Canvis

Les gelades són freqüents durant els mesos hivernals, sobretot en giner, i comprenen un periodo temporal relativament ampli, sobretot a les zones més elevades de la serra. Les precipitacions tenen en la zona caràcter orogràfic: com una conjunció de les característiques estructurals (altura relativament elevada i orientació aproximada este) i del paper predominant dels vents humits del nordest, es generen els temporals de primavera d'hivern i hivern.

Les gelades són freqüents durant els mesos hivernals, sobretot en giner, i comprenen un periodo temporal relativament ampli, sobretot a les zones més elevades de la serra. Les precipitacions tenen en la zona caràcter orogràfic: com una conjunció de les característiques estructurals (altura relativament elevada i orientació aproximada este) i del paper predominant dels vents humits del nordest, es generen els temporals de primavera d'hivern i hivern.

Les precipitacions més elevades en l'entorn de la serra corresponen al sector de l'occident nort (Alcoleja, en una mija de 706 mm/any) per disminuir ràpidament a dirigir-nos cap a l'est ([[Benimantell]], 608 mm/any; [[Callosa d'En Sarrià]], 474 [[mm]]/any) i a l'oest ([[Benifallim]]-El Carrascalet, 558 mm/any); pero és en la part meridional a on es fa més patent l'efecte de barrera eixercitat per la serra: en l'observatori de [[Sella (Alacant)|Sella]] s'arrepleguen una mija de 424 mm/any, mentres que en [[Relleu]] la precipitació descendix fins als 387 mm/any. Les nevades, finalment, solen visitar la serra quasi tots els hiverns, encara que la seua incidència és molt variable entre un any i un atre. En observatoris com [[Benifallim]] se superen els dos dies de neu a l'any de mija, valor que llògicament ha de ser més elevat en cotes més altes. En este cas, la incidència de les nevades no sols és més pronunciada, sino que la permanència de la capa de neu és també més prolongada.

Les precipitacions més elevades en l'entorn de la serra corresponen al sector de l'occident nort (Alcoleja, en una mija de 706 mm/any) per disminuir ràpidament a dirigir-nos cap a l'est ([[Benimantell]], 608 mm/any; [[Callosa d'En Sarrià]], 474 [[mm]]/any) i a l'oest ([[Benifallim]]-El Carrascalet, 558 mm/any); pero és en la part meridional a on es fa més patent l'efecte de barrera eixercitat per la serra: en l'observatori de [[Sella (Alacant)|Sella]] s'arrepleguen una mija de 424 mm/any, mentres que en [[Relleu]] la precipitació descendix fins als 387 mm/any. Les nevades, finalment, solen visitar la serra quasi tots els hiverns, encara que la seua incidència és molt variable entre un any i un atre. En observatoris com el de [[Benifallim]] es superen els dos dies de neu a l'any de mija, valor que llògicament ha de ser més elevat en cotes més altes. En este cas, l'incidència de les nevades no sols és més pronunciada, sino que la permanència de la capa de neu és també més prolongada.

==Referències==

==Referències==