78 854
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'Canada' a 'Canadà'
=== Per les glaciaciones ===
=== Per les glaciaciones ===
Les glaciaciones han originat la majoria dels llacs. En [[Canadà]], [[Finlandia]], parts de [[Escandinavia]] i els [[Alps]] abunden els llacs cuya alineament senyala el curs del decorriment del gel. Durant una glaciació ocorreguda en zones de latituts elevades, masses de gèl de fins 5 km de grossor afondaren la corfa. Conforme els glaciars alvançaven i retrocedien, el gel, tallant per la seua carrega de cristals, fregà el fondo de les valls, obri cavitats entre els becs i formà barreres de detritos rocosos (morrenas). Estes ultimes feren les voltes de dics que atraparen l'aigua del desgel i formaren llacs com els Finger de [[Nova York]] i el de [[Llac dels Quatre Cantons|Lucerna]], el de [[Llac de Com|Com]] i el de [[Llac de Garda|Garda]], en els Alps. Els cinc [[Grans Llacs (Amèrica del Nort)|Grans Llacs]] (Canada-Estatts Units) s'originaren en forma pareguda, al terme de l'ultima glaciació, fa 15.000 anys. El [[mar Baltic]] sorgi també en eixa época, a mesura que la capa escandinava de gèl - que cobri la major part del nort d'Europa - se derretia. Tipos de llacs:
Les glaciaciones han originat la majoria dels llacs. En [[Canadà]], [[Finlandia]], parts de [[Escandinavia]] i els [[Alps]] abunden els llacs cuya alineament senyala el curs del decorriment del gel. Durant una glaciació ocorreguda en zones de latituts elevades, masses de gèl de fins 5 km de grossor afondaren la corfa. Conforme els glaciars alvançaven i retrocedien, el gel, tallant per la seua carrega de cristals, fregà el fondo de les valls, obri cavitats entre els becs i formà barreres de detritos rocosos (morrenas). Estes ultimes feren les voltes de dics que atraparen l'aigua del desgel i formaren llacs com els Finger de [[Nova York]] i el de [[Llac dels Quatre Cantons|Lucerna]], el de [[Llac de Com|Com]] i el de [[Llac de Garda|Garda]], en els Alps. Els cinc [[Grans Llacs (Amèrica del Nort)|Grans Llacs]] (Canadà-Estatts Units) s'originaren en forma pareguda, al terme de l'ultima glaciació, fa 15.000 anys. El [[mar Baltic]] sorgi també en eixa época, a mesura que la capa escandinava de gèl - que cobri la major part del nort d'Europa - se derretia. Tipos de llacs:
* [[Llac glaciar]], produïts per la dinàmica de grosses capes de gèl ([[indlandsis]]) en terreny de poca pendent durant el [[Pleistoceno]], ocasionant depressions i [[drumlin]]s en el terreny. Ej: En [[Canadà]] està el 60% dels llacs del món i la gran majoria són glaciars, açò es degut a la [[xarcia de drenage]] que caracterisa este territori. En [[Finlandia]] hi ha uns 180,000.<ref>[http://www.stat.fi/indexen.html Statistics Finland]</ref>
* [[Llac glaciar]], produïts per la dinàmica de grosses capes de gèl ([[indlandsis]]) en terreny de poca pendent durant el [[Pleistoceno]], ocasionant depressions i [[drumlin]]s en el terreny. Ej: En [[Canadà]] està el 60% dels llacs del món i la gran majoria són glaciars, açò es degut a la [[xarcia de drenage]] que caracterisa este territori. En [[Finlandia]] hi ha uns 180,000.<ref>[http://www.stat.fi/indexen.html Statistics Finland]</ref>
* Llac proglacial, produït en una area [[periglaciar]] per l'efecte de represa d'una [[morrena]] (llac morrénico) o una [[presa de gel]] que obstruix el drenage del terreny o que es producte de l'afonada per la pressio [[Isostasia|isostática]]. Ej: Comu en serres tropicals com els [[Andas]], especialment en la [[Serra Blanca]] del [[Perú]] a on s'ha construït uns 34 embassamentts per a contindre'ls d'un perillos colapse.
* Llac proglacial, produït en una area [[periglaciar]] per l'efecte de represa d'una [[morrena]] (llac morrénico) o una [[presa de gel]] que obstruix el drenage del terreny o que es producte de l'afonada per la pressio [[Isostasia|isostática]]. Ej: Comu en serres tropicals com els [[Andas]], especialment en la [[Serra Blanca]] del [[Perú]] a on s'ha construït uns 34 embassamentts per a contindre'ls d'un perillos colapse.
* [[Llac subglacial]], produïts per la pressio baix grans glaciars que mantenen l'aigua liquida baix del gel. En la [[Antártida]] hi ha molts llacs subglacials, el [[llac Vostok]] es el major.
* [[Llac subglacial]], produïts per la pressio baix grans glaciars que mantenen l'aigua liquida baix del gel. En la [[Antártida]] hi ha molts llacs subglacials, el [[llac Vostok]] es el major.
* [[Fiordo]] d'aigua dolça, a on l'elevació del nivell del mar convertix antics fiordos glaciars en llacs en forma de canals, com el [[llac de Com]], [[llac de Garda]] i atres llacs sudalpinos de [[Italia]].
* [[Fiordo]] d'aigua dolça, a on l'elevació del nivell del mar convertix antics fiordos glaciars en llacs en forma de canals, com el [[llac de Com]], [[llac de Garda]] i atres llacs sudalpinos de [[Italia]].
* Bassa llacustre, formada en una illa que a la seua volta està dins d'un llac, per eixemple: el llac Manitou de la [[illa Manitoulin]] dins del [[llac Furo]] en [[Ontario]], Canada.
* Bassa llacustre, formada en una illa que a la seua volta està dins d'un llac, per eixemple: el llac Manitou de la [[illa Manitoulin]] dins del [[llac Furo]] en [[Ontario]], Canadà.
=== Per forces tectoniques ===
=== Per forces tectoniques ===
** Llac efímer, de curta duracio, com la [[Bassa de La Chiqueta]] en [[Regio Piura|Piura]], Perú.
** Llac efímer, de curta duracio, com la [[Bassa de La Chiqueta]] en [[Regio Piura|Piura]], Perú.
** Llac intermitent, produit estacionalment, com els llacs de [[Sudáfrica]] cridats ''Vlei''.
** Llac intermitent, produit estacionalment, com els llacs de [[Sudáfrica]] cridats ''Vlei''.
** Llac residual o shrunken, que es remanente d'un llac antic molt major, com el [[llac Agassiz]] en Canada, el [[mar d'Aral]] en Asia Central, el [[mar de Galilea]] i el [[llac Chad]].
** Llac residual o shrunken, que es remanente d'un llac antic molt major, com el [[llac Agassiz]] en Canadà, el [[mar d'Aral]] en Asia Central, el [[mar de Galilea]] i el [[llac Chad]].
** Llac antic o llac sec, que s'evaporà o se farci de solage, fon drenat o erosionat.
** Llac antic o llac sec, que s'evaporà o se farci de solage, fon drenat o erosionat.
| 371.000
| 371.000
|- bgcolor="#f0f0f0"
|- bgcolor="#f0f0f0"
|[[Llac Superior|Superior]] (EUA i Canada)
|[[Llac Superior|Superior]] (EUA i Canadà)
| 82.000
| 82.000
|- bgcolor="#f0f0f0"
|- bgcolor="#f0f0f0"
| 69.482
| 69.482
|- bgcolor="#f0f0f0"
|- bgcolor="#f0f0f0"
|[[Llac Huron|Huron]] (EUA, Canada)
|[[Llac Huron|Huron]] (EUA, Canadà)
| 59.570
| 59.570
|- bgcolor="#f0f0f0"
|- bgcolor="#f0f0f0"
| 31.500
| 31.500
|-
|-
|[[Gran Llac de l'Orso]] (Canada)
|[[Gran Llac de l'Orso]] (Canadà)
| 31.153
| 31.153
|-bgcolor="#f0f0f0"
|-bgcolor="#f0f0f0"
| 29.604
| 29.604
|-
|-
|[[Gran Llac de l'Esclau]] (Canada)
|[[Gran Llac de l'Esclau]] (Canadà)
| 28.570
| 28.570
|-bgcolor="#f0f0f0"
|-bgcolor="#f0f0f0"
|[[Llac Erie|Erie]] (Canada-EE.UU)
|[[Llac Erie|Erie]] (Canadà-EE.UU)
| 25.667
| 25.667
|-
|-
|[[Winnipeg]] (Canada)
|[[Winnipeg]] (Canadà)
| 24.390
| 24.390
|-bgcolor="#f0f0f0"
|-bgcolor="#f0f0f0"
|[[Ontario]] (Canada-EUA)
|[[Ontario]] (Canadà-EUA)
| 19.010
| 19.010
|-
|-