2308
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|[[Jean Auguste Dominique Ingres|Ingres ''L'apoteosis d'Homer'' (Museu del…»
[[Archiu:Jean Auguste Dominique Ingres, Apotheosis of Homer, 1827.jpg|thumb|300px|[[Jean Auguste Dominique Ingres|Ingres]] ''L'apoteosis d'Homer'' ([[Museu del Louvre]]).]]
El '''Romanticisme''' és una corrent artística de [[Europa]] occidental que es va iniciar a lo llarc del [[sigle XVIII]] en [[Gran Bretanya]] (Outre-Taque) i en [[Alemània]] (Outre-Rhin), estenent-se fins a [[França]], [[Itàlia]] i [[Espanya]] en el [[sigle XIX]]. En França, es va desenrollar durant la [[Restauració francesa|Restauració]], com a reacció contra les normes del [[Classicisme]] i el [[Racionalisme]] filosòfic dels sigles anteriors.
El [[Romanticisme]] es basa en la reivindicació de lo particular front a lo colectiu, i en la rebelia creadora per part dels poetes, que volen terminar en les normes per a la creació lliterària que prescriu el Classicisme, les normes aristotèliques com la [[regla de les tres unitats]] (temps, espai i acció). Es tracta puix d'un moviment que advoca per la llibertat del [[art]]. El Romanticisme es caracterisa per una voluntat d'explorar totes les possibilitats artístiques en un fi expressiu. Aixina, es pot parlar d'una reacció dels [[sentiment]]s contra la [[raó]], i contra el [[empirisme]] que exalta el misteri i lo [[sobrenatural]] i que busca un escape en el somi, la fantasia, lo mòrbit i lo exòtic. Els valors [[estètica|estètics]] i [[moral]]és del Romanticisme, les seues idees i tòpics nous no varen tardar en influir sobre atres àmbits, en particular la [[pintura]] i la [[música]].
El Romanticisme en França va representar un moviment de reacció contrari a la lliteratura nacional, dominada per un Classicisme que ya no era exactament un model d'imitació dels clàssics. En les lliteratures anglesa i alemana el Classicisme no havia calat en tanta intensitat com en França o Espanya, encara que esta corrent va ser predominant en este sigle. En França, país de tradició gracolatina, la lliteratura va continuar sent clàssica fins a molt despuix del [[Renaixença]].
El pensament romàntic va començar a formar-se cap a [[1750]] i va alcançar el seu terme aproximadament un sigle més vesprada. Es va forjar ya en el sigle XVIII, va ser contingut i fins a rebujat durant la [[Revolució francesa|Revolució]] i el [[Primer Imperi Francés|Primer imperi]], va aplegar a la madurea solament baixe la [[Restauració Francesa|Restauració]] i el seu triumfo es va confirmar cap a [[1830]], en la [[Batalla d'Hernani]].
[[Categoria:Lliteratura del Romanticisme]]
[[Categoria:Lliteratura de França]]
El '''Romanticisme''' és una corrent artística de [[Europa]] occidental que es va iniciar a lo llarc del [[sigle XVIII]] en [[Gran Bretanya]] (Outre-Taque) i en [[Alemània]] (Outre-Rhin), estenent-se fins a [[França]], [[Itàlia]] i [[Espanya]] en el [[sigle XIX]]. En França, es va desenrollar durant la [[Restauració francesa|Restauració]], com a reacció contra les normes del [[Classicisme]] i el [[Racionalisme]] filosòfic dels sigles anteriors.
El [[Romanticisme]] es basa en la reivindicació de lo particular front a lo colectiu, i en la rebelia creadora per part dels poetes, que volen terminar en les normes per a la creació lliterària que prescriu el Classicisme, les normes aristotèliques com la [[regla de les tres unitats]] (temps, espai i acció). Es tracta puix d'un moviment que advoca per la llibertat del [[art]]. El Romanticisme es caracterisa per una voluntat d'explorar totes les possibilitats artístiques en un fi expressiu. Aixina, es pot parlar d'una reacció dels [[sentiment]]s contra la [[raó]], i contra el [[empirisme]] que exalta el misteri i lo [[sobrenatural]] i que busca un escape en el somi, la fantasia, lo mòrbit i lo exòtic. Els valors [[estètica|estètics]] i [[moral]]és del Romanticisme, les seues idees i tòpics nous no varen tardar en influir sobre atres àmbits, en particular la [[pintura]] i la [[música]].
El Romanticisme en França va representar un moviment de reacció contrari a la lliteratura nacional, dominada per un Classicisme que ya no era exactament un model d'imitació dels clàssics. En les lliteratures anglesa i alemana el Classicisme no havia calat en tanta intensitat com en França o Espanya, encara que esta corrent va ser predominant en este sigle. En França, país de tradició gracolatina, la lliteratura va continuar sent clàssica fins a molt despuix del [[Renaixença]].
El pensament romàntic va començar a formar-se cap a [[1750]] i va alcançar el seu terme aproximadament un sigle més vesprada. Es va forjar ya en el sigle XVIII, va ser contingut i fins a rebujat durant la [[Revolució francesa|Revolució]] i el [[Primer Imperi Francés|Primer imperi]], va aplegar a la madurea solament baixe la [[Restauració Francesa|Restauració]] i el seu triumfo es va confirmar cap a [[1830]], en la [[Batalla d'Hernani]].
[[Categoria:Lliteratura del Romanticisme]]
[[Categoria:Lliteratura de França]]