− | Se tracta d'un peix gregari i bon nadador, de cos estilisat i comprimit, que pot aplegar fins als 30 – 60 centímetros de llongitut, en un estret pedúncul cabal i pectorals allargades. De cap a coa té una llínea lateral molt allargada, estovada i sinuosa, formada per grans escames òssees en forma d'escuts. La seua coloració va de gris obscur a negre en el cap i part superior del cos, gris verdós o blau platejat en els flancs, i casi blanc en la part de la pancha. Posseïx una taca obscura en l'opèrcul o vora d'orella. Ademés té els ulls grans en un parpall adipós ben desenrollat. El morro puntagut en mandíbula superior moderadament ampla, que va fins a baix de la vora anterior de l'ull, i en l'inferior llaugerament prominent. Té la boca gran en [[dent|dents]] chicotets. Dos aletes dorsals ben distintes i de diferent tamany, la primera formada per huit espines i la segona per una i de vintinou a trentatrés radis i dos ventrals. Sent les mida més comuna, entre quinze i trenta centímetros. | + | Se tracta d'un peix gregari i bon nadador, de cos estilisat i comprimit, que pot aplegar fins als 30 – 60 centímetros de llongitut, en un estret pedúncul cabal i pectorals allargades. De cap a coa té una llínea lateral molt allargada, estovada i sinuosa, formada per grans escates òssees en forma d'escuts. La seua coloració va de gris obscur a negre en el cap i part superior del cos, gris verdós o blau platejat en els flancs, i casi blanc en la part de la pancha. Posseïx una taca obscura en l'opèrcul o vora d'orella. Ademés té els ulls grans en un parpall adipós ben desenrollat. El morro puntagut en mandíbula superior moderadament ampla, que va fins a baix de la vora anterior de l'ull, i en l'inferior llaugerament prominent. Té la boca gran en [[dent|dents]] chicotets. Dos aletes dorsals ben distintes i de diferent tamany, la primera formada per huit espines i la segona per una i de vintinou a trentatrés radis i dos ventrals. Sent les mida més comuna, entre quinze i trenta centímetros. |