Canvis

No hi ha canvi en el tamany ,  14:26 20 jul 2022
Llínea 18: Llínea 18:  
En [[giner]] de [[1883]] fon nomenat cirugià primer de l'[[Hospital Provincial de Castelló]] i poc despuix se li va nomenar també mege forense, ofici que va eixercitar durant quinze anys. En l'any [[1897]] guanyà per oposició la plaça d'inspector provincial de Sanitat.
 
En [[giner]] de [[1883]] fon nomenat cirugià primer de l'[[Hospital Provincial de Castelló]] i poc despuix se li va nomenar també mege forense, ofici que va eixercitar durant quinze anys. En l'any [[1897]] guanyà per oposició la plaça d'inspector provincial de Sanitat.
   −
José Clarà destacà en les seues actuacions durant les epidèmies de còlera de [[1885]]-1886, davant el brot meningític de [[Canet lo Roig]]  en [[1914]], i en ocasió de l'epidèmia de grip de l'any [[1918]]. En contacte en el doctor Ferran, en el que va colaborar en les campanyes de vacunació anticolèrica a raïl dels citats brots de 1885 i 1886, va desenrollar en Castelló una gran activitat per a la prevenció de la ràbia, en la mateixa llínea de treball que seguia el mege català en el Laboratori Municipal Antirràbic de Barcelona.
+
José Clarà destacà en les seues actuacions durant les epidèmies de còlera de [[1885]]-1886, davant el brot meningític de [[Canet Lo Roig]]  en [[1914]], i en ocasió de l'epidèmia de grip de l'any [[1918]]. En contacte en el doctor Ferran, en el que va colaborar en les campanyes de vacunació anticolèrica a raïl dels citats brots de 1885 i 1886, va desenrollar en Castelló una gran activitat per a la prevenció de la ràbia, en la mateixa llínea de treball que seguia el mege català en el Laboratori Municipal Antirràbic de Barcelona.
    
En [[febrer]] de l'any [[1905]] fon nomenat acadèmic corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Va assessorar en el proyecte de construcció del nou Hospital Provincial inaugurat en l'any [[1907]], centre de la Junta consultiva tècnica de la qual fon nomenat president honorari en l'any [[1911]]. Una institució en la que va desenrollar gran part de la seua vida professional i estretament lligada durant anys a la figura de Clará, al que es va considerar com un dels seus màxims impulsors.
 
En [[febrer]] de l'any [[1905]] fon nomenat acadèmic corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Va assessorar en el proyecte de construcció del nou Hospital Provincial inaugurat en l'any [[1907]], centre de la Junta consultiva tècnica de la qual fon nomenat president honorari en l'any [[1911]]. Una institució en la que va desenrollar gran part de la seua vida professional i estretament lligada durant anys a la figura de Clará, al que es va considerar com un dels seus màxims impulsors.