Canvis

| ideologia    = [[Esquerra política|Esquerra]], [[republicanisme]], [[federalisme]], [[valencianisme]]

| ideologia    = [[Esquerra política|Esquerra]], [[republicanisme]], [[federalisme]], [[valencianisme]]

}}

}}

'''Unió Valencianista Regional''' (UVR) fon un partit regionalista [[nacionalisme valencià|valencià]] fundat pel banquer [[Ignaci Villalonga Villalba]] en l'any [[1918]].<ref name="harvsp">{{harvsp|Franch|1988|p=49}}</ref> Era un antic militant de la [[Joventut Valencianista]] que en 1917 en [[Eduard Martínez i Ferrando]] i [[Salvador Ferrandis i Luna]] s'havia entrevistat en [[Francesc Cambó]]. El partit conseguí el recolzament d'un sector de la burguesia financera valenciana i un sector de [[Lo Rat Penat]], i en 1918 arreplegà els seus principis ideològics en la ''Declaració Valencianista'', subscrita conjuntament en la [[Joventut Valencianista]]. El seu òrgan era [[La Correspondencia de Valencia]], dirigit per [[Maximilià Thous i Orts]].

'''Unió Valencianista Regional''' (UVR) fon un partit regionalista [[nacionalisme valencià|valencià]] fundat pel banquer [[Ignaci Villalonga Villalba]] en l'any [[1918]].<ref name="harvsp">{{harvsp|Franch|1988|p=49}}</ref> Era un antic militant de la [[Joventut Valencianista]] que en 1917 en [[Eduard Martínez i Ferrando]] i [[Salvador Ferrandis i Luna]] s'havia entrevistat en [[Francesc Cambó]]. El partit conseguí el recolzament d'un sector de la burguesia financera valenciana i un sector de [[Lo Rat Penat]], i en l'any [[1918]] arreplegà els seus principis ideològics en la ''Declaració Valencianista'', subscrita conjuntament en la [[Joventut Valencianista]]. El seu òrgan era [[La Correspondencia de Valencia]], dirigit per [[Maximilià Thous i Orts]].

El partit fon inaugurat en el [[Teatre Principal de Valéncia]] en un discurs d'Ignasi Villalonga en valencià, i conseguí que en [[1919]] es discutirà en la diputació una ponència sobre regionalisme.

El partit fon inaugurat en el [[Teatre Principal de Valéncia]] en un discurs d'Ignasi Villalonga en valencià, i conseguí que en [[1919]] es discutirà en la diputació una ponència sobre regionalisme.

Mostrava una important influència de la [[Lliga Regionalista]] i de l'[[Assemblea de Parlamentaris]], acceptava la unitat nacional dels [[Països Catalans|territoris de parla catalana]], i propugnà un estat valencià en capacitat de mancomunar-se en atres en una Federació espanyola o ibèrica. Fon el bressol dels més destacat intelectuals valencianistes de la primera mitat del sigle XX: [[Pasqual Asins i Bayarri]], [[Francesc Caballero i Muñoz]], [[Enric Navarro i Borràs]], [[Carles Salvador i Gimeno|Carles Salvador]], [[Francesc Almela i Vives]], [[Adolf Pizcueta]] i [[Joaquim Reig i Rodríguez]].

Mostrava una important influència de la [[Lliga Regionalista]] i de l'[[Assemblea de Parlamentaris]], acceptava la unitat nacional dels [[Països Catalans|territoris de parla catalana]], i propugnà un estat valencià en capacitat de mancomunar-se en atres en una Federació espanyola o ibèrica. Fon el bressol dels més destacat intelectuals valencianistes de la primera mitat del [[sigle XX]]: [[Pasqual Asins i Bayarri]], [[Francesc Caballero i Muñoz]], [[Enric Navarro i Borràs]], [[Carles Salvador i Gimeno|Carles Salvador]], [[Francesc Almela i Vives]], [[Adolf Pizcueta]] i [[Joaquim Reig i Rodríguez]].

A pesar de no obtindre èxit en les eleccions generals de 1919 ni en les municipals, tingué una certa presència en tot el [[Regne de Valéncia]]. Quan es proclamà la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] el [[1923]] una part del partit la va acceptar, de la mateixa manera que ho va fer la [[Lliga Regionalista]], pero un sector no acceptà i s'escindí per a fundar el semanari [[Pàtria Nova]], que també donà nom al seu grup.

A pesar de no obtindre èxit en les eleccions generals de 1919 ni en les municipals, tingué una certa presència en tot el [[Regne de Valéncia]]. Quan es proclamà la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] el [[1923]] una part del partit la va acceptar, de la mateixa manera que ho va fer la [[Lliga Regionalista]], pero un sector no acceptà i s'escindí per a fundar el semanari [[Pàtria Nova]], que també donà nom al seu grup.