L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Canvis

Dacsa (edita)

Revisió de 13:01 29 gin 2023

680 bytes afegits ,  13:01 29 gin 2023
→‎Consum i productors
Llínea 1: Llínea 1: −
La '''dacsa''' botànicament pertany a les herbàcees jagants (Zea mais), de la familia de les gramínees. A diferència d’unes atres plantes tropicals, ésta creix i prospera en qualsevol altitut; en Perú, per eixemple, se la veu en terres situades a nivell de la mar lo mateix que a 4.700 m. És, per tant, l’única planta tropical cultivada freqüentment fòra dels tròpics en èxit.
+
[[File:Maiz postfloracion.jpg|thumb|right|<center>Dacsa</center>]]
   −
A rant del descobriment d'Amèrica, el cereal fon importat als països mediterràneus. Cristòfol Colom el portà a Espanya en 1498 i la seua sembra es feu en els camps de Castella. Les espigues que es formen en la planta, una vegada desenrollades i madures constituïxen les conegudes panolles, tan apreciades quan estan tendres per a menjar-se-les torradetes al foc, afegint-los un pessic de sal. Dita panolla oferix uns grans, apretats i adherits a l’espigó (el suro o eix del mig), de brillant color groc, blanc o rogenc, segons la varietat, que s’encontren protegits per unes fulles, correjoses quan es sequen, que els envolten, des del pedúncul fins a la mateixa punta, a l’hora que oculten la bellea multicolor de les moltíssimes llavors que tanquen en tota la seua llargària i que, en perfectes files, corren a lo llarc del suro. El valor alimentici de la dacsa el proporcionen les substàncies protèiques, lípits i glúcits, que contenen en quantitats importants. Moltes poblacions de països pobres s’han alimentat i encara hui s’alimenten d’este cereal, tenint-lo com a producte principal i bàsic de la seua dieta, lo que produïx negativament, per falta de vitamines, la temuda malaltia de la pelagra o maidisme.  
+
La '''dacsa''' (antigament escrit '''dacça''')<ref>{{DGLV|dacça}}</ref> o '''paniç''' (''Zea mays'') botànicament pertany a les herbàcees jagants, de la [[Família (biologia)|família]] de les [[Gramínea|gramínees]]. A diferència d’unes atres plantes tropicals, esta creix i prospera en qualsevol altitut; en [[Perú]], per eixemple, se la veu en terres situades a nivell de la mar lo mateix que a 4.700 m. És, per tant, l'única planta tropical cultivada freqüentment fòra dels tròpics en èxit.
   −
En el món desenrollat, per contra, el seu consum és molt important i variat, tant culinàriament, en rebosteria o conserves, etc., com en pensos i preparats per a la ganaderia. És enorme la seua producció arreu del món, sent els EE.UU. d’Amèrica el país que s'endu la palma en quasi un 50% de la totalitat, seguit del Brasil, Rússia, China, Argentina, Mèxic, etc. En Espanya destaquen, entre unes atres zones productives, Galícia, Andalusia i Aragó. En temps de necessitat, la posguerra, per eixemple en Valéncia menjàrem a montó de pa i coca de dacsa. ¡I qué bons estaven! I, cóm no, transformant-la en roses, bufes o cotufes... que nos acompanyen a diari delectant-nos al mastegar-les veent películes de cine.
+
Abans del descobriment d'[[Amèrica]], el [[cereal]] fon importat als països mediterràneus. [[Cristòfol Colon]] el portà a [[Espanya]] en l'any [[1498]] i la seua sembra es feu en els camps de [[Castella]].  
    +
Les espigues que es formen en la planta, una volta estan desenrollades i madures constituïxen les conegudes panolles, tan apreciades quan estan tendres per a menjar-se-les torradetes al [[fòc]], afegint-los un pessic de sal. Dita panolla oferix uns grans, apretats i adherits a l’espigó (el suro o eix del mig), de brillant color [[groc]], [[blanc]] o [[roig|rogenc]], segons la varietat, que es troben protegits per unes fulles, correjoses quan se sequen, que els envolten, des del pedúncul fins a la mateixa punta, a l’hora que oculten la bellea multicolor de les moltíssimes llavors que tanquen en tota la seua llargària i que, en perfectes files, corren a lo llarc del suro.
 +
 +
== Valor alimentici ==
 +
El valor alimentari de la dacsa el proporcionen les substàncies proteiques, lípits i glúcits, que contenen en cantitats importants. Moltes poblacions de països pobres s’han alimentat i encara hui s’alimenten d’este cereal, tenint-lo com a producte principal i bàsic de la seua dieta, lo que produïx negativament, per falta de [[vitamines]], la temuda malaltia de la [[pelagra]] o maidisme.
 +
 +
== Consum i productors ==
 +
[[File:Pan de muerto en Coyoacán.jpg|thumb|right|<center>Pa de dacsa</center>]]
 +
 +
En el món desenrollat, per contra, el seu consum és molt important i variat, tant culinàriament, en rebosteria o conserves, etc., com en pensos i preparats per a la ganaderia. És enorme la seua producció arreu del món, sent els [[Estats Units]] el país més important en quasi un 50% de la totalitat, seguit del [[Brasil]], [[Rússia]],[[ China]], [[Argentina]], [[Mèxic]], etc.
 +
 +
En [[Espanya]] destaquen, entre unes atres zones productives, [[Galícia]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. En temps de necessitat, la posguerra, per eixemple en [[Valéncia]] es menjà a montó de [[pa]] i coca de dacsa. I, cóm no, transformant-la en [[Rosa de dacsa|roses de dacsa]] (també conegudes popularment com a bufes, cotufes, mongetes o palometes) i que nos acompanyen a diari delectant-nos al mastegar-les veent películes de [[cine]].
 +
 +
== Referències ==
 +
<references />
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Zea mays}}
 +
{{Wikispecies|Zea_mays}}
 +
{{DGLV|Dacsa}}
 +
 +
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Agricultura]]
 
[[Categoria:Agricultura]]
−
[[Categoria:Botànica]]
+
[[Categoria:Aliments]]
 +
[[Categoria:Aliments vegetals]]
 +
[[Categoria:Cereals]]
Xavi Dengra
285

edicions

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/22788...257407»