78 854
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'Bunyol' a 'Bunyol'
El municipi d'Alboraig està enclavat en lo alt d'una lloma situat en la banda dreta del riu Chico, al qual aboquen numerosos barrancs i rieres que marquen el seu caràcter a la vegada abrupte i pintoresc.
El municipi d'Alboraig està enclavat en lo alt d'una lloma situat en la banda dreta del riu Chico, al qual aboquen numerosos barrancs i rieres que marquen el seu caràcter a la vegada abrupte i pintoresc.
És troba comunicat en els eixos de comunicació del mediterràneu i de l'interior d'[[Espanya]], tant per ferrocarril com per [[autovia]] ([[A-3]]), que passen per la localitat de [[Bunyol]], a quatre quilómetros d'Alboraig.
És troba comunicat en els eixos de comunicació del mediterràneu i de l'interior d'[[Espanya]], tant per ferrocarril com per [[autovia]] ([[A-3]]), que passen per la localitat de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], a quatre quilómetros d'Alboraig.
=== Localitats llimítrofs ===
=== Localitats llimítrofs ===
Alboraig llimita en les següents localitats: [[Godelleta]], [[Bunyol]], [[Yàtova]], [[Macastre]], [[Dosaigües]], i [[Torís]] totes elles en la [[província de Valéncia]].
Alboraig llimita en les següents localitats: [[Godelleta]], [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], [[Yàtova]], [[Macastre]], [[Dosaigües]], i [[Torís]] totes elles en la [[província de Valéncia]].
== Història ==
== Història ==
Alboraig fon una població rellevant durant la dominació musulmana, rebent el nom d'''Al-buráyj'' que significa la Torreta, en honor a la torre islàmica que presidia el municipi i que fon progressivament destruïda pels avatars bèlics patits per la població.
Alboraig fon una població rellevant durant la dominació musulmana, rebent el nom d'''Al-buráyj'' que significa la Torreta, en honor a la torre islàmica que presidia el municipi i que fon progressivament destruïda pels avatars bèlics patits per la població.
Conquistada als àraps, en l'any [[1245]], per Rodrigo de Linaza al servici del rei [[Jaume I d'Aragó]], fon fogar de numerosos moriscs que permaneixen allí fins la seua expulsió, quedant la seua població reduïda a la mitat. Fon quant Alboraig obtingué la seua escritura de Carta Pobla de mans del Comte de [[Bunyol]], en el nom d'Alboraig.
Conquistada als àraps, en l'any [[1245]], per Rodrigo de Linaza al servici del rei [[Jaume I d'Aragó]], fon fogar de numerosos moriscs que permaneixen allí fins la seua expulsió, quedant la seua població reduïda a la mitat. Fon quant Alboraig obtingué la seua escritura de Carta Pobla de mans del Comte de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], en el nom d'Alboraig.
La misèria provocada, a lo llarc dels sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], per l'opressió dels Comtes de Bunyol, acabà en [[1836]] en el Real Decret que incorporà a la Corona Alboraig i els demés pobles del comtat.
La misèria provocada, a lo llarc dels sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], per l'opressió dels Comtes de Bunyol, acabà en [[1836]] en el Real Decret que incorporà a la Corona Alboraig i els demés pobles del comtat.