4531
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Astur-lleonés]]<br />
[[Astur-lleonés]]<br />
'''Asturià'''<br />
'''Asturià'''<br />
|nació= No és oficial en cap puesto
|nació= No és oficial en la comunitat autònoma d'[[Astúries]].
|fontcolor=
|fontcolor=
|regulat= [[Academia de la Llingua Asturiana]]
|regulat= [[Academia de la Llingua Asturiana]]
}}
}}
L''''asturià''' o '''bable''' (en asturià: ''asturianu'') és una llengua romanç parlada, en distintes varietats dialectal, principalment en el [[Principat d'Astúries]]. Aixina mateix, dins del Subgrup astur-lleonés, existixen relacionats en major o menor mida en l'asturià:
*[[Lleonés]]: se parla en les províncies de [[Lleó]], [[Samora]], i [[Salamanca]].
*[[Lleonés]]: se parla en les províncies de [[Lleó]], [[Zamora]], i [[Salamanca]].
*[[Alto-extremeny]]: es parla en el nort d'[[Extremadura]] i sur de la província de Salamanca (parla del Rebollar).
*[[Extremeny]]: es parla en el nort d'[[Extremadura]] i sur de la província de Salamanca (parla del Rebollar).
*Càntabro o [[montanyés]]
*[[Càntabre]] o montanyés
*[[Mirandés]]: s'extén fonamentalment per la Terra de Miranda i és llengua oficial junt en el portugués.
*[[Mirandés]]: s'estén fonamentalment per la Terra de Miranda i és llengua oficial junt en el portugués.
Existixen tres dialectes predominants (el occidental, el central i el oriental), que a la seua vegada poseixen més subdialectes.
Existixen tres dialectes predominants (l'occidental, el central i l'oriental), que a la seua vegada posseïxen més subdialectes.
Per raons històriques i demogràfiques el estàndar llingüístic es va fer basat en els dialectes centrals d'Astúries. Existix una gramàtica del asturià, un diccionari de la llengua asturiana i unes normes ortogràfiques de l'asturià, aixina com atres per al mirandés i el lleonés.
Per raons històriques i demogràfiques l'estàndart llingüístic es va fer basat en els dialectes centrals d'Astúries. Existix una gramàtica de l'asturià, un diccionari de la llengua asturiana i unes normes ortogràfiques de l'asturià, aixina com atres per al mirandés i el lleonés.
== Estatus Actual ==
== Estatus actual ==
L'estat llegal actual de la llengua asturiana és el següent:
Goja de protecció, sense arribar a estar reconeguda com a oficial per el Govern d'Astúries.
Goja de protecció, sense arribar a estar reconeguda com a oficial pel Govern d'Astúries.
Llei 1/1998, de 23 de març, de us i promoció del bable/asturià, en el seu artícul 4, que es referix alus de la llingua diu, en el apartat 2, que «es tindrà per vàlit a tots els efectes el us del bable-asturià en les comunicacions orals o escrites dels ciutadans en el Principat d'Astúries»
Llei 1/1998, de [[23 de març]], d'us i promoció del bable/asturià, en el seu artícul 4, que es referix a l'us de la ''llingua'' diu, en l'apartat 2, que «se tindrà per vàlit a tots els efectes l'us del bable-asturià en les comunicacions orals o escrites dels ciutadans en el Principat d'Astúries»
En 2005 el govern asturià aprobà el Plan de Normalización Social del Asturiano 2005-07 para otenciar el uso y promoción del asturiano y el gallego-asturiano. (Plan de Normalisació Social del Asturià 2005-07 per a potenciar el us i promoció del asturià i el gallec-asturià.)
En [[2005]] el govern asturià aprovà el ''Plan de Normalización Social del Asturiano 2005-07 para otenciar el uso y promoción del asturiano y el gallego-asturiano''. (Plan de Normalisació Social de l'Asturià 2005-[[2007]] per a potenciar l'us i promoció de l'asturià i el gallec-asturià.)
Aixina mateix, existixen varies asociacions, com la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana (Junta Per la Defensa de la Llengua Asturiana) i Conceyu Abiertu pola Oficialidá (Consell Obert per la Oficialitat) entre atres, i partits polítics com Esquerra Unida (dit Izquierda Xunida en Astúries), el Partíu Asturianista (Partit Asturianiste), UNA, Partit Comuniste dels Pobles d'Espanya-Astúries i Andecha Astur entre atres, que recolzen l'oficialitat de la llengua i realisen exteses campanyes en favor de la oficialitat.
Aixina mateix, existixen vàries associacions, com ara la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana (Junta Per la Defensa de la Llengua Asturiana) i Conceyu Abiertu pola Oficialidá (Consell Obert per l'Oficialitat) entre atres, i partits polítics com Esquerra Unida (dit Izquierda Xunida en Astúries), el Partíu Asturianista (Partit Asturianiste), UNA, Partit Comuniste dels Pobles d'Espanya-Astúries i Andecha Astur entre atres, que recolzen l'oficialitat de la llengua i realisen moltes campanyes en favor de l'oficialitat.
== Lliteratura ==
== Lliteratura ==
El primer document asturià escrit, del que se té cosntància és el Fur d'Avilés.
El primer document asturià escrit del que es té constància és el Fur d'Avilés.
La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles XIII i XIV. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», el idioma no desapareix, sino que es manté sòlidament entre les clases populars.
La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles [[sigle XIII|XIII]] i [[sigle XIV|XIV]]. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», l'idioma no desapareix, sino que es manté sòlidament entre les classes populars.
La tradició lliteraria, hasda el sigle XX, és escasa: a excepció de Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sigle XVI), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas (sigle XIX i primera mitat del XX).
La tradició lliterària, fins al [[sigle XX]], és escassa: a excepció d'Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sig[[le XVI]]), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas ([[sigle XIX]] i primera mitat del XX).
És a partir de la democratisació d'Espanya quan es produix el resorgir (Surdimientu) de la lliteratura en asturià, en autors com Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritores en pretensions universalistes, que renúncien a trobar-se en models localistes i donen al asturià dimensió lliteraria plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura extrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc.
És a partir de la democratisació d'[[Espanya]] quan es produïx el resorgiment (''Surdimientu'') de la lliteratura en asturià, en autors com ara Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritors en pretensions universalistes, que renuncien a trobar-se en models localistes i donen a l'asturià dimensió lliterària plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura estrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc.
L'Acadèmia de la Llengua Asturiana (''Academia de la Llingua Asturiana'', A.Ll.A) fon fundada en l'any [[1981]], en la intenció de recuperar l'antiga institució que ya fon plantejada en el [[sigle XVIII]].
En la música moderna, destaca el veterà grup autodenominat de "agro-rock" Los Berrones, caracterisat per les seues lletres cargades d'ironia. Sigueren els autors del disc en asturà mes vendut en la història.
En la música moderna, destaca el veterà grup autodenominat de "agro-rock" Los Berrones, caracterisat per les seues lletres carregades d'ironia. Varen ser els autors del disc en asturià més venut en l'història.
== Toponomia ==
== Toponímia ==
[[Image:xixongijon.jpg|thumb|right|200px|En esta foto es pot vore com el cartell d'entrada a [[Gijon]] està tant en [[castellà]] con en asturià.]]
[[File:Sign bilingual gijon-xixon.JPG|thumb|right|200px|En esta foto es pot vore com el cartell d'entrada a [[Gijon]] està tant en [[castellà]] con en asturià.]]
Contràriament a la situació de l'idioma en general, la toponímia tradicional i popular, i per tant en llengua asturiana, de les localitats del Principat està gojant d'importants alvanços en els últims anys, en la labor de la Xunta de Toponimia. Fins ara, més de la mitat dels ''concellos'' asturians han solicitat l'elaboració d'un expedient sobre la toponímia original dels seus territoris, havent segut molts d'ells ya aprovats, oficialisant-se aixina (en alguns casos conjuntament en el topònim acceptat en castellà i en atres sustituint-lo) els topònims en llengua asturiana. Atres expedients estan en procés d'elaboració o aprovació i s'espera que la majora dels ajuntaments soliciten el corresponent als seus ajuntaments en els pròxims anys.
== Mostra textual ==
== Mostra textual ==
''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».''
''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».''
'''Traducció al valencià d'El últim home'''
'''Traducció al [[valencià]] d'El últim home'''
''Un estallit va fer tremolar el fajar. El merla volà llunt. La farda va desaparéixer en el nit. Hi hagué atre estallit, i després atre. El home, llavors, mentres caia en les mans obertes, els ulls en el infinit i el seu cos vertint per tots els puestos molta sanc, chillà una paraula, soles una paraula, que resonà i hui seguix resonant en el bosc i en tota Astúries: «¡Llibertat!»''
''Un esclat va fer tremolar el fajar. El merla volà llunt. La farda va desaparéixer en el niu. Hi hagué atre esclat, i despuix atre. El home, llavors, mentres caïa en les mans obertes, els ulls en el infinit i el seu cos vertint per tots els llocs molta sanc, chillà una paraula, soles una paraula, que resonà i hui seguix resonant en el bosc i en tota Astúries: «¡Llibertat!»''
== Comparació dialectal ==
== Comparació dialectal ==
== Dialectes ==
== Dialectes ==
[[Image:dialectesasturians.png|thumb|right|300px|Dialectes de l'asturià en [[Principat d'Astúries|Astúries]].]]
[[File:Asturian linguistic areas.PNG|thumb|right|300px|<center>Dialectes de l'asturià en [[Principat d'Astúries|Astúries]].</center>]]
*[[Asturià oriental]]
*[[Asturià oriental]]
*[[Asturià central]]
*[[Asturià central]]
*[[Asturià occidental]]
*[[Asturià occidental]]
== Referències ==
{{traduït de|es|Asturiano}}
== Enllaços Externs ==
== Enllaços Externs ==
*[http://www.academiadelallingua.com/ Academia de la Llengua Asturiana]
{{Commonscat|Asturian language}}
*[http://www.academiadelallingua.com/pdf/Informe_sobre_la_llingua_asturiana.pdf Informe sobre la Llengua asturiana (en pdf)]]
* [http://www.academiadelallingua.com/ Acadèmia de la Llengua Asturiana]
*[http://proel.org/lenguas/bable.html «Asturià» en PROEL]
* [http://www.academiadelallingua.com/diccionariu/index.php Diccionari de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana]
*[http://www.politicallinguistica.org Oficina de Política Llingüística del Govern del Principat d'Asturies]
* [http://www.academiadelallingua.com/pdf/Informe_sobre_la_llingua_asturiana.pdf Informe sobre la Llengua asturiana (en pdf)]]
*[http://www.uniovi.es/eslema Proyecte Eslema per a la creació d'un corpus llingüístic del domini astur]
* [http://www.politicallinguistica.org Oficina de Política Llingüística del Govern del Principat d'Asturies]
* [http://www.proel.org/index.php?pagina=lenguas/bable «Asturià» en PROEL]
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües d'Espanya}}
{{Llengües d'Espanya}}
[[Categoria:Llengües romàniques]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]