124 718
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Biografia ==
== Biografia ==
Era filla de Carmen Nolla Forcada (1921-2013), d'orige català i hereua de l'empresa de ceràmica Fàbrica de Mosaics Nolla i de José Barberá Armelles, periodiste i polític valencià abans, durant i despuix del [[franquisme]]. José Barberá fon corresponsal en Roma de ''El Siglo Futuro'', també treballà en el diari ''[[Levante-EMV]]'', en [[1940]] fon director de ''El Correo Gallego'', i en [[1953]] dirigí el periòdic ''La Jornada'' fundat pel [[Moviment Nacional]] en [[1941]]. Fon President de l'Associació de la Prensa Valenciana durant trenta anys i regidor de l'[[ajuntament de Valéncia]].
Era filla de Carmen Nolla Forcada ([[1921]]-[[2013]]), d'orige català i hereua de l'empresa de ceràmica Fàbrica de Mosaics Nolla i de José Barberá Armelles, periodiste i polític valencià abans, durant i despuix del [[franquisme]]. José Barberá fon corresponsal en [[Roma]] de ''El Siglo Futuro'', també treballà en el diari ''[[Levante-EMV]]'', en l'any [[1940]] fon director de ''El Correo Gallego'', i en [[1953]] dirigí el periòdic ''La Jornada'' fundat pel [[Moviment Nacional]] en l'any [[1941]]. Fon President de l'Associació de la Prensa Valenciana durant trenta anys i regidor de l'[[ajuntament de Valéncia]].
Rita Barberá estudià primària en l'Institució Cultural Domus, més tart se llicencià en [[Ciències Polítiques|Ciències Polítiques, Econòmiques i Empresarials]] per la Facultat de Ciències Econòmiques de l'[[Universitat de Valéncia]] i realisà els estudis de Ciències de l'Informació en la branca de Periodisme de l'[[Universitat Complutense de Madrit]]. Guanyà per oposició una plaça en el Cos Especial d'Economistes Sindicals.
Rita Barberá estudià primària en l'Institució Cultural Domus, més tart se llicencià en [[Ciències Polítiques|Ciències Polítiques, Econòmiques i Empresarials]] per la Facultat de Ciències Econòmiques de l'[[Universitat de Valéncia]] i realisà els estudis de Ciències de l'Informació en la branca de Periodisme de l'[[Universitat Complutense de Madrit]]. Guanyà per oposició una plaça en el Cos Especial d'Economistes Sindicals.
Estigué afiliada al partit polític [[Aliança Popular|Alianza Popular]] i despuix al Partit Popular durant quaranta anys ([[1976]]-[[2016]]) fins que fon suspesa, sent co-promotora i co-fundadora del [[Partit Popular]] en la ciutat de Valéncia i diputada en les [[Corts Valencianes]] des de l'any [[1983]] fins a [[2015]], i senadora per designació autonòmica des de 2015 fins al seu decés.
Estigué afiliada al partit polític [[Aliança Popular|Alianza Popular]] i despuix al Partit Popular durant quaranta anys ([[1976]]-[[2016]]) fins que fon suspesa, sent co-promotora i co-fundadora del [[Partit Popular]] en la ciutat de Valéncia i diputada en les [[Corts Valencianes]] des de l'any [[1983]] fins a l'any [[2015]], i senadora per designació autonòmica des de 2015 fins al seu decés.
== Trayectòria política ==
== Trayectòria política ==
[[Image:Rita Fabra Senyera 20N.jpg|thumb|200px|left|Rita Barberà en [[Alberto Fabra Part|Alberto Fabra]]]]
[[Image:Rita Fabra Senyera 20N.jpg|thumb|200px|left|Rita Barberà en [[Alberto Fabra Part|Alberto Fabra]]]]
Fon triada alcaldesa de Valéncia el 5 de juliol de [[1991]] i reelegida en les convocatòries electorals de [[1995]], [[1999]], [[2003]], [[2007]] i [[2011]]. En les eleccions de maig de [[2007]], va superar el màxim històric electoral en el 57,45% dels vots, ademés de guanyar en tots els districtes de la ciutat, en un ventaja en cada un d'ells de 10% o més sobre [[Carme Alborch]]. L'única zona a on l'alcaldesa no fon la més votada fon en el barri de Ciutat Fallera en el districte de Benicalap, de manera que va conseguir 21 [[regidor]]s enfront dels 12 del [[PSPV-PSOE]], quedant fora del [[ajuntament]] per primera vegada [[EUPV]].
Fon triada alcaldesa de Valéncia el [[5 de juliol]] de [[1991]] i reelegida en les convocatòries electorals de [[1995]], [[1999]], [[2003]], [[2007]] i [[2011]]. En les eleccions de maig de [[2007]], va superar el màxim històric electoral en el 57,45% dels vots, ademés de guanyar en tots els districtes de la ciutat, en un ventaja en cada un d'ells de 10% o més sobre [[Carme Alborch]]. L'única zona a on l'alcaldesa no fon la més votada fon en el barri de Ciutat Fallera en el districte de Benicalap, de manera que va conseguir 21 [[regidor]]s enfront dels 12 del [[PSPV-PSOE]], quedant fora del [[ajuntament]] per primera vegada [[EUPV]].
Fon presidenta de la [[Federació Espanyola de Municipis i Províncies]] des del [[11 de novembre]] de [[1995]] fins a novembre de [[2003]], data en que va passar a ocupar el càrrec de vicepresidenta.
Fon presidenta de la [[Federació Espanyola de Municipis i Províncies]] des del [[11 de novembre]] de [[1995]] fins a novembre de [[2003]], data en que va passar a ocupar el càrrec de vicepresidenta.
Va ser membre del Comité Eixecutiu Nacional del [[Partit Popular]] des de [[febrer]] de [[1993]] sent una de les dònes més destacades del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV).
Va ser membre del Comité Eixecutiu Nacional del [[Partit Popular]] des de [[febrer]] de l'any [[1993]] sent una de les dònes més destacades del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV).
En juny del [[2008]], fon la presidenta del XVI Congrés del [[Partit Popular]], que fon celebrat en la ciutat de Valéncia d'a on era alcaldesa.
En [[juny]] del [[2008]], fon la presidenta del XVI Congrés del [[Partit Popular]], que fon celebrat en la ciutat de Valéncia d'a on era alcaldesa.
En les eleccions del 24 de maig de [[2015]] el PPCV va ser la força política més votada en la ciutat de Valéncia pero un pacte entre les esquerres (PSPV, Compromís i Valéncia en Comú), el [[Pacte del Botànic]], deixaren al PPCV sense poder governar encara que pactara en el grup polític [[Ciutadans]], passant a ser nou alcalde de Valéncia [[Joan Ribó]], del partit [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] [[Compromís]], i passant Rita Barberá a ser senadora autonòmica designada pel Partit Popular.
En les eleccions del [[24 de maig]] de [[2015]] el PPCV va ser la força política més votada en la ciutat de Valéncia pero un pacte entre les esquerres (PSPV, Compromís i Valéncia en Comú), el [[Pacte del Botànic]], deixaren al PPCV sense poder governar encara que pactara en el grup polític [[Ciutadans]], passant a ser nou alcalde de Valéncia [[Joan Ribó]], del partit [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] [[Compromís]], i passant Rita Barberá a ser senadora autonòmica designada pel Partit Popular.
En l'any [[2016]] i degut a ser investigada pels casos de corrupció, va tindre que abandonar el Partit Popular i va passar al grup mixt del [[Senat d'Espanya|Senat]].
En l'any [[2016]] i degut a ser investigada pels casos de corrupció, va tindre que abandonar el Partit Popular i va passar al grup mixt del [[Senat d'Espanya|Senat]].