Canvis

'''Paterna''', [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], està situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[l'Horta de Valéncia]] a 5 km al nort-oest de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del [[riu Túria]]. La seua població, a l'1 de gener del 2008, va ser de 61.941 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la [[província de Valéncia]].  

'''Paterna''', [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], està situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]] a 5 quilómetros al nortoest de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del riu [[Túria]]. La seua població, a l'1 de gener del 2008, va ser de 61.941 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la [[província de Valéncia]].  

== Geografia ==

== Geografia ==

El seu clima és [[clima mediterràneu]] àrit en unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscilen entre els 12 al giner i els 27 ºC al juliol, conseguint-se tots els estius màximes per damunt dels 35 ºC.

El seu clima és [[clima mediterràneu]] àrit en unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscilen entre els 12 al giner i els 27 ºC al juliol, conseguint-se tots els estius màximes per damunt dels 35 ºC.

Al febrer del 2009 l'excavació d'una parcela on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[segle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que dòna un bolcada total a la història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de València fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html]

Al febrer del 2009 l'excavació d'una parcela on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[segle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que dòna un bolcada total a la història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de València fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html]

En época musulmana, es desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els segles XIII i XV, moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el segle XVI s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En 1436 [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.   

En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els segles XIII i XV, moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el segle XVI s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En 1436 [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.   

La [[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]].  En el segle XIX l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix segle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta (22 d'abril de [[1888]]), formant part de la llínea [[València]]-[[Llíria]],  que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.

L'[[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]].  En el segle XIX l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix segle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta (22 d'abril de [[1888]]), formant part de la llínea [[València]]-[[Llíria]],  que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.

La creació del Polígon Font del Piter, ya en el [[segle XX]], va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.

La creació del Polígon Font del Piter, ya en el [[segle XX]], va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.

== Demografia ==

== Demografia ==

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

Ademés de la gastronomia típica de la zona de València: [[paella]], arrosos i verdures, destaca el '''cachap''': dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.

Ademés de la gastronomia típica de la zona de València: [[paella]], arrosos i verdures, destaca el '''cachap''': dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.

*[http://paterna.comunitatvalenciana.Com Web de Turisme de Paterna realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]

*[http://paterna.comunitatvalenciana.Com Web de Turisme de Paterna realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]

{{Municipis de l'Horta Oest}}

{{Municipis de L'Horta Oest}}

 

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]