78 863
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «{{Infotaula d'organisació}} '''Unió Valencianista Regional''' (UVR) fon un partit regionalista valencià fundat pel banquer Ignas…»
{{Infotaula d'organisació}}
'''Unió Valencianista Regional''' (UVR) fon un partit regionalista [[nacionalisme valencià|valencià]] fundat pel banquer [[Ignasi Villalonga i Villalba]] en l'any [[1918]].<ref name="harvsp">{{harvsp|Franch|1988|p=49}}</ref> Era un antic militant de la [[Joventut Valencianista]] que en 1917 en [[Eduard Martínez i Ferrando]] i [[Salvador Ferrandis i Luna]] s'havia entrevistat en [[Francesc Cambó]]. El partit conseguí el recolzament d'un sector de la burguesia financera valenciana i un sector de [[Lo Rat Penat]], i en 1918 arreplegà els seus principis ideològics en la ''Declaració Valencianista'', subscrita conjuntament en la [[Joventut Valencianista]]. El seu òrgan era [[La Correspondencia de Valencia]], dirigit per [[Maximilià Thous i Orts]].
El partit fon inaugurat en el [[Teatre Principal de Valéncia]] en un discurs d'Ignasi Villalonga en valencià, i conseguí que en [[1919]] es discutirà en la diputació una ponència sobre regionalisme.
Mostrava una important influència de la [[Lliga Regionalista]] i de l'[[Assemblea de Parlamentaris]], acceptava la unitat nacional dels [[Països Catalans|territoris de parla catalana]], i propugnà un estat valencià en capacitat de mancomunar-se en atres en una Federació espanyola o ibèrica. Fon el bressol dels més destacat intelectuals valencianistes de la primera mitat del sigle XX: [[Pasqual Asins i Bayarri]], [[Francesc Caballero i Muñoz]], [[Enric Navarro i Borràs]], [[Carles Salvador i Gimeno|Carles Salvador]], [[Francesc Almela i Vives]], [[Adolf Pizcueta]] i [[Joaquim Reig i Rodríguez]].
A pesar de no obtindre èxit en les eleccions generals de 1919 ni en les municipals, tingué una certa presència en tot el [[Regne de Valéncia]]. Quan es proclamà la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] el [[1923]] una part del partit la va acceptar, de la mateixa manera que ho va fer la [[Lliga Regionalista]], pero un sector no acceptà i s'escindí per a fundar el semanari [[Pàtria Nova]], que també donà nom al seu grup.
Quan es proclamà la [[Segona República Espanyola]] tornà a reprendre les activitats, dirigida ara per [[Joaquim Reig i Rodríguez]]. En les eleccions municipals de [[1931]] conseguí un regidor en l'[[ajuntament de Valéncia]], en la llista de les dretes, pero formà un grup municipal [[nacionalisme valencià|valencianista]] en dos regidors de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]], elegits en la llista de les esquerres.<ref name="memòria">[http://www.memoriavalencianista.cat/plana.php?veure=bio&cmb_alf=234&lletra=S Francesc Soto]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}} a [[Memòria Valencianista]]</ref> Unió Valencianista participà també en les campanyes a favor de l'[[Estatut]], pero es dissolgué en [[1933]], ya que el seu ideari havia segut adoptat per atres grups valencianistes.
L'Unió Valencianista Regional supongué la primera formació política formalment [[nacionalista valenciana|valencianista]] de la història contemporània valenciana.<ref name="harvsp"/> A pesar del seu fracàs electoral,<ref>{{harvsp|Franch|1988|p=50}}</ref> de la UVR vsorgiren diferents quadros que nodririen el valencianisme de les dos dècades posteriors, i que s'adscriurien com a minories en formacions que anirien des de la [[Dreta Regional Valenciana]] o l'[[Agrupació Valencianista Republicana]],<ref name="harvsp"/> gèrmen del [[Partit Valencianista d'Esquerra]].
== Referències ==
{{referències}}
* [https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070517/cultura/ignacio-villalonga-mucho-mecenas_20070517.html Ignasi Villalonga, fundador d'UVR]
* Francesc Pérez Moragón ''El valencianisme i el fet dels Països Catalans (1930-1936)''
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |llinage=Franch |nom=Vicent |títul=[[Document 88]] |editorial=Edicions 3i4 |lloc=València |data=1988 |isbn=84-7502-227-8}}
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]
'''Unió Valencianista Regional''' (UVR) fon un partit regionalista [[nacionalisme valencià|valencià]] fundat pel banquer [[Ignasi Villalonga i Villalba]] en l'any [[1918]].<ref name="harvsp">{{harvsp|Franch|1988|p=49}}</ref> Era un antic militant de la [[Joventut Valencianista]] que en 1917 en [[Eduard Martínez i Ferrando]] i [[Salvador Ferrandis i Luna]] s'havia entrevistat en [[Francesc Cambó]]. El partit conseguí el recolzament d'un sector de la burguesia financera valenciana i un sector de [[Lo Rat Penat]], i en 1918 arreplegà els seus principis ideològics en la ''Declaració Valencianista'', subscrita conjuntament en la [[Joventut Valencianista]]. El seu òrgan era [[La Correspondencia de Valencia]], dirigit per [[Maximilià Thous i Orts]].
El partit fon inaugurat en el [[Teatre Principal de Valéncia]] en un discurs d'Ignasi Villalonga en valencià, i conseguí que en [[1919]] es discutirà en la diputació una ponència sobre regionalisme.
Mostrava una important influència de la [[Lliga Regionalista]] i de l'[[Assemblea de Parlamentaris]], acceptava la unitat nacional dels [[Països Catalans|territoris de parla catalana]], i propugnà un estat valencià en capacitat de mancomunar-se en atres en una Federació espanyola o ibèrica. Fon el bressol dels més destacat intelectuals valencianistes de la primera mitat del sigle XX: [[Pasqual Asins i Bayarri]], [[Francesc Caballero i Muñoz]], [[Enric Navarro i Borràs]], [[Carles Salvador i Gimeno|Carles Salvador]], [[Francesc Almela i Vives]], [[Adolf Pizcueta]] i [[Joaquim Reig i Rodríguez]].
A pesar de no obtindre èxit en les eleccions generals de 1919 ni en les municipals, tingué una certa presència en tot el [[Regne de Valéncia]]. Quan es proclamà la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] el [[1923]] una part del partit la va acceptar, de la mateixa manera que ho va fer la [[Lliga Regionalista]], pero un sector no acceptà i s'escindí per a fundar el semanari [[Pàtria Nova]], que també donà nom al seu grup.
Quan es proclamà la [[Segona República Espanyola]] tornà a reprendre les activitats, dirigida ara per [[Joaquim Reig i Rodríguez]]. En les eleccions municipals de [[1931]] conseguí un regidor en l'[[ajuntament de Valéncia]], en la llista de les dretes, pero formà un grup municipal [[nacionalisme valencià|valencianista]] en dos regidors de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]], elegits en la llista de les esquerres.<ref name="memòria">[http://www.memoriavalencianista.cat/plana.php?veure=bio&cmb_alf=234&lletra=S Francesc Soto]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}} a [[Memòria Valencianista]]</ref> Unió Valencianista participà també en les campanyes a favor de l'[[Estatut]], pero es dissolgué en [[1933]], ya que el seu ideari havia segut adoptat per atres grups valencianistes.
L'Unió Valencianista Regional supongué la primera formació política formalment [[nacionalista valenciana|valencianista]] de la història contemporània valenciana.<ref name="harvsp"/> A pesar del seu fracàs electoral,<ref>{{harvsp|Franch|1988|p=50}}</ref> de la UVR vsorgiren diferents quadros que nodririen el valencianisme de les dos dècades posteriors, i que s'adscriurien com a minories en formacions que anirien des de la [[Dreta Regional Valenciana]] o l'[[Agrupació Valencianista Republicana]],<ref name="harvsp"/> gèrmen del [[Partit Valencianista d'Esquerra]].
== Referències ==
{{referències}}
* [https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070517/cultura/ignacio-villalonga-mucho-mecenas_20070517.html Ignasi Villalonga, fundador d'UVR]
* Francesc Pérez Moragón ''El valencianisme i el fet dels Països Catalans (1930-1936)''
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |llinage=Franch |nom=Vicent |títul=[[Document 88]] |editorial=Edicions 3i4 |lloc=València |data=1988 |isbn=84-7502-227-8}}
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]