Canvis

No hi ha canvi en el tamany ,  23:23 18 ago 2022
Llínea 20: Llínea 20:  
== Biografia ==
 
== Biografia ==
 
Existixen dos '''Lance Armstrong''', un, abans de la malaltia, magnífic classicóman i atre, despuix, l'''home Tour'' en les millors qualitats des d'[[Eddy Mercx]].
 
Existixen dos '''Lance Armstrong''', un, abans de la malaltia, magnífic classicóman i atre, despuix, l'''home Tour'' en les millors qualitats des d'[[Eddy Mercx]].
En l'any [[1991]] conseguí el campeonat nacional amateur estatunidenc, i a l'any següent fon el 14º clasificat en els [[Jocs Olímpics]] de [[Barcelona]], i inicià la seua carrera com professional. Obtingué en [[1993]] el [[Campeonat del Mon de ciclisme]].
+
En l'any [[1991]] conseguí el campeonat nacional amateur estatunidenc, i a l'any següent fon el 14º classificat en els [[Jocs Olímpics]] de [[Barcelona]], i inicià la seua carrera com professional. Obtingué en [[1993]] el [[Campeonat del Mon de ciclisme]].
   −
En [[octubre]] de l'any [[1996]], mentres disputava la [[Volta a Galícia]] se li detectà un [[càncer de testícul|càncer testicular]] en [[metàstasis]] pulmonars i cerebrals. Gràcies a una [[quimioteràpia]] agressiva, pero seleccionada per a no disminuir la seua capacitat pulmonar, Lance pogué recuperar-se progressivament fins a tornar en la [[París-Niça]] de [[1998]], enrolat en les files del equip US Postal. Despuix d'un desastrós pròlec Lance se retirà de la carrera, pensava definitivament en retirar-se de les competicions deportives, pero despuix fortes reflexions i en el reclzament del director [[Johan Bruyneel]] decidí seguir; plantejant-se com principal objetiu el Campeonat del Mon que se celebrava en [[Valkenburg]] en [[Holanda]].
+
En [[octubre]] de l'any [[1996]], mentres disputava la [[Volta a Galícia]] se li detectà un [[càncer de testícul|càncer testicular]] en [[metàstasis]] pulmonars i cerebrals. Gràcies a una [[quimioteràpia]] agressiva, pero seleccionada per a no disminuir la seua capacitat pulmonar, Lance pogué recuperar-se progressivament fins a tornar en la [[París-Niça]] de [[1998]], enrolat en les files del equip US Postal. Despuix d'un desastrós pròlec Lance se retirà de la carrera, pensava definitivament en retirar-se de les competicions deportives, pero despuix fortes reflexions i en el recolzament del director [[Johan Bruyneel]] decidí seguir; plantejant-se com principal objectiu el Campeonat del Mon que se celebrava en [[Valkenburg]] en [[Holanda]].
    
Eixe estiu guanya la Volta a [[Luxemburc]] i se posà a punt per a la [[Volta a Espanya]], on rendí a un gran nivell classificant-se en la quarta posició (la millor actuació de la seua carrera en una gran volta). Si be no guanya ninguna etapa, estigué en els millors tant en la montanya com en les etapes contra rellonge, recuperant la seua autoestima i trobant-se en un gran estat de forma de cara al Campeonat del Mon, on finalment fon quart, en victòria per a [[Oscar Camenzind]].
 
Eixe estiu guanya la Volta a [[Luxemburc]] i se posà a punt per a la [[Volta a Espanya]], on rendí a un gran nivell classificant-se en la quarta posició (la millor actuació de la seua carrera en una gran volta). Si be no guanya ninguna etapa, estigué en els millors tant en la montanya com en les etapes contra rellonge, recuperant la seua autoestima i trobant-se en un gran estat de forma de cara al Campeonat del Mon, on finalment fon quart, en victòria per a [[Oscar Camenzind]].
[[Image: Lance_Armstrong_AdH01.jpg|thumb|250px|<center>Armstrong pujant L'Alpe d'Huez</center>]]
+
[[Image:Lance_Armstrong_AdH01.jpg|thumb|250px|<center>Armstrong pujant L'Alpe d'Huez</center>]]
    
De cara a [[1999]], Armstrong se trobava pletòric de moral i el seu director el convencé de que era possible inclús aplegar a la meta més alta: véncer el [[Tour de França]]. Lance se presentà en la eixida com un favorit de segona fila i al final arrasà en la classificació general per davant d'[[Alex Zülle]], si be este se va vore immensament perjudicat per una caiguda en la segona etapa on perdé una ''minutada'' irrecuperable.
 
De cara a [[1999]], Armstrong se trobava pletòric de moral i el seu director el convencé de que era possible inclús aplegar a la meta més alta: véncer el [[Tour de França]]. Lance se presentà en la eixida com un favorit de segona fila i al final arrasà en la classificació general per davant d'[[Alex Zülle]], si be este se va vore immensament perjudicat per una caiguda en la segona etapa on perdé una ''minutada'' irrecuperable.
Llínea 39: Llínea 39:  
Lance sempre s'ha sentit acossat per la prensa francesa, en particular pel diari L'Equipe, en el que ha estat enfrontat en multitut d'ocasions.  
 
Lance sempre s'ha sentit acossat per la prensa francesa, en particular pel diari L'Equipe, en el que ha estat enfrontat en multitut d'ocasions.  
   −
El primer enfrontament sorgí d'unes acusacions de dopage, que a la postre resultaren falses, en la seu reaparició despuix del càncer, en el Tour de [[1999]] que Armstrong acabà guanyant. Este i atres enfrontaments posteriors han fet córrer rius de tinta en [[França]], pero sobre tot una investigació posterior a la retirada de Lance, que fon dut a cap en [[2006]], pel diari L'Equipe, en la que un periodista de dit diari assegurava que en les mostres d'orina de '''Lance Armstrong''' preses en [[1999]] foren supostament trobats restos de la substancia [[Eritropoyetina|EPO]], que eren impossible de ser detectats en aquella época. Dits restos són suposts ya que mai se donà a conéixer el número del còdic, de la mostra B, la qual contenia la suposta orina. N'hi ha certs dubtes, sobre la veracitat d'eixes probes degut a la reiterada actuació del diari L'Equipe en contra d'Armstrong, i els continus enfrontaments que el ciclista estadounidense ha tengut en la prensa francesa en general. Armstrong se defengué dient que la noticia era per certa enveja per part dels francesos, i en particular del diari L'Equipe, que mai ha acceptat de bon grau la seua superioritat guanyant set Tours consecutius.  
+
El primer enfrontament sorgí d'unes acusacions de dopage, que a la postre resultaren falses, en la seu reaparició despuix del càncer, en el Tour de [[1999]] que Armstrong acabà guanyant. Este i atres enfrontaments posteriors han fet córrer rius de tinta en [[França]], pero sobre tot una investigació posterior a la retirada de Lance, que fon dut a cap en [[2006]], pel diari L'Equipe, en la que un periodista de dit diari assegurava que en les mostres d'orina de '''Lance Armstrong''' preses en [[1999]] foren supostament trobats restos de la substancia [[Eritropoyetina|EPO]], que eren impossible de ser detectats en aquella época. Dits restos són suposts ya que mai se donà a conéixer el número del còdic, de la mostra B, la qual contenia la suposta orina. N'hi ha certs dubtes, sobre la veracitat d'eixes probes degut a la reiterada actuació del diari L'Equipe en contra d'Armstrong, i els continus enfrontaments que el ciclista estatunidenc ha tengut en la prensa francesa en general. Armstrong se defengué dient que la noticia era per certa enveja per part dels francesos, i en particular del diari L'Equipe, que mai ha acceptat de bon grau la seua superioritat guanyant set Tours consecutius.  
    
En [[juny]] de [[2006]], l'Unió Ciclista Internacional (UCI) reiterà la validea de l'''informe Vrijman'', que exculpava a Lance Armstrong, sostenint que els anàlisis que se realisaren a les mostres d'orina foren fets de manera incorrecta i molt alluntades dels criteris científics, i que era ''totalment irresponsable'' sostindre que ''constituïxen una proba d'algo''. L'UCI, ademés de donar per bo l'informe Vrijman, confirmant l'inocència d'Armstrong, acusà a l'AMA de haver facilitat informacions confidencials al diari deportiu ''L'Equipe''.
 
En [[juny]] de [[2006]], l'Unió Ciclista Internacional (UCI) reiterà la validea de l'''informe Vrijman'', que exculpava a Lance Armstrong, sostenint que els anàlisis que se realisaren a les mostres d'orina foren fets de manera incorrecta i molt alluntades dels criteris científics, i que era ''totalment irresponsable'' sostindre que ''constituïxen una proba d'algo''. L'UCI, ademés de donar per bo l'informe Vrijman, confirmant l'inocència d'Armstrong, acusà a l'AMA de haver facilitat informacions confidencials al diari deportiu ''L'Equipe''.