Canvis

'''Lleó I el Magne''' o '''el Gran''' ([[Toscana]], c. [[390]] – [[Roma]], [[10 de novembre]] de l'any [[461]]) fon el [[Papa]] nº 45 de l'[[Iglésia catòlica]], des de l'any [[440]] fins a l'any 461.

'''Lleó I el Magne''' o '''el Gran''' ([[Toscana]], c. [[390]] – [[Roma]], [[10 de novembre]] de l'any [[461]]) fon el [[Papa]] nº 45 de l'[[Iglésia catòlica]], des de l'any [[440]] fins a l'any 461.

Primer dels tres [[Papa|papes]] nomenats com «El Gran», Lleó era fill de Quintinianus i les senyes històriques més antics ho sitüen com diaca en Roma baix el pontificat de [[Celestí I]] convertint-se en un destacat diplomàtic en el Papa [[Sixt III]] qui, a petició de l'emperador [[Valentinià III]], ho envià a la [[Galia]] en la missió de resoldre l'enfrontament entre Aeci, el comandant militar de la provincia, i el magistrat Albí.

Primer dels tres [[Papa|papes]] nomenats com «El Gran», Lleó era fill de Quintinianus i les senyes històriques més antics ho sitüen com diaca en Roma baix el pontificat de [[Celestí I]] convertint-se en un destacat diplomàtic en el Papa [[Sixt III]] qui, a petició de l'emperador [[Valentinià III]], ho envià a la [[Galia]] en la missió de resoldre l'enfrontament entre Aeci, el comandant militar de la província, i el magistrat Albí.

[[Image:Leoattila-Raphael.jpg|thumb|left|300px|Encontre entre el Papa Lleó I i [[Atila]]. Fresc de [[Rafael Sanzio]] de l'any [[1514]]]]

[[Image:Leoattila-Raphael.jpg|thumb|left|300px|Encontre entre el Papa Lleó I i [[Atila]]. Fresc de [[Rafael Sanzio]] de l'any [[1514]]]]

En esta missió se trobava Lleó quan despuix de fallir  el Papa Sixt III, el [[19 de juliol]] de l'any [[440]], coneix la seua elecció com nou pontifex. Se dirigix llavors a Roma a on és consagrat el [[29 de setembre]].

En esta missió se trobava Lleó quan despuix de fallir  el Papa Sixt III, el [[19 de juliol]] de l'any [[440]], coneix la seua elecció com nou pontífex. Se dirigix llavors a Roma a on és consagrat el [[29 de setembre]].

Combatí exitosament, mediant la celebració de varis concilis, el [[maniqueisme]] que des d'[[Àfrica]] s'havia estés per [[Itàlia]], el [[pelagianisme]] que havia rebrotat en Aquilea, i el [[priscilianisme]] que se mantenia en [[Hispània]].

Combatí exitosament, mediant la celebració de varis concilis, el [[maniqueisme]] que des d'[[Àfrica]] s'havia estés per [[Itàlia]], el [[pelagianisme]] que havia rebrotat en Aquilea, i el [[priscilianisme]] que se mantenia en [[Hispània]].