− | S'han trobat restos de poblaments ibèrics en els jaciments de Sant Roc'' i el ''Castillejo''. A pesar d'açò, la localitat és de fundació musulmana i, despuix de la reconquista, va mantindre la seua població musulmana fins a la seua expulsió en l'any [[1368]] a raïl de la seua rebelió durant la guerra de Castella. Dit any esta [[alqueria]] va rebre una primera Carta de Pobla, que es va vore completada i ratificada pel Bisbe de Sogorp, Íñigo de Valterra, en [[1379]] quan, a títul particular, va comprar el lloc. | + | S'han trobat restos de poblaments ibèrics en els jaciments de ''Sant Roc'' i el ''Castillejo''. A pesar d'açò, la localitat és de fundació musulmana i, despuix de la reconquista, va mantindre la seua població musulmana fins a la seua expulsió en l'any [[1368]] a raïl de la seua rebelió durant la guerra de Castella. Dit any esta [[alqueria]] va rebre una primera Carta de Pobla, que es va vore completada i ratificada pel Bisbe de Sogorp, Íñigo de Valterra, en [[1379]] quan, a títul particular, va comprar el lloc. |
| Posteriorment va pertànyer a la baronia i comtat de [[Xérica]] encara que posteriorment va passar a ser propietat de la família ''Exarc'' durant el [[sigle XV]], a partir de [[1611]] de la família ''Cucaló'' i a mitat del [[sigle XVII]] va aplegar a mans de [[Joaquín Castellví]]. | | Posteriorment va pertànyer a la baronia i comtat de [[Xérica]] encara que posteriorment va passar a ser propietat de la família ''Exarc'' durant el [[sigle XV]], a partir de [[1611]] de la família ''Cucaló'' i a mitat del [[sigle XVII]] va aplegar a mans de [[Joaquín Castellví]]. |
| Segons Cavanilles que dia que les úniques comunicacions que hi havia era que estava a tres quarts d'hora de Viver. També dia en la seua obra que el sector primari es donava lloc a 760 cafissos de [[blat]], 284 de [[dacsa]], 50 entre [[ordi]] i [[bajoqueta|bajoquetes]], 60 cànters de [[vi]] i 60 lliures de [[seda]]. Cavanilles menciona que en el poble habitaven 100 veïns i també com atres senyes que hi havia pedreres de marbre negrenc. L'impressió de l'obra de Cavanilles és negativa perque és clarament falta d'informació. Madoz en canvi nos dona molta més informació. Madoz menciona que el clima és ordinàriament templat, sobre edificis argumenta que hi havia un molí fariner i un atre d'oli. Madoz nos conta que hi havia una casa municipal en presó, cementeri, carniceria, una escola que a la seua volta estava dividida per a chiquets i una atra part per a chiquetes. Sobre l'iglésia nos relata que hi havia una parròquia que estava baix l'advocació de San Salvador, servida per cura, la vacant de la qual es va proveir per oposició en concurs general, nos dia que les úniques carreteres 4 camins radials. Madoz dia en la seua obra que en el sector primari estaven dedicats a l'agricultura: oliveres, figueres, [[raïm|vinyes]], frutals, moreres, preciosos hortets de flors, hortalices i llegums; dins de les activitats econòmiques destaca que hi havia vi en abundància, blat, ordi, dacsa, oli, frutes i seda. Madoz menciona que aquell poble el constituïen 120 cases d'11 a 15 vares d'altura i va ser fundat en l'any [[1679]] per Don Iñigo Valterra, Bisbe de Sogorp. Atres senyes d'interés que nos conta Madoz és que hi havia tres fonts:la Font del Bot, la Font del Chocolate i la Font de Juan d'Agueda. L'impressió que nos dona Madoz sobre el poble és bona pel seu clima templat i a la seua pau i harmonia. | | Segons Cavanilles que dia que les úniques comunicacions que hi havia era que estava a tres quarts d'hora de Viver. També dia en la seua obra que el sector primari es donava lloc a 760 cafissos de [[blat]], 284 de [[dacsa]], 50 entre [[ordi]] i [[bajoqueta|bajoquetes]], 60 cànters de [[vi]] i 60 lliures de [[seda]]. Cavanilles menciona que en el poble habitaven 100 veïns i també com atres senyes que hi havia pedreres de marbre negrenc. L'impressió de l'obra de Cavanilles és negativa perque és clarament falta d'informació. Madoz en canvi nos dona molta més informació. Madoz menciona que el clima és ordinàriament templat, sobre edificis argumenta que hi havia un molí fariner i un atre d'oli. Madoz nos conta que hi havia una casa municipal en presó, cementeri, carniceria, una escola que a la seua volta estava dividida per a chiquets i una atra part per a chiquetes. Sobre l'iglésia nos relata que hi havia una parròquia que estava baix l'advocació de San Salvador, servida per cura, la vacant de la qual es va proveir per oposició en concurs general, nos dia que les úniques carreteres 4 camins radials. Madoz dia en la seua obra que en el sector primari estaven dedicats a l'agricultura: oliveres, figueres, [[raïm|vinyes]], frutals, moreres, preciosos hortets de flors, hortalices i llegums; dins de les activitats econòmiques destaca que hi havia vi en abundància, blat, ordi, dacsa, oli, frutes i seda. Madoz menciona que aquell poble el constituïen 120 cases d'11 a 15 vares d'altura i va ser fundat en l'any [[1679]] per Don Iñigo Valterra, Bisbe de Sogorp. Atres senyes d'interés que nos conta Madoz és que hi havia tres fonts:la Font del Bot, la Font del Chocolate i la Font de Juan d'Agueda. L'impressió que nos dona Madoz sobre el poble és bona pel seu clima templat i a la seua pau i harmonia. |