Canvis

[[File:Château de Versailles, salon de la paix, buste d'empereur romain (Claude).jpg|thumb|250px|Bust de Claudi, conservat en [[Versalles]]]]

[[File:Château de Versailles, salon de la paix, buste d'empereur romain (Claude).jpg|thumb|250px|Bust de Claudi, conservat en [[Versalles]]]]

'''Tiberi Claudi Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus; Lugdunum, 1 d'agost de [[10 a. C.]] - [[Roma]], [[13 d'octubre]] de [[54]]), naixcut Tiberi Claudi Drus i més tart conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart [[Emperador (Títul)|emperador]] romà. El seu regnat començà el 24 de giner de l'any [[41]] i finalisà en l'any [[54]].  

'''Tiberi Claudi Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus; Lugdunum, [[1 d'agost]] de [[10 a. C.]] - [[Roma]], [[13 d'octubre]] de [[54]]), naixcut Tiberi Claudi Drus i més tart conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart [[Emperador (Títul)|emperador]] romà. El seu regnat començà el [[24 de giner]] de l'any [[41]] i finalisà en l'any [[54]].  

Pertanyia a la [[Família Júlia-Clàudia]], formada pels familiars i hereus directes d'[[August]], el fundador de l'imperi.

Pertanyia a la [[Família Júlia-Clàudia]], formada pels familiars i hereus directes d'[[August]], el fundador de l'imperi.

Claudi va nàixer el dia 1 d'agost del 10 a. C. en Lugdunum -l'actual [[Lió]]-, el mateix dia en que es dedicava un altar a l'emperador [[August]].

Claudi va nàixer el dia 1 d'agost del 10 a. C. en Lugdunum -l'actual [[Lió]]-, el mateix dia en que es dedicava un altar a l'emperador [[August]].

Els seus pares eren Neró Claudi Drus, germà de [[Tiberi]], el qual, en l'any 14, seria el successor d'August com a emperador, i Antònia la Jove; els seus germans majors eren Germànic i Livila; per part d'Antònia, Claudi era net de Marc Antoni i d'Octàvia, germana d'August. Els seus yayos paterns eren Lívia Drusila i Tiberi Claudi Neró.  

Els seus pares eren Neró Claudi Drus, germà de [[Tiberi]], el qual, en l'any [[14]], seria el successor d'August com a emperador, i Antònia la Jove; els seus germans majors eren Germànic i Livila; per part d'Antònia, Claudi era net de Marc Antoni i d'Octàvia, germana d'August. Els seus yayos paterns eren Lívia Drusila i Tiberi Claudi Neró.  

En l'any [[9 a. C.]], quan Claudi tenia només un any, Drus va morir; llavors, Antònia, que no va tornar a casar-se mai, es va fer càrrec de l'educació dels seus fills. Ya des de chicotet, Claudi va mostrar uns problemes de sicomotricitat i un notable tartamudeig, descrits per l'historiador Suetoni, que el feen semblar idiota; per això, ya des de chicotet, Claudi va patir el rebuig de la seua família: Sa mare el nomenava mònstruo i el posava com a eixemple de subnormalitat, mentres que Lívia evitava ser vista en ell. El seu tutor va ser un antic domador de mules que no tenia cap atra missió que inculcar-li disciplina, ningú esperava res de Claudi perque tots el consideraven un inútil.

En l'any [[9 a. C.]], quan Claudi tenia només un any, Drus va morir; llavors, Antònia, que no va tornar a casar-se mai, es va fer càrrec de l'educació dels seus fills. Ya des de chicotet, Claudi va mostrar uns problemes de sicomotricitat i un notable tartamudeig, descrits per l'historiador Suetoni, que el feen semblar idiota; per això, ya des de chicotet, Claudi va patir el rebuig de la seua família: Sa mare el nomenava mònstruo i el posava com a eixemple de subnormalitat, mentres que Lívia evitava ser vista en ell. El seu tutor va ser un antic domador de mules que no tenia cap atra missió que inculcar-li disciplina, ningú esperava res de Claudi perque tots el consideraven un inútil.

En l'adolescència, les disfuncions sicomotrius de Claudi varen semblar que remetien i la seua família va vore que tenia interés pels estudis. Per això, en l'any 7, l'historiador Titus Livi i Sulpici Flau varen ser nomenats mestres de Claudi, el qual va passar molt de temps en Sulpici i en el filòsof Atenodor Cananita. Segons sembla, August va quedar maravellat per la claritat de l'oratòria de Claudi.

En l'adolescència, les disfuncions sicomotrius de Claudi varen semblar que remetien i la seua família va vore que tenia interés pels estudis. Per això, en l'any [[7]], l'historiador Titus Livi i Sulpici Flau varen ser nomenats mestres de Claudi, el qual va passar molt de temps en Sulpici i en el filòsof Atenodor Cananita. Segons sembla, August va quedar maravellat per la claritat de l'oratòria de Claudi.

A la mort d'August, en l'any 14, Claudi ya tenia vint-i-tres anys; per això, va demanar al nou emperador, el seu tio Tiberi, el poder ingressar al cursus honorum per poder començar d'esta manera la seua carrera política. Tiberi només li va concedir el dret d'usar ornaments consulars, pero va rebujar les seues peticions d'ocupar un càrrec.  

A la mort d'August, en l'any 14, Claudi ya tenia vintitrés anys; per això, va demanar al nou emperador, el seu tio Tiberi, el poder ingressar al cursus honorum per poder començar d'esta manera la seua carrera política. Tiberi només li va concedir el dret d'usar ornaments consulars, pero va rebujar les seues peticions d'ocupar un càrrec.  

Quan va morir Drus, fill de Tiberi, alguns proposaren a Claudi com un possible hereu; ara bé, com el poder del pretorià Sejà estava en el seu cim, Claudi va estimar-se més deixar esta possibilitat per evitar aixina ser una més de les víctimes del terror de Sejà.

Quan va morir Drus, fill de Tiberi, alguns proposaren a Claudi com un possible hereu; ara bé, com el poder del pretorià Sejà estava en el seu cim, Claudi va estimar-se més deixar esta possibilitat per evitar aixina ser una més de les víctimes del terror de Sejà.