leone]], [[Swazilàndia]], [[Tanzània]], [[Zàmbia]] i [[Zimbabwe]].
Ademés és la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de la [[Unió Europea]]. És considerat per molts com la ''lingua franca'' moderna, per això han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se només entre persones de llengües diferents.
== Història ==
L'anglés prové de la llengua parlada per les tribus [[germànics|germàniques]] ([[anglesos]], [[sets]] i [[saxons]]) que es van establir a [[Anglaterra]] al segle V. L'[[anglés antic]] parlat en aquella época és la base de l'[[anglés modern]]. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del [[francés]], després de l'[[invasió normanda]] el 1066. L'[[anglés mijà]] (''Middle English'') va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'orige [[llatí]]. Hi ha un gran número de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per eixemple ''come'' o ''arrive'' (arribar), ''sight'' o ''vision'' (visió), ''freedom'' o ''liberty'' (llibertat). L'anglés modern (''Modern English'') va començar a l'época de [[William Shakespeare|Shakespeare]].
L'us de l'anglés es va anar escampant al llarc de la [[Gran Bretanya]], i més tart per les colònies de l'[[imperi Britànic]]. El número estimat de parlants natius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial [[Economia|econòmic]], [[política|polític]], [[Ciència|científic]] i [[cultura]]l dels [[Estats Units d'Amèrica]] i el [[Regne Unit]] en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.
== Vocabulari ==
Atés que l'anglés ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i atres), és la llengua en el més gran número de mots. Les paraules d'orige germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'orige llatí són més "educades" o "elegants". L'anglés també adopta noves paraules en més facilitat que atres llengües. No hi ha un estimat precís del número de mots de la llengua, pero, el ''Oxford English Dictionary'' n'inclou més de 500.000. Atres organisacions estimen més de 800.000.
Atés que l'anglés té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentages per l'orige de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
* mots d'orige [[francés]] (inclou [[francés antic]], dialectes del francès i [[anglo-francès]]): 28,3%
* [[llatí]] (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
* [[anglés antic]] (orige germànic), [[anglés mijà]], [[escandinau]] o nòrdic i [[neerlandés]]: 25%
* [[grec]]: 5,32%
* sense orige etimològic precís: 3,28%
* derivats de noms de persones: 3,28%
* atres llengües: 1%
== Sistema d'escritura ==
L'anglés utilisa l'[[alfabet llatí]] en l'escritura. L'ortografia de l'anglés és [[etimologia|etimològica]] i no fonètica, especialment per a les paraules d'orige [[llatí]] o recentment incorporades del [[francés]]. Existixen regles d'escritura per a les paraules d'orige germànic i les adaptades antigament del francés, i per lo tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'estes, encara que n'hi ha excepcions.
== Principals dialectes ==
* dialectes d'Anglaterra
* dialectes americans
* australià
* canadenc
* caribeny
* [[escocés]]
* anglés galés
* anglés d'Índia
* dialectes d'Irlanda
* anglés de Terranova
* novazelandés
* surafricà
* anglés de [[Nigèria]]
* anglés de Singapur (''Singlish'')
* anglés de Malàsia (''Manglish'')
== Referències==
{{Reflist}}
== Enllaços externs ==
* [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
* [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
* [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]
{{Llenguesgermàniques}}
[[Categoria:Anglés]]
[[Categoria:Llengües oficials de l'Unió Europea]]