78 888
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'minim' a 'mínim'
'''Jerónimo Muñoz''' ([[1520]]-[[1591]]), fon un professor de matemàtiques i [[hebreu]] de l’[[Universitat de Valéncia]], qui publicà el “Libro del nuevo cometa”, el qual arreplegava les seues observacions sobre la supernova apareguda en l'any [[1572]]. El danés [[Tycho Brahe]], el millor [[astrònom]] observacional de la seua época, estudià el mateix fenomen i volgue un eixemplar del llibre de Muñoz per a contrastar les dos observacions; conseguí un eixemplar, pero no trobà a ningu que poguera traduir-lo de l’[[espanyol]].
'''Jerónimo Muñoz''' ([[1520]]-[[1591]]), fon un professor de matemàtiques i [[hebreu]] de l’[[Universitat de Valéncia]], qui publicà el “Libro del nuevo cometa”, el qual arreplegava les seues observacions sobre la supernova apareguda en l'any [[1572]]. El danés [[Tycho Brahe]], el millor [[astrònom]] observacional de la seua época, estudià el mateix fenomen i volgue un eixemplar del llibre de Muñoz per a contrastar les dos observacions; conseguí un eixemplar, pero no trobà a ningu que poguera traduir-lo de l’[[espanyol]].
En el [[sigle XVI]] la ciència en [[Espanya]] estava baix minims; no obstant, aparegueren algunes figures que realisaren, a pesar de les dificultats, una llabor important. Este fon el cas del valencià, Jerónimo Muñoz, al qual tant [[Galileo Galilei]], com [[Tycho Brahe]] s’interessaren pel seu treball.
En el [[sigle XVI]] la ciència en [[Espanya]] estava baix mínims; no obstant, aparegueren algunes figures que realisaren, a pesar de les dificultats, una llabor important. Este fon el cas del valencià, Jerónimo Muñoz, al qual tant [[Galileo Galilei]], com [[Tycho Brahe]] s’interessaren pel seu treball.
La publicació d’este llibre supongue una frustracio per a Muñoz, pel poc de cas que li feu un públic desinteressat per la ciència i pels problemes que li ocasionaren les idees que plantejava, contraries a la ciència aristotelica “oficial”. En conseqüencia, decidí no tornar a publicar cap llibre més.
La publicació d’este llibre supongue una frustracio per a Muñoz, pel poc de cas que li feu un públic desinteressat per la ciència i pels problemes que li ocasionaren les idees que plantejava, contraries a la ciència aristotelica “oficial”. En conseqüencia, decidí no tornar a publicar cap llibre més.