78 863
edicions
Canvis
→El nazi de Llombay
[[Archiu:La Vall de Gallinera, Llombai.JPG|300px|miniaturadeimagen|Vista de Llombay, en La Vall de Gallinera.]]
[[File:Carrer de Llombai.jpg|thumb|Carrer de Llombay]]
[[File:Carrer de Llombai.jpg|thumb|Carrer de Llombay]]
[[File:Cirerers en flor en Llombai.jpg|thumb|Cirerers en flor en Llombay]]
[[File:Cirerers en flor en Llombai.jpg|thumb|Cirerers en flor en Llombay]]
==== El nazi de Llombay ====
==== El nazi de Llombay ====
Com a curiositat, en el llogaret i com a únic habitant fins que faltà en l'any [[1977]], vixqué Stefan Gregor, que segons un artícul de la revista alemanya ''Der Spiegel'', estaria relacionat en el crematori d'un camp d'extermini nazi. En l'any 1981 atre reportage de la revista Interviú sobre els nazis fugits en Espanya, escrit pels periodistes valencians [[Enrique Cerdán Tato]] i Santiago Miró, també el senyalava com un dels nazis amagats en terres valencianes. Segons atres fonts locals, fon un antic mariscal de [[Hitler]], (conegut popularment en el municipi com ''l'alemany de Llombay'').<ref>[https://valenciaplaza.com/sombra-nazi-en-la-vall-de-la-gallinera Sombra nazi en la Vall de la Gallinera] Artícul en Valencia Plaza el 28 de maig de 2017.</ref>
Com a curiositat, en el llogaret i com a únic habitant fins que faltà en l'any [[1977]], vixqué Stefan Gregor, que segons un artícul de la revista alemanya ''Spiegel'', estaria relacionat en el crematori d'un camp d'extermini nazi i tindria orige àustriac.
En l'any 1981 atre reportage de la revista ''Interviú'' sobre els nazis fugits en Espanya, escrit pels periodistes valencians [[Enrique Cerdán Tato]] i Santiago Miró, també el senyalava com un dels nazis amagats en terres valencianes. Segons atres fonts locals, fon un antic mariscal de [[Hitler]], conegut popularment en el municipi com ''l'alemany de Llombay''.<ref>[https://valenciaplaza.com/sombra-nazi-en-la-vall-de-la-gallinera Sombra nazi en la Vall de la Gallinera] Artícul en Valencia Plaza el 28 de maig de 2017.</ref>
Naixcut en 1914 en Ivankovo ([[Croàcia]]), part de [[Yugoslàvia]] al finalisar la [[II Guerra Mundial]], vingué a Llombay a finals de la década dels anys 40, a on es dedicava a pintar, adquirint fama d'excèntric.
Naixcut en 1914 en Ivankovo ([[Croàcia]]), part de [[Yugoslàvia]] al finalisar la [[II Guerra Mundial]], vingué a Llombay a finals de la década dels anys 40, a on es dedicava a pintar, adquirint fama d'excèntric.
En realitat, i a diferència d'atres casos de nazis refugiats en la Comunitat Valenciana en els quals la seua connivència en el regim nazi està més que provada i documentada, en este cas, no n'hi ha cap de prova que acredite estes acusacions, més allà del seu comportament extravagant i dels testimonis d'alguns veïns, que podrien donar crèdit a una possible militància en el [[nazisme]]. No es tenen senyes de la seua vida passada, en anterioritat a la seua arribada al poble, a part de la seua data i localitat de naiximent.
En realitat, i a diferència d'atres casos de nazis refugiats en la Comunitat Valenciana en els quals la seua connivència en el regim nazi està més que provada i documentada, en este cas, no n'hi ha cap de prova que acredite estes acusacions, més allà del seu comportament extravagant i solitari, i dels testimonis d'alguns veïns, que podrien donar crèdit a una possible militància en el [[nazisme]].
Podria haver-se refugiat en Llombay fugint del régim de la Yugoslàvia comunista o simplement per desarraïlament vital al finalisar la II guerra mundial.
No es coneixen pràcticament senyes de la seua vida passada, en anterioritat a la seua arribada al poble, a part de la seua data i localitat de naiximent i una antiga professió, mege dentiste.
Es troba enterrat en el cementeri de la veïna pedania d'[[Alpatró]]. En acabant de la seua mort, el seu germà cedí sa casa a l'ajuntament.
Es troba enterrat en el cementeri de la veïna pedania d'[[Alpatró]]. En acabant de la seua mort, el seu germà cedí sa casa a l'ajuntament.