Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Algímia d'Almonesir''' (en [[castellà]] ''Algimia de Almonacid''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[L'Alt Palància]]. | + | [[Archiu:VGeneral AlgAlmonacid.jpg|thumb|250px|Vista d'Algímia d'Almonesir]] |
| + | [[Archiu:Ayuntamiento de Algimia de Almonacid (Castellón).jpg|thumb|250px|Algímia d'Almonesir]] |
| + | [[Archiu:Iglesia Parroquial de San Juan Bautista de Algimia de Almonacid (Castellón, España).jpg|thumb|250px|Iglésia Parroquial de San Juan Bautista d'Algímia d'Almonesir]] |
| + | |
| + | |
| + | '''Algímia d'Almonesir''' (en [[castellà]] ''Algimia de Almonacid''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[L'Alt Palància]], al sur de la [[província de Castelló]]. |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
Llínea 5: |
Llínea 10: |
| | | |
| La manera més senzilla d'arribar és a través de l'autopista [[A-23]] o Autovia Mudéixar, de Sagunt a Somport fins a arribar a l'altura de [[Sogorp]], a on s'enllaça en la carretera CV-215. El poble està a una distància de 72 km de la ciutat de [[Valéncia]] i a 47 km de [[Castelló de la Plana]]. | | La manera més senzilla d'arribar és a través de l'autopista [[A-23]] o Autovia Mudéixar, de Sagunt a Somport fins a arribar a l'altura de [[Sogorp]], a on s'enllaça en la carretera CV-215. El poble està a una distància de 72 km de la ciutat de [[Valéncia]] i a 47 km de [[Castelló de la Plana]]. |
| + | |
| + | == Història == |
| + | No hi ha la confirmació de l'existència d'un assentament romà en el terme d'Algímia d'Almonesir, si be l'existència d'una inscripció romana en el camí que unix esta localitat en l'[[L'Alcúdia de Veo]] pareix indicar la possibilitat de dit assentament. |
| + | |
| + | L'actual població és d'orige musulmà i fon reconquistada per [[Jaume I]] en [[1238]], qui la va donar el 22 de maig del mateix any a Berenguer de Palou, bisbe de [[Barcelona]]. Més en avant, la possessió va arribar a les mans de Sancha Ferrandis, com a successora del primer amo de la localitat, qui es va casar en Jaime Pérez, fill de [[Pere el Cerimoniós|Pere IV]], per al qual havia creat el senyoriu de [[Sogorp]], de manera que els dos senyorius van quedar units. Eixa unió va durar fins a 1430, ya que [[Alfons el Magnànim|Alfons V]] es va anexar les possessions de Fadrique, comte de Lluna, a causa de la seua traïció en la guerra que havia mantingut contra [[Castella]]. En 1437, el rei va vendre el castell d'Almonesir a Vidal de Castellà. |
| + | |
| + | Després de diverses herències, el castell d'Almonesir va recaure en mans de la casa ducal de Cardona, que estava unida al ducat de [[Sogorp]] des de 1562. Encara que este fet fon efímer, ya que el 8 de maig de 1581 va ser venuda al senyor Dionisio de Reus, qui la va cedir a la comtesa d'Aranda. |
| + | |
| + | Pero sense dubte, el moment més important de l'història de la localitat fon la [[Revolta d'Espadà]] de l'any 1610. Estes violentes lluites foren provocades en motiu l'orde d'[[expulsió dels moriscs]] decretada per la corona. Després d'estes expulsions, la localitat fon repoblada per Pedro d'Urrea en famílies cristianes procedents de [[Navarra]] i [[La Pobla d'Arenós]]. |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |