78 863
edicions
Canvis
sense resum d'edició
|notes =
|notes =
}}
}}
'''Albalat dels Tarongers''' (en [[castellà]] ''Albalat de Taronchers'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]]. Conta en 1.169 habitants segons el cens de l'any [[2017]].
'''Albalat dels Tarongers''' (en [[castellà]] ''Albalat de Taronchers'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]].
Fins a la mitat del [[sigle XIX]] se nomenava '''Albalat de Segart'''.
Fins a la mitat del [[sigle XIX]] se nomenava '''Albalat de Segart'''.
L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000 a. C.]]), aixina com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500 a. C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels [[sigle XII|sigles XII]]-[[sigle XIV|XIV]]. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.
L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000 a. C.]]), aixina com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500 a. C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels [[sigle XII|sigles XII]]-[[sigle XIV|XIV]]. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.
La primera referència sobre els varios posseïdors d'Albalat se troba en el [[Llibre del Repartiment]] en l'any [[1238]]. En l'any [[1360]] era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En [[1609]], any despuix de l'[[expulsió dels moriscs]], Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de [[1611]], otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de [[Galícia]] i [[Múrcia]], aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i [[Segart]] en Pedro Saavedra.
La primera referència sobre els varis posseïdors d'Albalat se troba en el [[Llibre del Repartiment]] en l'any [[1238]]. En l'any [[1360]] era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En [[1609]], any despuix de l'[[expulsió dels moriscs]], Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de [[1611]], otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de [[Galícia]] i [[Múrcia]], aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i [[Segart]] en Pedro Saavedra.
No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo [[1813]]-[[1816]]. En [[1865]], se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i [[Segart]], per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.
No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo [[1813]]-[[1816]]. En [[1865]], se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i [[Segart]], per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.
== Demografia ==
== Demografia ==
Albalat dels Tarongers conta en 1.324 habitants en [[2021]]).
Albalat dels Tarongers conta en 1.169 habitants segons el cens de l'any [[2021]].
{| {{tablabonita}}
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica d'Albalat dels Tarongers<ref>'''Fuente''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www1.ine.es/jaxi/menu.do?L=0&divi=DPOP&his=0&type=db Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.]</ref>
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica d'Albalat dels Tarongers<ref>'''Fuente''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www1.ine.es/jaxi/menu.do?L=0&divi=DPOP&his=0&type=db Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.]</ref>