78 863
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''La Foradada''', també nomenada '''''Ferrer''''', és un dels illots de l'archipèlec dels Columbretes, situat al sur-oest de l'illa Grossa, la m…»
'''La Foradada''', també nomenada '''''Ferrer''''', és un dels illots de l'[[archipèlec]] dels [[Columbretes]], situat al sur-oest de l'[[illa Grossa]], la més gran de l'archipèlec, i al sur de l'illa [[la Ferrera]] i [[el Carallot]].
== Topònim ==
Popularment sempre ha sigut nomenat pels peixcadors com ''La Foradada''. No obstant això, va ser nomenada com a ''Ferrer'' pel capità Smith i com a ''Horadada'' pel capità Rafael Pardo de Figueroa.<ref name="uji"/>
El seu nom es deu al fet que presenta una gran cavitat en el centre.
== Història ==
Històricament, va servir de refugi per a les activitats dels contrabandistes durant els sigle XIX i principi del XX. El forat de l'illa constituïa un abric natural per als barcos que es dedicaven al [[contrabando]], puix que podien romandre amagats als prismàtics dels servicis de vigilància. Estos ultims, per tal de posar fi al contrabando en l'illa, optaren per provocar una [[explosió]] de roques, que transformà considerablement la morfologia de l'illa.<ref name="uji"/>
== Geografia ==
El grup de la Foradada està integrat pels illots Lobo i Méndez Núñez, i la Pedra Joaquín i Jorge Juan (un banc).<ref name="uji">[http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos/islascolumbretes.pdf ''Columbretes. En la cresta del volcán.''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130927004024/http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos/islascolumbretes.pdf |date=2013-09-27}} [[Universitat Jaume I]] {{es}}</ref>
La Foradada, l'illa principal d'este conjunt, té forma triangular i pràcticament no dispon de [[sol]] en tota l'illa. Es caracterisa pels seus abruptes [[penya-segat]]s, que sovint es convertixen en parets verticals, i pel to roig de les roques. La forma de l'illa és la d'un [[arc (geometria)|arc]] natural obert al centre, al qual es pot accedir a peu en molta dificultat fins a l'interior. En l'interior es troba una [[baïa]] d'aigües someres, tancada a est i surest pels illots Lobo i Méndez Núñez.
== Protecció ==
Les [[Columbretes]] foren declarades [[parc natural]] pel Decret 15/1988, de [[25 de giner]] de la [[Generalitat Valenciana]],<ref>[http://www.cma.gva.es/comunes_asp/documentos/legislacion/val/00100200027001.html Decret 15/1988, de 25 de giner, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració de Parc Natural de les Illes Columbretes. (DOGV núm. 752, de 29.01.88)]</ref> i [[reserva marina]] de 4.400 hectàrees per orde de [[19 d'abril]] de [[1990]], del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació.<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Derogadas/r1-o190490-mapa.html Ordre de 19 d'abril de 1990 per la qual s'establix una reserva marina en l'entorn de les Illes Columbretes]</ref> Foren requalificats com a [[reserva natural]] per llei 11/1994, de [[27 de decembre]], de la Generalitat Valenciana.<ref>[http://www.cma.gva.es/admon/normativa/legislacion/legis/00101000014901.html Llei 11/1994, de 27 de decembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits. (DOGV núm. 2423, de 09/01/1998)]</ref>
== Referències ==
{{Referències}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Illes Columbretes]]
== Topònim ==
Popularment sempre ha sigut nomenat pels peixcadors com ''La Foradada''. No obstant això, va ser nomenada com a ''Ferrer'' pel capità Smith i com a ''Horadada'' pel capità Rafael Pardo de Figueroa.<ref name="uji"/>
El seu nom es deu al fet que presenta una gran cavitat en el centre.
== Història ==
Històricament, va servir de refugi per a les activitats dels contrabandistes durant els sigle XIX i principi del XX. El forat de l'illa constituïa un abric natural per als barcos que es dedicaven al [[contrabando]], puix que podien romandre amagats als prismàtics dels servicis de vigilància. Estos ultims, per tal de posar fi al contrabando en l'illa, optaren per provocar una [[explosió]] de roques, que transformà considerablement la morfologia de l'illa.<ref name="uji"/>
== Geografia ==
El grup de la Foradada està integrat pels illots Lobo i Méndez Núñez, i la Pedra Joaquín i Jorge Juan (un banc).<ref name="uji">[http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos/islascolumbretes.pdf ''Columbretes. En la cresta del volcán.''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130927004024/http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos/islascolumbretes.pdf |date=2013-09-27}} [[Universitat Jaume I]] {{es}}</ref>
La Foradada, l'illa principal d'este conjunt, té forma triangular i pràcticament no dispon de [[sol]] en tota l'illa. Es caracterisa pels seus abruptes [[penya-segat]]s, que sovint es convertixen en parets verticals, i pel to roig de les roques. La forma de l'illa és la d'un [[arc (geometria)|arc]] natural obert al centre, al qual es pot accedir a peu en molta dificultat fins a l'interior. En l'interior es troba una [[baïa]] d'aigües someres, tancada a est i surest pels illots Lobo i Méndez Núñez.
== Protecció ==
Les [[Columbretes]] foren declarades [[parc natural]] pel Decret 15/1988, de [[25 de giner]] de la [[Generalitat Valenciana]],<ref>[http://www.cma.gva.es/comunes_asp/documentos/legislacion/val/00100200027001.html Decret 15/1988, de 25 de giner, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració de Parc Natural de les Illes Columbretes. (DOGV núm. 752, de 29.01.88)]</ref> i [[reserva marina]] de 4.400 hectàrees per orde de [[19 d'abril]] de [[1990]], del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació.<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Derogadas/r1-o190490-mapa.html Ordre de 19 d'abril de 1990 per la qual s'establix una reserva marina en l'entorn de les Illes Columbretes]</ref> Foren requalificats com a [[reserva natural]] per llei 11/1994, de [[27 de decembre]], de la Generalitat Valenciana.<ref>[http://www.cma.gva.es/admon/normativa/legislacion/legis/00101000014901.html Llei 11/1994, de 27 de decembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits. (DOGV núm. 2423, de 09/01/1998)]</ref>
== Referències ==
{{Referències}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Illes Columbretes]]