84
edicions
Canvis
sense resum d'edició
|notes =
|notes =
}}
}}
'''Ontinyent''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la comarca de la [[Vall d'Abaida]] de la [[Província de Valéncia]].
== Monuments==
== Monuments==
Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria s. XIV a XVII.
Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria s. XIV a XVII.
La Vila conjunt històric-artístic nacional.
La Vila conjunt històric-artístic nacional.
Palaus i Cases Senyorials.
Palaus i Cases Senyorials.
Convent dels Pares Franciscans.
Convent dels Pares Franciscans.
== Museus==
== Museus ==
Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
Museu Fester - (96 238 02 52).
Museu Fester - (96 238 02 52).
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
== Fills ilustres ==
== Fills ilustres ==
[http://www.uiquipedia.org/Jose_Melchor_Gomis Josep Melchor Gomis]:és el compositor espanyol més internacional del sigle XIX,(Ontinyent lo 6 de giner de 1791) i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI.
[http://www.uiquipedia.org/Lluís_Fullana_i_Mira Fr. Lluís Fullana i Mira O.F.M.]: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.
[[Jose_Melchor_Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del sigle XIX,(Ontinyent lo 6 de giner de 1791) i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI.
[[Lluís_Fullana_i_Mira]]: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.
== Història==
== Història==
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.
Dels primers segles de l'época andalusí –d’al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.
Dels primers segles de l'época andalusí –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.
Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del Pou Clar o covetes dels Moros dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.
Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del Pou Clar o covetes dels Moros dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.