78 832
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Catí''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la [[província de Castelló]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat]].
'''Catí''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la [[província de Castelló]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat]].
Catí conta en una població de 714 habitans segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]].
Catí conta en una població de 714 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]].
== Geografia ==
== Geografia ==
El municipi de Catí està situat a 661 metros d'altura sobre el nivell de la mar, a la mitat d'una vall àmplia que es diu "el corredor de Catí", en la comarca de l'Alt Maestrat, geogràficament al llímit entre els [[Els Ports|Ports de Morella]], comarca a la que va pertànyer històricament, i el [[Baix Maestrat]], al centre de la zona montanyosa que unix els Ports de Morella en les serres del Maestrat (serra de la Vallivana, el Tossal de la Nevera (1.286 m.), la segona altitut més montanyosa de la província de Castelló, i de la Barbuda), entre dos valls, La Font de Catí i el de Cirers. El Tossal de la Nevera rep el seu nom degut a que allí es troben les dos antigues neveres destinades a la conservació i almagasén de la neu caiguda durant l'hivern.
El municipi de Catí està situat a 661 metros d'altura sobre el nivell de la mar, a la mitat d'una vall àmplia que es diu "el corredor de Catí", en la comarca de l'Alt Maestrat, geogràficament al llímit entre els [[Els Ports|Ports de Morella]], comarca a la que va pertànyer històricament, i el [[Baix Maestrat]], al centre de la zona montanyosa que unix els Ports de Morella en les serres del Maestrat (serra de la Vallivana, el Tossal de la Nevera (1.286 m.), la segona altitut més montanyosa de la província de Castelló, i de la Barbuda), entre dos valls, La Font de Catí i el de Cirers. El Tossal de la Nevera rep el seu nom degut a que allí es troben les dos antigues neveres destinades a la conservació i almagasén de la neu caiguda durant l'hivern.
=== Barris i pedanies ===
=== Barris i pedanies ===
En el terme municipal de Catí se troben també els següents núcleus de població:
En el terme municipal de Catí se troben també els següents núcleus de població:
=== Poblacions limítrofs ===
=== Poblacions limítrofs ===
El terme municipal de Catí llimita en les següents localitats: [[Ares del Maestrat]], [[Morella]], [[Chert]], [[Tírig]], [[Salzedella]], [[Sant Mateu]] i [[Albocàsser]] totes elles de la [[província de Castelló]].
El terme municipal de Catí llimita en les següents localitats: [[Ares del Maestrat]], [[Morella]], [[Chert]], [[Tírig]], [[Salzedella]], [[Sant Mateu]] i [[Albocàsser]] totes elles de la [[província de Castelló]].
== Història ==
== Història ==
El [[25 de giner]] de [[1239]] Catí va ser donat a poblar per [[Blasco de Alagón]], a Ramón de Bocona (futur poblador d'[[Onda]]), i a quaranta hòmens més, (fet que va ser confirmat pel rei [[Jaume I]], en l'any [[1243]]). Pels noms d'aquells primers veïns se supon que procedien de les terres de [[Lleida]]. La fidelitat era la seua principal virtut, que es reconeix en concedir a Catí un escut d'armes la figura principal de les quals és un [[gos]] errant, símbol de la fidelitat activa.
El [[25 de giner]] de [[1239]] Catí va ser donat a poblar per [[Blasco de Alagón]], a Ramón de Bocona (futur poblador d'[[Onda]]), i a quaranta hòmens més, (fet que va ser confirmat pel rei [[Jaume I]], en l'any [[1243]]). Pels noms d'aquells primers veïns se supon que procedien de les terres de [[Lleida]]. La fidelitat era la seua principal virtut, que es reconeix en concedir a Catí un escut d'armes la figura principal de les quals és un [[gos]] errant, símbol de la fidelitat activa.
== Política ==
== Política ==
En els primers anys de l'época democràtica Catí fon governat pel partit polític [[UCD]], durant dos llegislatures ([[1979]]-[[1983]]) i (1983-[[1987]]), a partir d'eixe moment i fins a l'actualitat ha segut governat pel [[PPCV]].
En els primers anys de l'época democràtica Catí fon governat pel partit polític [[UCD]], durant dos llegislatures ([[1979]]-[[1983]]) i (1983-[[1987]]), a partir d'eixe moment i fins a l'actualitat ha segut governat pel [[PPCV]].
== Economia ==
== Economia ==
En el transcurs dels sigles l'indústria més universal ha segut en Catí la de fabricació de teixits de [[llana]], en ella treballaven un número considerable de veïns en els oficis d'esquiladors, pelaires, i teixidors, aixina com en el seu comerç. En el [[sigle XVI]] Catí contava en més de nou mil caps de ramat. La llana de Catí era molt apreciada en [[Itàlia]].
En el transcurs dels sigles l'indústria més universal ha segut en Catí la de fabricació de teixits de [[llana]], en ella treballaven un número considerable de veïns en els oficis d'esquiladors, pelaires, i teixidors, aixina com en el seu comerç. En el [[sigle XVI]] Catí contava en més de nou mil caps de ramat. La llana de Catí era molt apreciada en [[Itàlia]].
== Patrimoni ==
== Patrimoni ==
Catí està declarat Conjunt Històric Artístic des de l'any [[1979]] i Be d'Interés Cultural (BIC) des de l'any [[2004]].
Catí està declarat Conjunt Històric Artístic des de l'any [[1979]] i Be d'Interés Cultural (BIC) des de l'any [[2004]].
=== Monuments civils ===
=== Monuments civils ===
Catí conserva bells edificis migevals, eixemple del millor gòtic civil valencià, com les cases del célebre mercader Jerónim Martí, Matías Roca, del Bale, d'Antoni Mateu, d'En Galià, d'Alfaro, i de l'Hort de Masó, exponents dels sigles [[Sigle XV|XV]] al [[Sigle XVII|XVII]]. Encara que el seu patrimoni civil més característic és:
Catí conserva bells edificis migevals, eixemple del millor gòtic civil valencià, com les cases del célebre mercader Jerónim Martí, Matías Roca, del Bale, d'Antoni Mateu, d'En Galià, d'Alfaro, i de l'Hort de Masó, exponents dels sigles [[Sigle XV|XV]] al [[Sigle XVII|XVII]]. Encara que el seu patrimoni civil més característic és:
* '''Hospital de Sant Cosme'''. Una casa senyorial que fon primer una iglésia dedicada a Santa Maria.
* '''Hospital de Sant Cosme'''. Una casa senyorial que fon primer una iglésia dedicada a Santa Maria.
A part de palaus i cases senyorials n'hi ha atres coses d'interés per al visitant:
* Emblema i inscripció en la casa del mercader Jerónim Martí
* Emblema i inscripció en la casa del mercader Jerònim Martí
* Escut de la Casa de l'Abadia
* Escut de la Casa de l'Abadia
* Escut de l'antic hospital
* Escut de l'antic hospital
* Recint Amurallat
* Recint Amurallat
* Rellonges de sol. També són d'importància el conjunt de rellonges de sol de Catí, dos d'eixos rellonges se troben en la Plaça de l'Iglésia, un situat en la frontera de la Capella de la Comunió i l'atre en l'imponent porta dovelada de l'entrada de l'Iglésia de Ntra. Sra. de l'Assunció. Un atre en el Palau Sant Joan i un atre en el campanari.
* Rellonges de sol. També són d'importància el conjunt de rellonges de sol de Catí, dos d'eixos rellonges se troben en la Plaça de l'Iglésia, un situat en la frontera de la Capella de la Comunió i l'atre en l'imponent porta dovelada de l'entrada de l'Iglésia de Ntra. Sra. de l'Assunció. Un atre en el Palau Sant Joan i un atre en el campanar.
* '''Mas de Torres'''. Inclós per l'[[UNESCO]] en l'art rupestre de l'arc mediterràneu de la [[Península Ibèrica]] declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]]. Jaciment declarat [[Be d'Interés Cultural]], representant de l'estil Llevantí presenta tres figures antropomòrfiques i zoomòrfiques.
* '''Mas de Torres'''. Inclòs per l'[[UNESCO]] en l'art rupestre de l'arc mediterràneu de la [[Península Ibèrica]] declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]]. Jaciment declarat [[Be d'Interés Cultural]], representant de l'estil Llevantí presenta tres figures antropomòrfiques i zoomòrfiques.
=== Monuments religiosos ===
=== Monuments religiosos ===
[[File:Ermita del Pilar de Catí 4.JPG|thumb|250px|Ermita de la Verge del Pilar]]
[[File:Ermita del Pilar de Catí 4.JPG|thumb|250px|Ermita de la Verge del Pilar]]
* '''Iglésia parroquial'''. L'Iglésia parroquial de l'Assunció està situada en el centre del poble, va ser construïda en el [[sigle XIV]]. Alberga importants obres d'art. Posseïx un dels millors retaules gòtics pintats del [[sigle XV]], en la particularitat de ser de l'afamat artiste valencià [[Jacomart]], pintor del rei [[Alfons el Magnànim|Alfons V]], una joya de l'art migeval. També són obres de gran interés artístic els frescs de la Capella de la Comunió i els relleus escultòrics. Ademés, en el seu interior podem admirar la Creu d'Avinyó o ''Prigó d'[[Avinyó]]'', el més antic de quants es conserven en el [[Regne de Valéncia]]. L'abadia edificada al sur de l'iglésia i contigua a ella, és espayosa i va ser construïda en [[1376]] pel retor Pedro Durán. La Torre, situada en el carrer Major, domina tota la població.
* '''Iglésia parroquial'''. L'iglésia parroquial de l'Assunció està situada en el centre del poble, va ser construïda en el [[sigle XIV]]. Alberga importants obres d'art. Posseïx un dels millors retaules gòtics pintats del [[sigle XV]], en la particularitat de ser de l'afamat artiste valencià [[Jacomart]], pintor del rei [[Alfons el Magnànim|Alfons V]], una joya de l'art migeval. També són obres de gran interés artístic els frescs de la Capella de la Comunió i els relleus escultòrics. Ademés, en el seu interior podem admirar la Creu d'Avinyó o ''Prigó d'[[Avinyó]]'', el més antic de quants es conserven en el [[Regne de Valéncia]]. L'abadia edificada al sur de l'iglésia i contigua a ella, és espayosa i va ser construïda en [[1376]] pel retor Pedro Durán. La Torre, situada en el carrer Major, domina tota la població.
* '''Ermita de la Verge del Pilar'''. El dia [[6 de giner]] de [[1625]], festa dels Sants Reis, es varen reunir els amos dels dotze masos del contorn, i varen acordar edificar esta ermita en "La Vall de Catí", a uns sis quilómetros de la població. Esta ermita de camp es remonta al [[sigle XVII]]. L'iglésia medix 13 metros de llarc, 6'60 d'ample i 5 d'altura. Pero tot el complex medix 22'20 de llarc per 10'30 d'ample. El sostre de l'iglésia, a dos aigües, està sustentada per dos arcades de pedra i la frontera per remat d'una boga, pero sense campana. En l'altar major està la tradicional image de la [[Verge del Pilar]].
* '''Ermita de la Verge del Pilar'''. El dia [[6 de giner]] de [[1625]], festa dels Sants Reis, es varen reunir els amos dels dotze masos del contorn, i varen acordar edificar esta ermita en "La Vall de Catí", a uns sis quilómetros de la població. Esta ermita de camp es remonta al [[sigle XVII]]. L'iglésia medix 13 metros de llarc, 6'60 d'ample i 5 d'altura. Pero tot el complex medix 22'20 de llarc per 10'30 d'ample. El sostre de l'iglésia, a dos aigües, està sustentada per dos arcades de pedra i la frontera per remat d'una boga, pero sense campana. En l'altar major està la tradicional image de la [[Verge del Pilar]].
Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca on pasten les resses braus i l'eguada.
Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca on pasten les resses braus i l'eguada.
A partir de Catí es poden efectuar unes breus excursions a: les errmites de Sant Vicent, El Pilar, L'Avellà, Santa Ana, Santa Llúcia i la Vallivana, Castells de Llaures i Morella. Pintures rupestres de [[Cova Remígia]] en [[Ares del Maestrat]], en la [[Barranc de la Valltorta|Valltorta]] i [[Morella]]. Plages de [[Vinaròs]], [[Benicarló]] i [[Peníscola]].
A partir de Catí es poden efectuar unes breus excursions a: les ermites de Sant Vicent, El Pilar, L'Avellà, Santa Ana, Santa Llúcia i la Vallivana, Castells de Llaures i Morella. Pintures rupestres de [[Cova Remígia]] en [[Ares del Maestrat]], en la [[Barranc de la Valltorta|Valltorta]] i [[Morella]]. Plages de [[Vinaròs]], [[Benicarló]] i [[Peníscola]].
També se poden fer rutes i passejos com:
També se poden fer rutes i passejos com:
* La ruta al Tossal de la Nevera, camí que porta a la montanya més alta de Catí, passant pel ''Prigonet trencat'', la Font de la Masada, la nevera del Mas de la Serra i la nevera Vella fins a arribar al Tossal de la Nevera (1.286 m.), un mirador panoràmic de Catí.
* La ruta al Tossal de la Nevera, camí que porta a la montanya més alta de Catí, passant pel ''Prigonet trencat'', la Font de la Masada, la nevera del Mas de la Serra i la nevera Vella fins a arribar al Tossal de la Nevera (1.286 m.), un mirador panoràmic de Catí.
* Passeig per la Vall dels Cirers, a uns 7 Km. de la població i junt a la carretera que unix Catí en els demés pobles de la comarca del Maestrat, se localisa una extensa praderia de cultius de secà i en parets de pedra en sec, un entorn de gran bellea paisajística.
* Passeig per la Vall dels Cirers, a uns 7 Km. de la població i junt a la carretera que unix Catí en els demés pobles de la comarca del Maestrat, se localisa una extensa praderia de cultius de secà i en parets de pedra en sec, un entorn de gran bellea paisagística.
La poblacio de Catí també conta en una moderna piscina, camp de deports i és possible la pràctica de l'equitació.
La poblacio de Catí també conta en una moderna piscina, camp de deports i és possible la pràctica de l'equitació.