78 863
edicions
Canvis
sense resum d'edició
* L'aparició de poders monàrquics forts.
* L'aparició de poders monàrquics forts.
* Els [[era dels descobriments|grans descobriments geogràfics]] favorixen una visió unitària del món.
* Els [[era dels descobriments|grans descobriments geogràfics]] favorixen una visió unitària del món.
* La difusió de la [[filosofia clàssica]] rescatada a través dels filòsofs [[Al-Àndalus|andalusis]]. Es tendix a una separació clara entre [[religió]] i [[filosofia]], entre [[raó]] i [[fe]]. [[Humanisme]] enfront [[teocentrisme]]. Es desenrrolla l'[[humanisme]] com a corrent vital que veu l'home com a centre i mesura fonamental de totes les coses.
* La difusió de la [[filosofia clàssica]] rescatada a través dels filòsofs [[Al-Àndalus|andalusis]]. Es tendix a una separació clara entre [[religió]] i [[filosofia]], entre [[raó]] i [[fe]]. [[Humanisme]] enfront [[teocentrisme]]. Es desenrolla l'[[humanisme]] com a corrent vital que veu l'home com a centre i mesura fonamental de totes les coses.
* A una llibertat de pensament major, alluntada del dogmatisme migeval, correspon un impuls considerable dels coneiximents científics. El desenroll de les [[universitat]]s i, sobretot, l'aparició de la [[imprenta]] favorixen la difusió de les noves idees. La cultura passa dels [[monasteri]]s als carrers de les [[ciutat]]s.
* A una llibertat de pensament major, alluntada del dogmatisme migeval, correspon un impuls considerable dels coneiximents científics. El desenroll de les [[universitat]]s i, sobretot, l'aparició de la [[imprenta]] favorixen la difusió de les noves idees. La cultura passa dels [[monasteri]]s als carrers de les [[ciutat]]s.
En la poètica clàssica el tòpic és reconegut com a lloc comú, és dir, un element mnemotècnic, l'espai a on s'organisen els arguments. L'escritor hi pot recórrer per ampliar i embellir el seu text o la seua peça oratòria. El conjunt de tots estos motius se nomena ''tòpica''.
En la poètica clàssica el tòpic és reconegut com a lloc comú, és dir, un element mnemotècnic, l'espai a on s'organisen els arguments. L'escritor hi pot recórrer per ampliar i embellir el seu text o la seua peça oratòria. El conjunt de tots estos motius se nomena ''tòpica''.
Roland Barthes va reunir tots estos còdics convinguts enumerant-los: falsa modèstia, el chiquet sabi o ''puer senilis'', el ''locus amoenus'' i els ''adunata'', eixemples de contraris com el ''món a l'inrevés''.
Roland Barthes va reunir tots estos còdics convinguts enumerant-los: falsa modèstia, el chiquet sabi o ''puer senilis'', el ''locus amoenus'' i els ''adunata'', eixemples de contraris com el ''món al revés''.
El renaiximent, influït per la visió epicúrea de l'existència, pren com a motius renovats alguns elements de la tradició grecollatina. En la poesia renaixentista, els temes de l'amor i la naturalea són de filiació clàssica. Hi ha un retorn a la valoració del ser humà, a la idea del goig i a l'apreciació del món que prové dels sentits. En el desenroll temàtic d'estes idees, hi concorren alguns tòpics.
El renaiximent, influït per la visió epicúrea de l'existència, pren com a motius renovats alguns elements de la tradició grecollatina. En la poesia renaixentista, els temes de l'amor i la naturalea són de filiació clàssica. Hi ha un retorn a la valoració del ser humà, a la idea del goig i a l'apreciació del món que prové dels sentits. En el desenroll temàtic d'estes idees, hi concorren alguns tòpics.
Es va caracterisar per l'us de proporcions modulars, superposició d'órdens, us de cúpules i introducció de l'orde colossal.
Es va caracterisar per l'us de proporcions modulars, superposició d'órdens, us de cúpules i introducció de l'orde colossal.
En el Quattrocento fon freqüent recórrer a columnes i pilastres adossades, en els capitells clàssics (en preferència el corinti, encara que substituint els caulicles per figures fantàstiques o d'animals), els fusts llisos i l'[[arc de mig punt]], a la volta de canó i d'aresta, aixina com a cobertes de [[fusta]] en cassetons.
En el Quattrocento fon freqüent recórrer a columnes i pilastres adossades, en els capitells clàssics (en preferència el corinti, encara que substituint els caulículs per figures fantàstiques o d'animals), els fusts llisos i l'[[arc de mig punt]], a la volta de canó i d'aresta, aixina com a cobertes de [[fusta]] en cassetons.
==== Els arquitectes del Quatrocentto (sigle XV) ====
==== Els arquitectes del Quatrocentto (sigle XV) ====
==== La madurea del Cinquecento (sigle XVI) ====
==== La madurea del Cinquecento (sigle XVI) ====
L'arquitectura del [[Cinquecento]] tingué com a centre [[Roma]]: En l'any [[[1506]]] [[Donato d'Angelo Bramante]] finalisava el seu célebre proyecte per la [[basílica de Sant Pere del Vaticà]]. Els palaus s'ornaven de valiosos baix relleus ([[Palau Grimani de Venècia]], [[1549]], obra de [[Michele Sanmicheli]]) o d'escultures exentes (Biblioteca de Sant Marc, [[1537]]-[[1550]], [[Venècia]], obra de [[Jacopo Sansovino]]). Finalment [[Michelangelo Buonarroti]], en morir Bramante, rep l'encàrrec del [[Papa]] [[Pau II]] de continuar les obres de la [[basílica de Sant Pere del Vaticà|basílica]]. S'accepten les seues condicions de modificar el proyecte i hi desapareixen les torres i torretes. El proyecte ya està a punt per rebre el principal tema arquitectònic: la [[cúpula]]. La dreçarà sobre tambor, creant definitivament el tipo de cúpula occidental i totes les que seguiran, fins al [[sigle XIX]], seran una imitació. També proyectà una sola entrada, a la qual anteposa un pòritc en llinda i en doble filera de columnes exentes. En l'escassa activitat arquitectònica de Miquel Àngel sempre s'apreciarà més el seu sentit dels volums que no els espais interiors.<ref name="art"/>
L'arquitectura del [[Cinquecento]] tingué com a centre [[Roma]]: En l'any [[[1506]]] [[Donato d'Angelo Bramante]] finalisava el seu célebre proyecte per la [[basílica de Sant Pere del Vaticà]]. Els palaus s'ornaven de valiosos baix relleus ([[Palau Grimani de Venècia]], [[1549]], obra de [[Michele Sanmicheli]]) o d'escultures exentes (Biblioteca de Sant Marc, [[1537]]-[[1550]], [[Venècia]], obra de [[Jacopo Sansovino]]). Finalment [[Michelangelo Buonarroti]], en morir Bramante, rep l'encàrrec del [[Papa]] [[Pau II]] de continuar les obres de la [[basílica de Sant Pere del Vaticà|basílica]]. S'accepten les seues condicions de modificar el proyecte i hi desapareixen les torres i torretes. El proyecte ya està a punt per rebre el principal tema arquitectònic: la [[cúpula]]. La dreçarà sobre tambor, creant definitivament el tipo de cúpula occidental i totes les que seguiran, fins al [[sigle XIX]], seran una imitació. També proyectà una sola entrada, a la qual antepon un pòritc en llinda i en doble filera de columnes exentes. En l'escassa activitat arquitectònica de Miquel Àngel sempre s'apreciarà més el seu sentit dels volums que no els espais interiors.<ref name="art"/>
=== Escultura ===
=== Escultura ===
{{principal|Escultura del Renaiximent}}
{{principal|Escultura del Renaiximent}}
L'escultura del [[Quattrocento]] conseguí lliberar-se plenament de les condicions del marc arquitectònic que havien determinat la plàstica migeval. L'interés dels escultors del Quattrocento se centra clarament en la figura exenta, lo que no vol dir que el relleu arquitectònic desaparegué. Per lo que fa als temes, el Renaiximent, orientat a l'estudi de l'home, torna al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana, especialment les figures nues, tot intentant plasmar l'anatomia, la funció del cos i la seua relació en l'espai. Els materials més preuats tornen a ser la [[pedra]] i el [[bronze]]. Novament serà [[Florència]] la ciutat puntera en el desenroll del nou estil.
L'escultura del [[Quattrocento]] conseguí lliberar-se plenament de les condicions del marc arquitectònic que havien determinat la plàstica migeval. L'interés dels escultors del Quattrocento se centra clarament en la figura exenta, lo que no vol dir que el relleu arquitectònic desaparegué. Per lo que fa als temes, el Renaiximent, orientat a l'estudi de l'home, torna al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana, especialment les figures nues, tot intentant plasmar l'anatomia, la funció del cos i la seua relació en l'espai. Els materials més preats tornen a ser la [[pedra]] i el [[bronze]]. Novament serà [[Florència]] la ciutat puntera en el desenroll del nou estil.
==== El Quatre-cents (sigle XV) ====
==== El Quatre-cents (sigle XV) ====