2519
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Geografia ==
== Geografia ==
Situat en la capçalera del [[vall de Montesa]], en el sector oest de la ''[[Serra Grossa]]'', en l'extrem sur-oest de la [[província de Valéncia]], en el llímit en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]] (en el terme municipal de [[Villena]]) i d'[[província d'Albacete|Albacete]], [[Castella-La Mancha]] (en el terme municipal d'[[Almansa]]).
El riu [[Canyoles]] naix en el terme, creuant-ho d'oest a est. Drenen el territori els barrancs d'El Puig, Rojo, Caicón, Fonsanta i Basal.
Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya del ''Alt de la Silla'', (1.004 m.), marca el llímit en el terme municipal d'[[Almansa]] en el que compartix el port d'Almansa (un dels 17 passos naturals de la Península Ibèrica).
Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya del ''Alt de la Silla'', (1.004 m.), marca el llímit en el terme municipal de [[Almansa]] en el que compartix el port d'Almansa (un dels 17 passos naturals de la Península Ibèrica).
En les zones forestals del Serre i dels Cloches poden observar-se eixemplars de [[cabra salvage]].
En les zones forestals del Serre i dels Cloches poden observar-se eixemplars de [[cabra salvage]].
La vila es troba edificada sobre uns turions que són contraforts del montanya Capurucho, que s'alça enfront d'ella.
La vila es troba edificada sobre uns turions que són contraforts del montanya Capurucho, que s'alça enfront d'ella.
=== Localitats llimítrofes ===
=== Localitats llimítrofs ===
El terme municipal de La Font de la Figuera llimita en les localitats següents:
El terme municipal de la Font de la Figuera llimita en les localitats següents:
[[Énguera]], [[Fontanars]] i [[Moixent]] de la [[província de Valéncia]], [[Villena]] de la [[província d'Alacant]] i [[Almansa]] de la [[província d'Albacete]], [[Castella-La Mancha]].
[[Enguera]], [[Fontanars dels Alforins]] i [[Moixent]] de la [[província de Valéncia]], [[Villena]] de la [[província d'Alacant]] i [[Almansa]] de la [[província d'Albacete]], [[Castella-La Mancha]].
== Comunicacions ==
== Comunicacions ==
S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de la A-7 (fins a [[Xàtiva]]) i es continua per la a-35 per a enllaçar en la [[N-344]]. Des de l'Altiplà s'accedix a través del port de [[Almansa]] per la a-35 per a enllaçar també en la N-344.
S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'A-7 (fins a [[Xàtiva]]) i es continua per l'A-35 per a enllaçar en la [[N-344]]. Des de l'altiplà s'accedix a través del port d'[[Almansa]] per l'A-35 per a enllaçar també en la N-344.
Molts camions i atres vehículs que fan la ruta [[Alacant]]-[[Valéncia]] per l'interior aprofiten la [[autovia d'Alacant|autovia Alacant-Madrit]] ([[A-31]]) fins a l'altura de [[Capdet]]; ací agarren la [[N-344]] que transcorre pel nucli urbà de la Font de la Figuera, i finalment prenen l'Autovia [[Almansa]]-[[Xàtiva]] ([[A-35]]) i continuen després per la [[A-7]] fins a [[Valéncia]]. Per a evitar estos inconvenients i dotar d'unes millors infraestructures a Espanya, està aprovada pel Govern l'Autovia [[A-33]] que va des de la Font de la Figuera a [[Blanca (Múrcia)|Blanca]] en la [[regió de Múrcia]].
Molts camions i atres vehículs que fan la ruta [[Alacant]]-[[Valéncia]] per l'interior aprofiten l'[[autovia d'Alacant|autovia Alacant-Madrit]] ([[A-31]]) fins a l'altura de [[Capdet de les Fonts]]; ací agarren la [[N-344]] que transcorre pel nucli urbà de La Font de la Figuera i finalment prenen l'Autovia [[Almansa]]-[[Xàtiva]] ([[A-35]]) i continuen després per l'[[A-7]] fins a [[Valéncia]]. Per a evitar estos inconvenients i dotar d'unes millors infraestructures a [[Espanya]], està aprovada pel Govern l'Autovia [[A-33]] que va des de La Font de la Figuera a [[Blanca (Múrcia)|Blanca]] en la [[regió de Múrcia]].
També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Valéncia]]-[[Albacete]]-[[Madrit]]. ([[Xàrcia Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Valéncia]]-[[Albacete]]-[[Madrit]]. ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
== Història ==
== Història ==
Hi ha abundants restes de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.
Hi ha abundants restes de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.
L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i 40 pobladors més es van establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], es va constituir la baronia del seu nom de la van ser titulars els senyors de Moixent. En [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes de [[Albatera]]. Finalment, en el [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins al [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint després fins a arribar als 2.200 del 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].
L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i 40 pobladors més es van establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], es va constituir la baronia del seu nom de la van ser titulars els senyors de Moixent. En [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en el [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit segle: 2.250 habitants en 1794. Fins al [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint després fins a arribar als 2.200 del 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].
== Demografia ==
== Demografia ==
La Font de la Figuera conta en 2.237 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
{| {{tablabonita}}
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de La Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
|-
|-
! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]]
! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]]
== Economia ==
== Economia ==
La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[hortalisa|hortalises]]. Hi ha [[ramaderia]] de llana, vacuna, cabria i porcina.
Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot Espanya.
Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i el [[aigua]], que es distribuïx per tot Espanya.
== Monuments ==
== Monuments ==
*'''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[sigle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]].
*'''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[segle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]].
*'''ermita de Sant Sebastià'''' (del [[sigle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia.
*'''Ermita de Sant Sebastià'''' (del [[segle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia.
*'''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[sigle XVI]], modificada en el [[sigle XX]].
*'''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[segle XVI]], modificada en el [[segle XX]].
*'''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''.
*'''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''.
*'''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena.
*'''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena.
== Festes locals ==
== Festes locals ==
*'''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat.
*'''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat.
*'''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre se celebren les Festes Patronals, on es fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.
*'''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre se celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.
*'''[[Moros i Cristians]]'''. Se celebren en honor a [[Bárbara (màrtir)|Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre.
*'''[[Moros i Cristians]]'''. Se celebren en honor a [[Bárbara (màrtir)|Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre.
== Política ==
== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 =
| Alcalde_1 = n/d
| Partit_1 =
| Partit_1 = n/d
| Alcalde_2 =
| Alcalde_2 = n/d
| Partit_2 =
| Partit_2 = n/d
| Alcalde_3 =
| Alcalde_3 = n/d
| Partit_3 =
| Partit_3 = n/d
| Alcalde_4 =
| Alcalde_4 = n/d
| Partit_4 =
| Partit_4 = n/d
| Alcalde_5 =
| Alcalde_5 = n/d
| Partit_5 =
| Partit_5 = n/d
| Alcalde_6 =
| Alcalde_6 = n/d
| Partit_6 =
| Partit_6 = n/d
| Alcalde_7 = Santiago Micó Rivera
| Alcalde_7 = Santiago Micó Rivera
| Partit_7 = [[PP]]
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Santiago Micó Rivera
| Alcalde_8 = Santiago Micó Rivera
| Partit_8 = [[PP]]
| Partit_8 = [[PPCV]]
}}
}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
{{Municipis de La Costera}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]