Canvis

3 bytes afegits ,  00:41 6 jul 2022
Text reemplaça - 'austriac' a 'austríac'
Llínea 11: Llínea 11:  
Sigmund Freud naixqué el [[6 de maig]] de [[1856]] en [[Freiberg (Moravia)|Freiberg]], [[Moravia]] (en l'actualitat, [[Příbor]] en la [[República Checa]]) en el si d'una familia [[Judaisme|judeua]]. Encara que el nom que figura en el seu certificat de naiximent es ''Sigismund'',<ref>[http://www.loc.gov/exhibits/freud/images/vc008101.jpg Manuscript Reading Room - Library of Congress] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> son pare afegi un segon nom, d'orige hebreu, ''Schlomo'' o ''Shelomoh'' (versions de ''Salomón'') en una inscripció manuscrita en la [[bíblia]] de familia. Un document de l'any [[1871]] se referix a Freud com ''Sigmund'' encara que ell mateix no comença a firmar ''Sigmund'' fins a l'any [[1875]] i mai usà el segon nom.<ref> {{en}} [http://www.freud.org.uk/about/faq/ «What was Freud's 'real' name?» The Freud Museum, Londres] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> Fon el major de sis germans (cinc chiquetes i un chiquet). Tenia ademés dos germanastres d'un matrimoni anterior de son pare. En [[1860]], quan contava en tres anys d'edat, la seua família se traslladà a [[Viena]], esperant el pare recobrar la prosperitat perduda del seu negoci de llanes.[[Image:Pribor - Birthplace of Sigmund Freud.jpg|thumb|left|Lloc de naiximent de Sigmund Freud en [[Příbor]], [[Republica Checa]].]] A pesar de que la seua familia travessà grans dificultats econòmiques, sos pares s'esforçaren per a que obtinguera una bona educació i en l'any [[1873]], quan contava en 17 anys, Freud ingressà en l'[[Universitat de Viena]] com estudiant de medicina en un ambient de [[antisemitisme]] creixent. En l'any [[1877]], abreujà el seu nom de ''Sigismund Freud'' a ''Sigmund Freud''. Estudiant poc convencional pero retillent, fon assistent del professor [[Ernst Wilhelm von Brücke|I. Brücke]] en l'Institut de Fisiologia de Viena entre [[1876]] i [[1882]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. Chronological Table.</ref> En l'any [[1880]] coneixqué al que seria el seu colaborador [[Joseph Breuer]].
 
Sigmund Freud naixqué el [[6 de maig]] de [[1856]] en [[Freiberg (Moravia)|Freiberg]], [[Moravia]] (en l'actualitat, [[Příbor]] en la [[República Checa]]) en el si d'una familia [[Judaisme|judeua]]. Encara que el nom que figura en el seu certificat de naiximent es ''Sigismund'',<ref>[http://www.loc.gov/exhibits/freud/images/vc008101.jpg Manuscript Reading Room - Library of Congress] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> son pare afegi un segon nom, d'orige hebreu, ''Schlomo'' o ''Shelomoh'' (versions de ''Salomón'') en una inscripció manuscrita en la [[bíblia]] de familia. Un document de l'any [[1871]] se referix a Freud com ''Sigmund'' encara que ell mateix no comença a firmar ''Sigmund'' fins a l'any [[1875]] i mai usà el segon nom.<ref> {{en}} [http://www.freud.org.uk/about/faq/ «What was Freud's 'real' name?» The Freud Museum, Londres] Consultat el 19 d'abril de 2011</ref> Fon el major de sis germans (cinc chiquetes i un chiquet). Tenia ademés dos germanastres d'un matrimoni anterior de son pare. En [[1860]], quan contava en tres anys d'edat, la seua família se traslladà a [[Viena]], esperant el pare recobrar la prosperitat perduda del seu negoci de llanes.[[Image:Pribor - Birthplace of Sigmund Freud.jpg|thumb|left|Lloc de naiximent de Sigmund Freud en [[Příbor]], [[Republica Checa]].]] A pesar de que la seua familia travessà grans dificultats econòmiques, sos pares s'esforçaren per a que obtinguera una bona educació i en l'any [[1873]], quan contava en 17 anys, Freud ingressà en l'[[Universitat de Viena]] com estudiant de medicina en un ambient de [[antisemitisme]] creixent. En l'any [[1877]], abreujà el seu nom de ''Sigismund Freud'' a ''Sigmund Freud''. Estudiant poc convencional pero retillent, fon assistent del professor [[Ernst Wilhelm von Brücke|I. Brücke]] en l'Institut de Fisiologia de Viena entre [[1876]] i [[1882]].<ref>Jean-Michel Quidonoz, ''Reading Freud. A Chronological Exploration of Freud's Writings''. The New Library of Psychoanalysis. Routledge. ISBN 1-58391-746-2hbk. Chronological Table.</ref> En l'any [[1880]] coneixqué al que seria el seu colaborador [[Joseph Breuer]].
   −
En l'any [[1881]] se graduà com a mege.<ref>{{cita llibre |apellido=Gay |nombre=Peter |enlaceautor=Peter Gay |título=Freud |url= |fechaacceso=17 de novembre de 2010 |año=2010 |editorial=Paidós |ubicación=Barcelona |isbn=978-84-493-2427-7 |páginas=52 |cita=Se llançà a la seua carrera universitaria molt tempranament, als dèsset anys; la acabà tart, en 1881, als vinticinc. La seua vasta curiositat i la seua preocupació per l'investigació li impediren obtindre el seu títul de mege en els cinc anys habituals.}}</ref> Freud treballà baix la direccio de [[Theodor Meynert]] en l'Hospital General de Viena entre els anys [[1883]] i [[1885]]. Com investigador medic, Freud fon un pioner al propondre l'us terapeutic de la [[cocaïna]] com estimulant i analgesic. Entre els anys [[1884]] i [[1887]] escrigué molts artículs sobre les propietats de dita droga. En base a les experimentacions que ell mateix realisava en el laboratori de neuroanatomía del notable patologiste austriac i especialiste en [[histologia]] [[Salomon Stricker]], conseguí demostrar les propietats de la cocaïna com anestesic local.
+
En l'any [[1881]] se graduà com a mege.<ref>{{cita llibre |apellido=Gay |nombre=Peter |enlaceautor=Peter Gay |título=Freud |url= |fechaacceso=17 de novembre de 2010 |año=2010 |editorial=Paidós |ubicación=Barcelona |isbn=978-84-493-2427-7 |páginas=52 |cita=Se llançà a la seua carrera universitaria molt tempranament, als dèsset anys; la acabà tart, en 1881, als vinticinc. La seua vasta curiositat i la seua preocupació per l'investigació li impediren obtindre el seu títul de mege en els cinc anys habituals.}}</ref> Freud treballà baix la direccio de [[Theodor Meynert]] en l'Hospital General de Viena entre els anys [[1883]] i [[1885]]. Com investigador medic, Freud fon un pioner al propondre l'us terapeutic de la [[cocaïna]] com estimulant i analgesic. Entre els anys [[1884]] i [[1887]] escrigué molts artículs sobre les propietats de dita droga. En base a les experimentacions que ell mateix realisava en el laboratori de neuroanatomía del notable patologiste austríac i especialiste en [[histologia]] [[Salomon Stricker]], conseguí demostrar les propietats de la cocaïna com anestesic local.
    
En l'any [[1884]] Freud publicà el seu treball ''Über Coca'' (''Sobre la coca''), al que succeiren varios artículs més sobre el tema. Aplicant els resultats de Freud, pero sense citar-ho, [[Carl Koller]] utilisà en gran èxit la cocaïna en cirugia i intervencions [[oftalmologia|oftalmologiques]] publicant al respecte i obtenint per això un gran reconeiximent cientific.<ref>{{cita web |url=http://www.freud-museum.at/pdf/NL12001.pdf |título=Newsletter des Sigmund Freud-Museums |fechaacceso=21 de maig de 2010 |idioma=alemán}}</ref> S'ha pogut determinar despuix de la publicació de les cartes a la seua llavors promesa i més tart esposa, Martha Bernays<ref>Freud, Sigmund ''Brautbriefe: Briefe vagen Martha Bernays aus d. Jahren 1882 - 1886''. Seleccio, edició i pròlec de von Ernst L. Freud, Fischer, [[Fráncfort del Meno]] 1987. ISBN 3-596-26733-1.</ref> - que Freud feu un intent frustrat de curar en cocaïna al seu amic Ernst von Fleischl-Marxow, qui era adicte a la morfina, pero el tractament soles agregà una nova adicció i finalment faltà. Se li criticà a Freud no haver admés publicament este fracàs, aixina com el fet de que el seu biógraf i amic [[Ernest Jones]] tampoc li ho haja reportat. Es també conegut que el propi Freud consumí cocaïna per algun periodo de sa vida, segons se pot llegir en la versió completa de la seua correspondencia en [[Wilhelm Fliess]].<ref>Cartes a Wilhelm Fliess (1887-1904). Nova edició completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors. ISBN 978-950-518-128-5.</ref>
 
En l'any [[1884]] Freud publicà el seu treball ''Über Coca'' (''Sobre la coca''), al que succeiren varios artículs més sobre el tema. Aplicant els resultats de Freud, pero sense citar-ho, [[Carl Koller]] utilisà en gran èxit la cocaïna en cirugia i intervencions [[oftalmologia|oftalmologiques]] publicant al respecte i obtenint per això un gran reconeiximent cientific.<ref>{{cita web |url=http://www.freud-museum.at/pdf/NL12001.pdf |título=Newsletter des Sigmund Freud-Museums |fechaacceso=21 de maig de 2010 |idioma=alemán}}</ref> S'ha pogut determinar despuix de la publicació de les cartes a la seua llavors promesa i més tart esposa, Martha Bernays<ref>Freud, Sigmund ''Brautbriefe: Briefe vagen Martha Bernays aus d. Jahren 1882 - 1886''. Seleccio, edició i pròlec de von Ernst L. Freud, Fischer, [[Fráncfort del Meno]] 1987. ISBN 3-596-26733-1.</ref> - que Freud feu un intent frustrat de curar en cocaïna al seu amic Ernst von Fleischl-Marxow, qui era adicte a la morfina, pero el tractament soles agregà una nova adicció i finalment faltà. Se li criticà a Freud no haver admés publicament este fracàs, aixina com el fet de que el seu biógraf i amic [[Ernest Jones]] tampoc li ho haja reportat. Es també conegut que el propi Freud consumí cocaïna per algun periodo de sa vida, segons se pot llegir en la versió completa de la seua correspondencia en [[Wilhelm Fliess]].<ref>Cartes a Wilhelm Fliess (1887-1904). Nova edició completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors. ISBN 978-950-518-128-5.</ref>
Llínea 55: Llínea 55:  
El [[Desenroll psicosexual|model psicosexual]] que desenrollà ha segut criticat des de diferents fronts. Alguns han atacat l'afirmació de Freud sobre l'existencia d'una ''sexualitat infantil'' (i implicitament l'expansio que feu en la nocio de [[sexualitat]]). Atres autors, en canvi, consideren que Freud no amplià els coneiximents sobre sexualitat (que tenien antecedents en la psiquiatría i la filosofia d'autors com [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]]); sino que Freud "neurotisà" la sexualitat al relacionar-la en conceptes com [[incest]], [[perversió sexual|perversio]] i [[malaltia mental|trastorns mentals]]. Ciències com la [[antropologia]] i la [[sociologia]] argumenten que el patrón de desenroll propost per Freud no es universal ni necessari en el desenroll de la salut mental, calificant-ho de [[Etnocentrismo|etnocéntrico]] per ometre determinants soci-culturals.
 
El [[Desenroll psicosexual|model psicosexual]] que desenrollà ha segut criticat des de diferents fronts. Alguns han atacat l'afirmació de Freud sobre l'existencia d'una ''sexualitat infantil'' (i implicitament l'expansio que feu en la nocio de [[sexualitat]]). Atres autors, en canvi, consideren que Freud no amplià els coneiximents sobre sexualitat (que tenien antecedents en la psiquiatría i la filosofia d'autors com [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]]); sino que Freud "neurotisà" la sexualitat al relacionar-la en conceptes com [[incest]], [[perversió sexual|perversio]] i [[malaltia mental|trastorns mentals]]. Ciències com la [[antropologia]] i la [[sociologia]] argumenten que el patrón de desenroll propost per Freud no es universal ni necessari en el desenroll de la salut mental, calificant-ho de [[Etnocentrismo|etnocéntrico]] per ometre determinants soci-culturals.
   −
Freud esperava provar que el seu model, basat en observacions de la classe mija austriaca, fose universalment valit. Utilisà la [[mitologia grega]] i la [[etnografia]] contemporanea com models comparatius. Acodí al ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]] '' de [[Sófocles]] per a indicar que el ser humà desija el [[incest]] de forma natural i com es reprimit eixe desig. El [[complex d'Edipo]] fon descrit com una fase del [[desenroll psicosexual]] i de madurea. També se fixà en els estudis antropologics sobre [[Tótem|totemisme]], argumentant que reflectixen una costum ritualisada del complex d'Edipo (''[[Tótem i tabu]] ''). Incorporà també en la seua teoria conceptes de la religio [[catolicisme|catolic]] i [[judaisme|judeu]]; aixina com principis de la societat victoriana sobre [[Repressio (psicoanálisis)|repressio]], [[sexualitat]] i [[moral]]; i atres de la [[biologia]] i la [[hidraulica]].
+
Freud esperava provar que el seu model, basat en observacions de la classe mija austríaca, fose universalment valit. Utilisà la [[mitologia grega]] i la [[etnografia]] contemporanea com models comparatius. Acodí al ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]] '' de [[Sófocles]] per a indicar que el ser humà desija el [[incest]] de forma natural i com es reprimit eixe desig. El [[complex d'Edipo]] fon descrit com una fase del [[desenroll psicosexual]] i de madurea. També se fixà en els estudis antropologics sobre [[Tótem|totemisme]], argumentant que reflectixen una costum ritualisada del complex d'Edipo (''[[Tótem i tabu]] ''). Incorporà també en la seua teoria conceptes de la religio [[catolicisme|catolic]] i [[judaisme|judeu]]; aixina com principis de la societat victoriana sobre [[Repressio (psicoanálisis)|repressio]], [[sexualitat]] i [[moral]]; i atres de la [[biologia]] i la [[hidraulica]].
    
[[Image:Freudsdoor.JPG|thumb|170px|Entrada a la consulta de Freud.]]Esperava que la seua investigacio proporcionara una solida base cientifica per al seu método terapèutic. L'objectiu de la terapia freudiana o [[psicoanálisis]] és relacionant conceptes de la ment cartesiana i de l'hidraulica, moure els pensaments i sentiments reprimits (explicats com una forma d'energia) cap al [[conscient]]. A l'inici dels seus treballs en [[Josef Breuer|Breuer]], Freud pensava que açò podia realisar-se a través de la [[metodo catartic|catarsis]] i que això duria automaticament la retor. Al poc temps, no obstant, Freud abandona abdós idees en benefici del método de la [[associacio lliure]] i de la [[interpretació dels somis]]. Deixa en això arrere també l'[[hipnosis]] i tota forma de [[Sugestió|tècnica sugestiva]], en lo que inaugura la tècnica psicoanalítica propiament dita, a la que s'agrega atre element central: a través de la relativament poca intervencio del psicoanalista, que adopta una postura [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutral]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinent]], el pacient pot proyectar els seus pensaments i sentiments sobre ell. A través d'este proces, cridat [[Transferencia (psicoanálisis)|transferencia]], el pacient pot reconstruir i resolver conflictes reprimits (causants de la seua malaltia), especialment conflictes de l'infancia en els seus pares.
 
[[Image:Freudsdoor.JPG|thumb|170px|Entrada a la consulta de Freud.]]Esperava que la seua investigacio proporcionara una solida base cientifica per al seu método terapèutic. L'objectiu de la terapia freudiana o [[psicoanálisis]] és relacionant conceptes de la ment cartesiana i de l'hidraulica, moure els pensaments i sentiments reprimits (explicats com una forma d'energia) cap al [[conscient]]. A l'inici dels seus treballs en [[Josef Breuer|Breuer]], Freud pensava que açò podia realisar-se a través de la [[metodo catartic|catarsis]] i que això duria automaticament la retor. Al poc temps, no obstant, Freud abandona abdós idees en benefici del método de la [[associacio lliure]] i de la [[interpretació dels somis]]. Deixa en això arrere també l'[[hipnosis]] i tota forma de [[Sugestió|tècnica sugestiva]], en lo que inaugura la tècnica psicoanalítica propiament dita, a la que s'agrega atre element central: a través de la relativament poca intervencio del psicoanalista, que adopta una postura [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutral]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinent]], el pacient pot proyectar els seus pensaments i sentiments sobre ell. A través d'este proces, cridat [[Transferencia (psicoanálisis)|transferencia]], el pacient pot reconstruir i resolver conflictes reprimits (causants de la seua malaltia), especialment conflictes de l'infancia en els seus pares.
Llínea 90: Llínea 90:     
== Critiques ==
 
== Critiques ==
[[Image:Sigmund Freud 1926.jpg|thumb|191px|Freud en l'any [[1926]].]]Sigmund Freud i les seues teories han rebut gran cantitat de crítiques per part de diversos autors: [[Karl Popper]] ho critica en el seu treball sobre la [[filosofia de la ciència]] per basar la seua teoria en [[Hipótesis (metodo cientific)|hipótesis]] no [[falsacionismo|falsables]] i per replantejar l'evidència quan no confirma les hipótesis recorrent a lo infalsable. En el seu model de demarcació de la ciència, Karl Popper prengue al psicoanálisis com eixemple de [[seudociencia]], en contrast en la [[teoria de la relativitat]] de [[Albert Einstein]]. Popper observà que mentres les condicions de refutació de les hipótesis d'Einstein estaven determinades en precisió i Einstein estava dispost a començar de nou si l'evidencia no les sustentava, les teories de Sigmund Freud eren infalsables i li permetien reinterpretar l'evidencia per a mantindre les hipótesis pese a la falta de sustent empiric.<ref>[http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/343/34309906.pdf "Les critiques de Karl Popper al psicoanálisis". Fernanda Clavell De Druyff]</ref>* [[Adolf Grünbaum]] considera que el psicoanálisis soles és infalsable en la situacio analitica per la relació circular que genera en les explicacions sobre desijos inconscients. Grünbaum considera que la teoria si pot ser falsada i que resulta ser fals.<ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre= Adolf |enlaceautor= Adolf Grünbaum|título= The Foundations of Psychoanalysis: A Philosophical Critique |año=1984 |editorial= University of Californi Press |ubicación= Berkeley, CA |isbn=0-520-05017-7}}</ref><ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre=Adolf |enlaceautor=Adolf Grünbaum |apellido2= Holzman |nombre2=Philip S. |título= Validation in the Clinical Theory of Psychoanalysis: A Study in the Philosophy of Psychoanalysis, Psychological Issues, 61 |año= 1993 |editorial=International Universities Press |isbn= 978-0823667222}}</ref>* En la década dels [[anys 1960|anys 60]], [[Hans Eysenck]] recopilà i criticà tots els estudis existents sobre l'efectivitat del psicoanálisis. El resultat fon que el tractament psicoanalítico no supon ninguna millor sobre la taxa de remissió espontànea (sense tractament) de les [[neurosis]].<ref>{{cita web |url=http://www.laeditorialvirtual.com.ar/Pagues/Eysenck/EysenckFreud01.htm |título=Decadencia i caiguda de l'imperi freudiano |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Eysenck afirmà que Freud «fon, sense dubte, un geni; no de la ciencia, sino de la propaganda; no de la prova rigorosa, sino de la persuasión». Freud és criticat també per varis autors per haver falsejat els resultats de les seues investigacions. Historiadors i periodistes han mostrat que hi ha una gran divergencia entre l'evolucio dels casos clinics tal com Freud els relata en els seus texts i els casos reals. Un dels casos més famosos es el de [[Sergei Pankejeff]] (l'home dels llops), investigat pel periodiste [[Karin Obholzer]], qui hauria demostrat que Pankejeff jamai se curà.* Diversos moviments [[feminisme|feministes]] critiquen a Freud per explicar a la dona com un ''home sense fal'' i pel concepte de ''[[enveja del pene]] ''. Les minories sexuals critiquen també la seua teoria per considerar la [[homosexualitat]] com una [[perversió sexual|perversió]]. No obstant, el terme «perversió» dins del marc teòric freudian no porta una carrega pijorativa, sino que referix a qualsevol practica sexual que se "desvie" o aparte de l'objectiu de la reproduccio, sent d'esta manera un concepte teoric despullat de tot juí moral. El gran impacte cultural de les teories de Freud sobre el desenroll psicosexual i possiblement una falta de rigor u objectivitat en la seua interpretacio popularisà l'idea de l'homosexualitat com una malaltia, aumentant en la primera mitat del [[sigle XX]] l'internamént d'homosexuals en instituts de salut mental. El tractament psicoanalític fon utilisat durant vàries décades per a intentar ''curar'' l'homosexualitat, promovent el surgiment de vàries psicoterapias en este mateix objectiu que se basen en algunes de les seues teories.</br> No obstant, és necessari aclarir que el mateix Freud sostingué realment en molts dels seus treballs explicacions al voltant de la «inversió sexual» com el resultat d'una «elecció d'objecte», que no demanda un juí moral o ètic ni el veredicte de «sanitat o insanitat» al subjecte, i prenent com eixemple als antics grecs i a grans figures de l'historia, eximix de culpes als homosexuals llimitant-se a advertir-los sobre els problemes que poden tindre en societats cuyos cànons morals els són adversos.<ref>{{cita llibre |apellido= Freud |nombre= Sigmund |título= El malestar en la cultura i atres ensajos |año=1970 |editorial= Aliança |ubicación= Madrit |páginas=95-96}}</ref> Certes corrents de la [[psicología]] moderna (principalment [[psicología cognitiva]], [[psicología conductista]] i psicología biologica) descalifiquen el seu treball com [[pseudociencia|seudocientífico]]. Des d'este àmbit, gran part de les teories de Freud han segut abandonades al no ser consistents en les troballes de la [[sicología experimental]] i la [[biologia]].{{cita requerida}} L'antropòlec [[Bronisław Malinowski]], com resultat de la seua important investigacio de camp en les [[Illes Trobriand]], criticà la tesis freudiana al voltant de l'universalitat del [[Complex d'Edipo]], al mateix temps que el seu orige biològic. Freud havia propost l'existencia del complex en totes les societats humanes en la seua obra ''[[Tótem i tabu]] ''. Malinowski intentà refutar esta percepció ortodoxa, rebujant el model darwiniano evolucioniste sobre el qual Freud fonamentà el seu ensaig antropològic i demostrant que en l'estructura matrilineal dels trobiandeses la presencia de les mares en la vida dels chiquets era prou reduïda (donat que les dones eren qui portaven a veta les activitats economiques) i que els pares tampoc posseien un paper important en la societat, ni se'ls reconeixia el seu paper en la procreació. Les funcions d'un i atre progenitor puix, eren realisats per les germanes majors i pels tios materns dels chiquets. En esta constelacio desenrollaven, generalment, fantasies sexuals cap a les seues germanes, en tant que odi cap als tios materns.<ref>{{cita llibre |apellidos=Barnouw |nombre=Victor |título=Cultura i personalitat |url= |fechaacceso=18 de febrer de 2011 |año=1967 |editorial=Troquel |ubicación=Buenos Aires |isbn= |capítulo=Crítica a la teoria freudiana per Malinowski |páginas=84-102 }}</ref> La critica de Malinowski no nega l'existència del complex com conflicte nuclear del subjecte, sino l'universalitat de la disposició del Complex d'Edipo al que se referia Freud (en el que la mare era objecte de desig sexual i el pare d'odi per part del chiquet), model este que associava en la societat austriaca. Per la seua part, Malinowski sostenia que poden existir multiples variants en dependencia de les relacions de parentesc que imperen en cada societat particular.<ref>{{cita llibre|apellidos= Roudinesco|apellidos2= Plon|nombre= Elisabet|nombre2= Michel|enlaceautor=Elisabeth Roudinesco|título=Diccionario de Psicoanálisis|otros= Traduccio: Jordi Piatigorsky i Gabriela Villalba|año=2008|any-original= Primera publicacio (''Dictionnaire de la Psychanalyse''), 1997|editorial=Paidós|ubicación= Bons Aires|isbn= 978-950-12-7399-1|capítulo= Articul: Malinowski, Bronislaw (1884-1942)|páginas= 679-682}}</ref> La controversia més conflictiva no fon directament en Freud, sino que se desenrollà entre Malinowski i [[Ernest Jones]]. El llibre en el que Malinowski expon els seus resultats de camp i la seua critica a l'universalitat de l'Edipo se titula ''Sexe i repressió en la societat primitiva''.
+
[[Image:Sigmund Freud 1926.jpg|thumb|191px|Freud en l'any [[1926]].]]Sigmund Freud i les seues teories han rebut gran cantitat de crítiques per part de diversos autors: [[Karl Popper]] ho critica en el seu treball sobre la [[filosofia de la ciència]] per basar la seua teoria en [[Hipótesis (metodo cientific)|hipótesis]] no [[falsacionismo|falsables]] i per replantejar l'evidència quan no confirma les hipótesis recorrent a lo infalsable. En el seu model de demarcació de la ciència, Karl Popper prengue al psicoanálisis com eixemple de [[seudociencia]], en contrast en la [[teoria de la relativitat]] de [[Albert Einstein]]. Popper observà que mentres les condicions de refutació de les hipótesis d'Einstein estaven determinades en precisió i Einstein estava dispost a començar de nou si l'evidencia no les sustentava, les teories de Sigmund Freud eren infalsables i li permetien reinterpretar l'evidencia per a mantindre les hipótesis pese a la falta de sustent empiric.<ref>[http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/343/34309906.pdf "Les critiques de Karl Popper al psicoanálisis". Fernanda Clavell De Druyff]</ref>* [[Adolf Grünbaum]] considera que el psicoanálisis soles és infalsable en la situacio analitica per la relació circular que genera en les explicacions sobre desijos inconscients. Grünbaum considera que la teoria si pot ser falsada i que resulta ser fals.<ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre= Adolf |enlaceautor= Adolf Grünbaum|título= The Foundations of Psychoanalysis: A Philosophical Critique |año=1984 |editorial= University of Californi Press |ubicación= Berkeley, CA |isbn=0-520-05017-7}}</ref><ref>{{cita llibre |apellido= Grünbaum |nombre=Adolf |enlaceautor=Adolf Grünbaum |apellido2= Holzman |nombre2=Philip S. |título= Validation in the Clinical Theory of Psychoanalysis: A Study in the Philosophy of Psychoanalysis, Psychological Issues, 61 |año= 1993 |editorial=International Universities Press |isbn= 978-0823667222}}</ref>* En la década dels [[anys 1960|anys 60]], [[Hans Eysenck]] recopilà i criticà tots els estudis existents sobre l'efectivitat del psicoanálisis. El resultat fon que el tractament psicoanalítico no supon ninguna millor sobre la taxa de remissió espontànea (sense tractament) de les [[neurosis]].<ref>{{cita web |url=http://www.laeditorialvirtual.com.ar/Pagues/Eysenck/EysenckFreud01.htm |título=Decadencia i caiguda de l'imperi freudiano |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref> Eysenck afirmà que Freud «fon, sense dubte, un geni; no de la ciencia, sino de la propaganda; no de la prova rigorosa, sino de la persuasión». Freud és criticat també per varis autors per haver falsejat els resultats de les seues investigacions. Historiadors i periodistes han mostrat que hi ha una gran divergencia entre l'evolucio dels casos clinics tal com Freud els relata en els seus texts i els casos reals. Un dels casos més famosos es el de [[Sergei Pankejeff]] (l'home dels llops), investigat pel periodiste [[Karin Obholzer]], qui hauria demostrat que Pankejeff jamai se curà.* Diversos moviments [[feminisme|feministes]] critiquen a Freud per explicar a la dona com un ''home sense fal'' i pel concepte de ''[[enveja del pene]] ''. Les minories sexuals critiquen també la seua teoria per considerar la [[homosexualitat]] com una [[perversió sexual|perversió]]. No obstant, el terme «perversió» dins del marc teòric freudian no porta una carrega pijorativa, sino que referix a qualsevol practica sexual que se "desvie" o aparte de l'objectiu de la reproduccio, sent d'esta manera un concepte teoric despullat de tot juí moral. El gran impacte cultural de les teories de Freud sobre el desenroll psicosexual i possiblement una falta de rigor u objectivitat en la seua interpretacio popularisà l'idea de l'homosexualitat com una malaltia, aumentant en la primera mitat del [[sigle XX]] l'internamént d'homosexuals en instituts de salut mental. El tractament psicoanalític fon utilisat durant vàries décades per a intentar ''curar'' l'homosexualitat, promovent el surgiment de vàries psicoterapias en este mateix objectiu que se basen en algunes de les seues teories.</br> No obstant, és necessari aclarir que el mateix Freud sostingué realment en molts dels seus treballs explicacions al voltant de la «inversió sexual» com el resultat d'una «elecció d'objecte», que no demanda un juí moral o ètic ni el veredicte de «sanitat o insanitat» al subjecte, i prenent com eixemple als antics grecs i a grans figures de l'historia, eximix de culpes als homosexuals llimitant-se a advertir-los sobre els problemes que poden tindre en societats cuyos cànons morals els són adversos.<ref>{{cita llibre |apellido= Freud |nombre= Sigmund |título= El malestar en la cultura i atres ensajos |año=1970 |editorial= Aliança |ubicación= Madrit |páginas=95-96}}</ref> Certes corrents de la [[psicología]] moderna (principalment [[psicología cognitiva]], [[psicología conductista]] i psicología biologica) descalifiquen el seu treball com [[pseudociencia|seudocientífico]]. Des d'este àmbit, gran part de les teories de Freud han segut abandonades al no ser consistents en les troballes de la [[sicología experimental]] i la [[biologia]].{{cita requerida}} L'antropòlec [[Bronisław Malinowski]], com resultat de la seua important investigacio de camp en les [[Illes Trobriand]], criticà la tesis freudiana al voltant de l'universalitat del [[Complex d'Edipo]], al mateix temps que el seu orige biològic. Freud havia propost l'existencia del complex en totes les societats humanes en la seua obra ''[[Tótem i tabu]] ''. Malinowski intentà refutar esta percepció ortodoxa, rebujant el model darwiniano evolucioniste sobre el qual Freud fonamentà el seu ensaig antropològic i demostrant que en l'estructura matrilineal dels trobiandeses la presencia de les mares en la vida dels chiquets era prou reduïda (donat que les dones eren qui portaven a veta les activitats economiques) i que els pares tampoc posseien un paper important en la societat, ni se'ls reconeixia el seu paper en la procreació. Les funcions d'un i atre progenitor puix, eren realisats per les germanes majors i pels tios materns dels chiquets. En esta constelacio desenrollaven, generalment, fantasies sexuals cap a les seues germanes, en tant que odi cap als tios materns.<ref>{{cita llibre |apellidos=Barnouw |nombre=Victor |título=Cultura i personalitat |url= |fechaacceso=18 de febrer de 2011 |año=1967 |editorial=Troquel |ubicación=Buenos Aires |isbn= |capítulo=Crítica a la teoria freudiana per Malinowski |páginas=84-102 }}</ref> La critica de Malinowski no nega l'existència del complex com conflicte nuclear del subjecte, sino l'universalitat de la disposició del Complex d'Edipo al que se referia Freud (en el que la mare era objecte de desig sexual i el pare d'odi per part del chiquet), model este que associava en la societat austríaca. Per la seua part, Malinowski sostenia que poden existir multiples variants en dependencia de les relacions de parentesc que imperen en cada societat particular.<ref>{{cita llibre|apellidos= Roudinesco|apellidos2= Plon|nombre= Elisabet|nombre2= Michel|enlaceautor=Elisabeth Roudinesco|título=Diccionario de Psicoanálisis|otros= Traduccio: Jordi Piatigorsky i Gabriela Villalba|año=2008|any-original= Primera publicacio (''Dictionnaire de la Psychanalyse''), 1997|editorial=Paidós|ubicación= Bons Aires|isbn= 978-950-12-7399-1|capítulo= Articul: Malinowski, Bronislaw (1884-1942)|páginas= 679-682}}</ref> La controversia més conflictiva no fon directament en Freud, sino que se desenrollà entre Malinowski i [[Ernest Jones]]. El llibre en el que Malinowski expon els seus resultats de camp i la seua critica a l'universalitat de l'Edipo se titula ''Sexe i repressió en la societat primitiva''.
    
== Alguns pacients de Freud ==
 
== Alguns pacients de Freud ==