| Està documentat per primera volta l'any [[1290]] i la seua etimologia no és àrap encara que en un text de l'any [[1578]] se cita com ''al-Batrún''. En la dècada dels 50 del sigle XX es va trobar un làpida sepulcral de l'any [[942]] (considerada una de les inscripcions àraps més antigues trobades en el Regne de Valéncia), en l'actualitat exposta en el [[Museu Arqueològic Camil Visedo]] en Alcoy. | | Està documentat per primera volta l'any [[1290]] i la seua etimologia no és àrap encara que en un text de l'any [[1578]] se cita com ''al-Batrún''. En la dècada dels 50 del sigle XX es va trobar un làpida sepulcral de l'any [[942]] (considerada una de les inscripcions àraps més antigues trobades en el Regne de Valéncia), en l'actualitat exposta en el [[Museu Arqueològic Camil Visedo]] en Alcoy. |
− | Destaca l'iglésia de l'Assunció, en un esbelt campanar, i la Font d'Alpatró, que es troba just davant de la citada iglésia. També cal nomenar l'antiga almàssera que en l'actualitat fa de museu etnològic, la fortificació [[islàmica]] del Castellot, i el [[llavador]], un dels pocs de la vall en coberta, en el camí d'eixida cap a Llombay i Benissili. | + | Destaca l'iglésia de l'Assunció, en un esbelt campanar, i la Font d'Alpatró, que es troba just davant de la citada iglésia. També cal nomenar l'antiga almàssera que en l'actualitat fa de museu etnològic, la fortificació [[islàmica]] del Castellot, i el [[llavador]], un dels pocs de la vall en coberta, en el camí d'eixida cap a Llombay i Benissili. |