Canvis

L''''ermita del Pare Pere''' és un ermitori fundat pel [[Pare Pere]] de [[Dénia]]. Està situada plena pujada al [[Parc natural del Massiç del Mongó|Parc Natural del Mongó]], es una de les ermites més visitades de Dénia i punt d'inici de numeroses rutes senderistes. Està dedicada al religiós Fra Pere Esteve i Puig, el "Pare Pere" (el ''Padre Pedro'', en castellà). L'ermita també és molt coneguda en Dénia com la "Caseta del Pare Pere", perque al seu costat es troba la menuda barraca a on l'eremita va passar els últims anys de la seua vida, en contacte directe en la naturalea. Com està en ple [[Parc Natural]], l'ermita no té al seu entorn servicis com a restaurants o tendes, solament vivendes i urbanisacions.  

 

L''''ermita del Pare Pere''' és un [[Ermita|ermitori]] fundat pel [[Pare Pere]] de [[Dénia]]. Està situada en plena pujada al [[Parc natural del Massiç del Mongó|Parc Natural del Mongó]], és una de les ermites més visitades de Dénia i punt d'inici de numeroses rutes senderistes. Està dedicada al religiós Fra Pere Esteve i Puig, el "Pare Pere" (el ''Padre Pedro'', en [[castellà]]). L'ermita també és molt coneguda en Dénia com la "Caseta del Pare Pere", perque al seu costat es troba la chicoteta [[barraca]] a on l'eremita va passar els últims anys de la seua vida, en contacte directe en la naturalea. Com està en ple [[Parc Natural]], l'ermita no té al seu entorn servicis com a restaurants o tendes, solament vivendes i urbanisacions.  

== Història ==

== Història ==

{{Cita|L'història de Jesús Pobre, no està deslligada de la del restant de la comarca. La seua ascendència romana i àrap ha deixat encara vestigis (Els Bisserot, la Bassa dels Moros, etc.)}}

{{Cita|L'història de Jesús Pobre, no està deslligada de la del restant de la comarca. La seua ascendència romana i àrap ha deixat encara vestigis (Els Bisserot, la Bassa dels Moros, etc.)}}

La població es denominava Benissadeví, i contava en una sòlida presència de moriscs. No obstant, despuix de l'expulsió de l'any [[1609]], la consegüent decadència i la minva del poble, varen fer que es convertira en alqueria, encara que conservant alguns dels seus antics drets, com el tindre un lloc en el Consell General de Contribució. En el nom de Benissadeví continuarà figurant en la documentació fins a principis del [[sigle XVIII]].

La població es denominava Benissadeví, i contava en una sòlida presència de [[moriscs]]. No obstant, despuix de l'expulsió de l'any [[1609]], la consegüent decadència i la minva del poble, varen fer que es convertira en [[alqueria]], encara que conservant alguns dels seus antics drets, com el tindre un lloc en el Consell General de Contribució. En el nom de Benissadeví continuarà figurant en la documentació fins a principis del [[sigle XVIII]].

Canvià el nom gràcies a la figura de Fra Pere Esteve Puig, natural de Dénia, franciscà, predicador apostòlic, que venia a fer els seus retirs espirituals en la cova de la Magdalena del Mongó.

Canvià el nom gràcies a la figura de Fra Pere Esteve Puig, natural de Dénia, franciscà, predicador apostòlic, que venia a fer els seus retirs espirituals en la cova de la Magdalena del Mongó.

El Pare Pere afirmava que Deu li havia inspirat la fundació d'un hospici i una [[ermita]], que va colocar baix l'advocació de Jesús Pobre, i allí va poder celebrar la primera missa el 24 de maig de [[1649]]. En el temps el nom de la menuda ermita i hospici substituiria a l'antic àrap de l'[[alqueria]]. Des de [[1735]] figura ya la població com a Jesús Pobre en la documentació de l'Archiu Municipal de Dénia.

El Pare Pere afirmava que Deu li havia inspirat la fundació d'un hospici i una [[ermita]], que va colocar baix l'advocació de Jesús Pobre, i allí va poder celebrar la primera missa el [[24 de maig]] de [[1649]]. En el temps el nom de la chicoteta ermita i hospici substituiria a l'antic àrap de l'alqueria. Des de l'any [[1735]] figura ya la població com a Jesús Pobre en la documentació de l'Archiu Municipal de Dénia.

L'ermitori de Jesús Pobre es va situar en la població del mateix nom, antiga alqueria de Benissadeví, documentada en actes del Consell de Dénia des de l'any [[1492]], encara que la seua fundació deu ser més anterior.

L'ermitori de Jesús Pobre es va situar en la població del mateix nom, antiga alqueria de Benissadeví, documentada en actes del Consell de Dénia des de l'any [[1492]], encara que la seua fundació deu de ser més anterior.

L'ermita fon creació de Fra Pere Esteve, el Pare Pere. Este franciscà va trobar en certa ocasió una figura de [[Jesucrist|Jesús Jacent]] en el sepulcre al que, des d'eixe dia, va dedicar un altar en la cova a on vivia.

L'ermita fon creació de Fra Pere Esteve, el Pare Pere. Este franciscà va trobar en certa ocasió una figura de [[Jesucrist|Jesús Jacent]] en el sepulcre al que, des d'eixe dia, va dedicar un altar en la cova a on vivia.

{{Cita|Accepte la seua protecció pero en negue a rebre cap cosa que estiga en oposició en el dictat de pobrea de l'ermita}}

{{Cita|Accepte la seua protecció pero en negue a rebre cap cosa que estiga en oposició en el dictat de pobrea de l'ermita}}

Finalment, el 28 d'abril de [[1658]] es va constituir en l'ermita de Benissadeví la Confraria de Jesús Pobre, orige del poble actual de Jesús Pobre.

Finalment, el [[28 d'abril]] de [[1658]] es va constituir en l'ermita de Benissadeví la Confraria de Jesús Pobre, orige del poble actual de Jesús Pobre.

A l'ermita original se li varen anar afegint noves construccions a on es va establir una comunitat de flares franciscans que varen continuar en el nom de "Ermitage-Hospici de Jesús Pobre". En un primer moment es construiria l'iglésia entre [[1660]] i [[1668]], tal com indiquen les inscripcions en el primer i últim arc.

A l'ermita original se li varen anar afegint noves construccions a on es va establir una comunitat de flares franciscans que varen continuar en el nom de "Ermitage-Hospici de Jesús Pobre". En un primer moment es construiria l'iglésia entre [[1660]] i [[1668]], tal com indiquen les inscripcions en el primer i últim arc.

El presbiteri actual, alçat més com a capella-camerí destinat a guardar l'image de Jesús Pobre, es cobrix per cúpula circular -sense tambor ni llanterna- sobre pechines. Esta capella-camerí degué d'alçar-se en l'últim quart del [[sigle XVII]], cap a la década de [[1680]]-[[1690|90]], i com tal va decorada en esgrafiats i algepseries sobre fondos polícroms i estucs.  

El presbiteri actual, alçat més com a capella-camerí destinat a guardar l'image de Jesús Pobre, es cobrix per cúpula circular -sense tambor ni llanterna- sobre pechines. Esta capella-camerí degué d'alçar-se en l'últim quart del [[sigle XVII]], cap a la década de [[1680]]-[[1690|90]], i com tal va decorada en esgrafiats i algepseries sobre fondos polícroms i estucs.  

Finalment cal referir que entre juliol de [[1988]] i març de [[1989]], sent retor Miguel Gavila Perelló, es va portar a terme la profunda reforma interior que deixar a la vista les pedres de sellar en pilastres, rebancs i arcs faixons, tal i com degué d'estar en el seu orige, donant-los la configuració actual.

Finalment cal referir que entre [[juliol]] de [[1988]] i [[març]] de [[1989]], sent retor Miguel Gavila Perelló, es va portar a terme la profunda reforma interior que deixa a la vista les pedres de sellar en pilastres, rebancs i arcs faixons, tal i com degué d'estar en el seu orige, donant-los la configuració actual.

== Vore també ==

== Vore també ==