78 863
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''L’iglesia parroquial de El Salvador''' de Borriana es un clar exponent de l’arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija. Jaume I a rant de ...».
'''L’iglesia parroquial de El Salvador''' de [[Borriana]] es un clar exponent de l’arquitectura gotica migeval de la Baixa Edat Mija.
[[Jaume I]] a rant de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[segle XIII]], ordena la seua fundacio com a iglesia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –son les iglesias conegudes com de “reconquesta”-.
== Elements mes interessants ==
Els elements mes interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica son:
*Una nau unica, de forma de salo, orientada a l’eixida del sol i en capelles entre els contraforts.
*Un gran absit poligonal sense girola, d’esil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.
La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:
*La de El Salvador, barroca del segle XVIIl.
*La de les Columnes d’estil rococo.
Als peus de la nau principal, en un acces independent, s’anexa una capella neoclassica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, es la Capella de la Comunio.
Esta decorada en pintures al fresc de [[Josep Vergara]] i fon acabada en [[1762]]. El campanar o Torre de les Campanes, construit en la segona mitat del [[segle XIV]], presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en epoca posterior ([[segle XVIII]]). Per ultim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l’Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige es fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’aci s’ha realisat una intervencio sobreelevantla en rajola.
En les intervencions artistiques dels restauradors de La [[Llum de Les Imagens]], se destaca la recuperacio de les decoracions originals d’esta iglesia considerada des de 1969 monument nacional.
[[Categoria:Mnuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura Valenciana]]
[[Jaume I]] a rant de la conquista de la vila de Borriana, cap a la primera mitat del [[segle XIII]], ordena la seua fundacio com a iglesia parroquial, sent de les primeres que se construiran. El temple reflexa cert estil de fortalea –son les iglesias conegudes com de “reconquesta”-.
== Elements mes interessants ==
Els elements mes interessants d’este monument, els quals li donen singularitat arquitectonica son:
*Una nau unica, de forma de salo, orientada a l’eixida del sol i en capelles entre els contraforts.
*Un gran absit poligonal sense girola, d’esil gotic primitiu, segmentat en set espais i cobert per volta de creueria.
La frontera principal, que recau a la plaça Major, te dos portades:
*La de El Salvador, barroca del segle XVIIl.
*La de les Columnes d’estil rococo.
Als peus de la nau principal, en un acces independent, s’anexa una capella neoclassica de planta quadrangular en forma de creu grega i cupula sobre el creuer, es la Capella de la Comunio.
Esta decorada en pintures al fresc de [[Josep Vergara]] i fon acabada en [[1762]]. El campanar o Torre de les Campanes, construit en la segona mitat del [[segle XIV]], presenta un cos octogonal que s’alca sobre una base quadrada; el seu remat es d’estil barroc realisat en epoca posterior ([[segle XVIII]]). Per ultim, situada junt a la primera absidiola, al costat de l’Evangeli i feta en fabrica de pedra sellar, naix la Torre del Caragol. El seu orige es fundacional fins arribar al nivell de la terraca, a partir d’aci s’ha realisat una intervencio sobreelevantla en rajola.
En les intervencions artistiques dels restauradors de La [[Llum de Les Imagens]], se destaca la recuperacio de les decoracions originals d’esta iglesia considerada des de 1969 monument nacional.
[[Categoria:Mnuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura Valenciana]]