Canvis

12 bytes eliminats ,  09:55 2 jul 2022
Llínea 74: Llínea 74:  
=== Edat Moderna ===
 
=== Edat Moderna ===
   −
A finals del [[sigle XV]] la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Vila joyosa]], en una extensió de 4.750 km².​ Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, inclús en la pròpia ciutat.
+
A finals del [[sigle XV]] la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila]], en una extensió de 4.750 km².​ Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, inclús en la pròpia ciutat.
    
Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carles]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, [[Felip V]] va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.  
 
Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carles]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, [[Felip V]] va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.