2519
edicions
Canvis
sense resum d'edició
|nom = Castelló de la Plana
|nom = Castelló de la Plana
|image_escut = [[Image:Escut_de_Castello.png|90px]]
|image_escut = [[Image:Escut_de_Castello.png|90px]]
|país = [[Espanya]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Castelló]]
|província = [[Província de Castelló]]
|comarca = [[Plana Alta]]
|comarca = [[Plana Alta]]
|partit_judicial = [[Castelló de la plana]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Castelló de la Plana]]
|coor = 39°58′59″N 0°01′59″O / 39.98306, -0.0330639°58′59″N 0°01′59″O / 39.98306, -0.03306
|coor = 39°58′59″N 0°01′59″O
|superfície = 107,5 km²
|superfície = 107,5 km²
|altitut = 30 msnm
|altitut = 30 msnm
|còdic_postal = 12001 - 12006
|còdic_postal = 12001 - 12006
|festes = -
|festes = -
|alcalde = Alberto Fabra Part ([[PP]])
|alcalde = Alberto Fabra Part ([[PPCV]])
|uep = [http://www.castello.es Web oficial de l'ajuntament de Castelló]
|uep = [http://www.castello.es Web oficial de l'ajuntament de Castelló]
|notes =
|notes =
}}
}}
'''Castelló de la Plana''' (en [[castellà]], Castellón de la Plana) és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)|Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), capital de la [[província de Castelló]]. Està situada en la costa mediterrànea.
'''Castelló de la Plana''' (en [[castellà]], Castellón de la Plana) és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], capital de la [[província de Castelló]]. Està situada en la costa mediterrànea.
Conta en 172.110 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants.
Conta en 172.110 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants.
Castelló conta en un [[clima mediterràneu]] en el que les precipitacions màximes se concentren al principi de l'autumne, com a conseqüència de la [[gota freda]]. Els hiverns són suaus i els estius càlits, i durant tot l'any l'oscilació tèrmica diària és escassa.
Castelló conta en un [[clima mediterràneu]] en el que les precipitacions màximes se concentren al principi de l'autumne, com a conseqüència de la [[gota freda]]. Els hiverns són suaus i els estius càlits, i durant tot l'any l'oscilació tèrmica diària és escassa.
=== Localitats llimítrofes ===
=== Localitats llimítrofs ===
El seu terme municipal llimita en els de [[L'Alcora]], [[Almassora]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Onda (Castelló)|Onda]] i [[Vilafamés]].
El seu terme municipal llimita en els de [[L'Alcora]], [[Almassora]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Onda]] i [[Vilafamés]].
== Economia ==
== Economia ==
Castelló depén moltíssim de dos sectors:
Castelló depén moltíssim de dos sectors:
La [[ceràmica]] i els seus voltants i la [[construcció]]. El [[Grau]] depén majoritàriament de la [[peixca]]. El sector servicis també està molt estés, i generalment, és el soport de les famílies castellonenques.
La [[ceràmica]] i els seus voltants i la [[construcció]]. El [[Grau]] depén majoritàriament de la [[peixca]]. El sector servicis també està molt estés, i generalment, és el soport de les famílies castellonenques.
== Infraestructures ==
== Infraestructures ==
=== Carreteres ===
=== Carreteres ===
Els accessos i infraestructures de la capital de la Plana han evolucionat molt els últims anys, encara que alguns opinen que no prou per a una ciutat del seu grandea (se pot demostrar diàriament en les rondes de circumvalació i accessos pel Nort, Sur i Oest, que queden totalment colapsades en hores punta).
Els accessos i infraestructures de la capital de la Plana han evolucionat molt els últims anys, encara que alguns opinen que no prou per a una ciutat del seu grandea (se pot demostrar diàriament en les rondes de circumvalació i accessos pel nort, sur i oest, que queden totalment colapsades en hores punta).
Actualment, la ciutat de Castelló està immersa en un gran canvi en el que a infraestructures viàries se referix. Construcció o fiscalisació de les rondes de circumvalació, la construcció de noves vies de comunicació en els municipis de la contornada (carretera CV-149 a Benicàssim o el desdoblament de la CV-18 entre Castelló i Nules), o la remodelació d'algunes vies, per a poder soportar tot el tràfic (tant de vehículs com de viandants) que diàriament les utilisen, són algunes de les actuacions que l'Ajuntament de Castelló (en alguns casos junt en la Generalitat) ha pres en conte per a millorar el tràfic en la ciutat. Així, algunes vies com les rondes Millars i Magdalena, El carrer Colom, el passeig Morella, Casalduch o Arrufat Alonso han sigut, estan sent o seran remodelades en breu.
Actualment, la ciutat de Castelló està immersa en un gran canvi en el que a infraestructures viàries se referix. Construcció o fiscalisació de les rondes de circumvalació, la construcció de noves vies de comunicació en els municipis de la contornada (carretera CV-149 a Benicàssim o el desdoblament de la CV-18 entre Castelló i Nules), o la remodelació d'algunes vies, per a poder soportar tot el tràfic (tant de vehículs com de viandants) que diàriament les utilisen, són algunes de les actuacions que l'Ajuntament de Castelló (en alguns casos junt en la Generalitat) ha pres en conte per a millorar el tràfic en la ciutat. Així, algunes vies com les rondes Millars i Magdalena, El carrer Colom, el passeig Morella, Casalduch o Arrufat Alonso han sigut, estan sent o seran remodelades en breu.
*Rondes de circumvalació:
*Rondes de circumvalació:
*[[Ronda Sur de Castelló|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' ronda Sur '''</font>]]
*[[Ronda Est de Castelló|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' ronda Est '''</font>]]
*[[Ronda Nort de Castelló|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' ronda Nort '''</font>]]
Creuen un mig-anell que rodeja la capital, des de l'[[Antiga carretera Nacional (Castelló)|Avinguda Castell Vell]] (antiga N-340 nort) fins a l'[[avinguda del Mar (Castelló)|Avinguda del Mar]], el sur de Castelló i l'eixida 47 de l'[[AP-7]], l'Autopista del Mediterràneu.
Existix el proyecte de construcció d'una circumvalació que aniria per l'oest de Castelló, des de l'Antiga Nacional fins a la carretera de Borriol.
*[[CS-22|<font style="background-color:#003399;color:#ffffff"> ''' CS-22 '''</font>]][[Image:CS-22 començament.png|thumb|right|180px|Image del començament de l'autovia CS-22]]
Encara que se l'ha denominat ''Accés al [[Port de Castelló]]'', la CS-22 servix en hora punta com a alternativa d'entrada / eixida a Castelló per l'est.
*Accessos pel nort:
*Accessos pel nort:
*[[Avinguda de Benicàssim (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' avinguda Benicàssim '''</font>]]
*[[Antiga carretera Nacional (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' avinguda Castell Vell '''</font>]]
*[[CV-149|<font style="background-color:#FFFF00;color:#000000"> ''' CV-149 '''</font>]]
Comuniquen la [[N-340]] (tram ''bypass'' nort) o la zona nort de Castelló en el centre i els aparcaments públics de la zona nort.
*Accessos pel sur:
*Accessos pel sur:
*[[Avinguda de Enrique Gimeno (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' avinguda Enrique Gimeno '''</font>]]
*[[CV-18|<font style="background-color:#FFA500;color:#000000"> ''' CV-18 '''</font>]]
*[[Avinguda de Valéncia (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' avinguda Valéncia '''</font>]]
*[[Avinguda de Casalduch (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' avinguda Casalduch '''</font>]] i [[avinguda d'Almassora (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' avinguda Almassora '''</font>]]
S'adinsen al centre pel sur, partint de la N-340 (tram ''bypass'' sur) i els municipis pròxims, com [[Vilareal]] i [[Almassora]].
*Accessos per l'est:
*Accessos per l'est:
*[[Avinguda del Mar (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' avinguda del Mar '''</font>]]
*[[Avinguda dels Germans Bou (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' avinguda Germans Bou '''</font>]]
Són avingudes d'unió entre Castelló en el [[Grau de Castelló]]. En hora punta, per a eixir de la ciutat, ve millor agarrar una d'estes avingudes per a accedir a la CS-22 i així, eixir direcció N-340 i CV-10 per autovia.
*Accessos per l'oest:
*Accessos per l'oest:
*[[CV-151|<font style="background-color:#FFFF00;color:#000000"> ''' CV-151 '''</font>]]
*[[Carretera de Borriol (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' carretera de Borriol '''</font>]]
*[[Passeig de Morella (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' passeig Morella '''</font>]]
*[[CV-16|<font style="background-color:#FFA500;color:#000000"> ''' CV-16 '''</font>]]
*[[Avinguda de L'Alcora (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' avinguda Alcora '''</font>]]
*[[CV-17|<font style="background-color:#FFA500;color:#000000"> ''' CV-17 '''</font>]]
Comuniquen la [[CV-10]] i la [[N-340]] en l'oest de la ciutat i la rondes de circumvalació.
*Rondes urbanes i atres vies importants:
*Rondes urbanes i atres vies importants:
*[[Ronda Millars (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' ronda Millars '''</font>]]
*[[Ronda Magdalena (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' ronda Magdalena '''</font>]]
*[[Carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' carrer Governador '''</font>]]
*[[Carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' carrer Guitarrista Tàrrega '''</font>]]
*[[Carrer Colom (Castelló)|<font style="background-color:#008B00;color:#ffffff"> ''' carrer Colon '''</font>]]
=== Transport urbà ===
=== Transport urbà ===
==== Autobús ====
==== Bus ====
La capital de la Plana posseïx 12 llínies, més 2 bises, més una llínia especial d'autobús urbà (empresa Autotransports Colectius Castellonencs ELS SEUS o ACCSA):
La capital de la Plana posseïx 12 llínies, més 2 bises, més una llínia especial d'autobús urbà (empresa Autotransports Colectius Castellonencs ELS SEUS o ACCSA):
*Línia 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
==== TVRCas ====
==== TVRCas ====
En 2008 serà inaugurat el primer tram de l'esbossa 1 del [[TVRCas]], o Transport en Via Reservada, que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana (Vila-real, Almassora, Burriana, Benicàssim o El Grau).
En 2008 serà inaugurat el primer tram de l'esbossa 1 del [[TVRCas]], o Transport en Via Reservada, que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana (Vilareal, Almassora, Borriana, Benicàssim o El Grau).
====Bicicas====
====Bicicas====
El "'''Bicicas'''", és un nou servici de lloguer de bicicletes, que ha posat a disposició l'Ajuntament de Castelló, per a desplaçar-se per la ciutat i evitar aixina, els congestionaments de tràfic que es produïxen diàriament.
El '''Bicicas''', és un nou servici de lloguer de bicicletes, que ha posat a disposició l'Ajuntament de Castelló, per a desplaçar-se per la ciutat i evitar aixina, els congestionaments de tràfic que es produïxen diàriament.
Hi ha quatre punts d'arreplega:
Hi ha quatre punts d'arreplega:
*El "Àgora" de la [[Universitat Jaume I de Castelló|UJI]].
*L'''Àgora de l'[[Universitat Jaume I de Castelló|UJI]].
*L' [[estació ferroviària|Estació]] de [[RENFE]].
*L'[[estació ferroviària|Estació]] de [[RENFE]].
*La Plaça de la Peixcateria (davant del [[Casa consistorial de Castelló de la Plana|Ajuntament]]).
*La Plaça de la Peixcateria (davant de l'[[Casa consistorial de Castelló de la Plana|Ajuntament]]).
*La Plaça de la Llibertat ([[avinguda Valéncia (Castelló)|Avinguda Valéncia]]).
*La Plaça de la Llibertat ([[avinguda de Valéncia (Castelló)|Avinguda Valéncia]]).
*La [[avinguda Benicàssim (Castelló)|Avinguda Benicàssim]] (front Hospital General).
*L'[[avinguda de Benicàssim (Castelló)|Avinguda de Benicàssim]] (front l'Hospital General).
*El passeig Bonavista (davant de la Tinença d'Alcaldia) del [[Grau de Castelló]].
*El passeig de Bonavista (davant de la Tinença d'Alcaldia) del [[Grau de Castelló]].
Junt en açò, [http://www.castello.es/noticias.php?cod=1708 l'Ajuntament de Castelló generarà una via de viandants i ciclista junt en el TVRCas.]
Junt en açò, [http://www.castello.es/noticias.php?cod=1708 l'Ajuntament de Castelló generarà una via de viandants i ciclista junt en el TVRCas.]
=== Ferrocarril ===
=== Ferrocarril ===
Castelló es troba comunicada, en Madrit i Barcelona per mig de les llínies de llarga distància (Arc, Talgo i Euromed).
Castelló es troba comunicada, en Madrit i Barcelona per mig de les llínies de llarga distància (Arc, Talgo i Euromed).
Castelló, també és l'inici d'una de les llínies de [[Proximitats Valéncia]], que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província.
Castelló, també és l'inici d'una de les llínies de [[Rodalies Valéncia]], que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província.
Fent transbordo en Valéncia, pots seguir per les esbosses de Rodalia fins a [[Gandia]], [[Moixent|Moixent]] i [[Utiel]] en la província de Valéncia i per mig de trens de llarga distància en [[Andalusia]]. Des de [[Sagunt]], es pot arribar a [[Caudiel]] en la [[província de Castelló]] i a [[Aragó]].
Fent transbordo en [[Valéncia]], pots seguir per les esbosses de Rodalia fins a [[Gandia]], [[Moixent]] i [[Utiel]] en la [[província de Valéncia]] i per mig de trens de llarga distància en [[Andalusia]]. Des de [[Sagunt]], es pot arribar a [[Caudiel]] en la [[província de Castelló]] i a [[Aragó]].
=== Transport aéreu ===
=== Transport aéreu ===
Actualment, s'està construint l'Aeroport de Castelló - Costa Tarongina, que dotarà a la província de Castelló d'un aeroport i aixina donar el gran bot a les grans comunicacions.
Actualment, s'està construint l'Aeroport de Castelló - Costa Tarongina, que dotarà a la [[província de Castelló]] d'un aeroport i aixina donar el gran bot a les grans comunicacions.
La ciutat també conta en un aeròdrom situat en el Grau de Castelló.
La ciutat també conta en un aeròdrom situat en el Grau de Castelló.
== Història ==
== Història ==
El [[castell de Fadrell|Castell àrap del Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.
El [[castell de Fadrell|Castell àrap del Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.
Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'a on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Burriana (''Castelló de Burriana''), perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.
Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.
En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'església, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del sigle XV. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyena.
En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del segle XV. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyena.
En els sigles XVII i XVIII, la ciutat va prendre part en la revolta de [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].
En els segles XVII i XVIII, la ciutat va prendre part en la revolta de [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].
En el sigle següent, es van derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de [[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser capital de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.
En el segle següent, es van derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de l'[[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser capital de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.
En la segona mitat del XIX, la ciutat va començar el seu desplegament aperturiste. Van aparéixer els primers edificis [[modernisme|modernistes]]: l'Hospital Provincial, el Cassino, el Teatre Principal, el parc Ribalta... Es va ampliar el port i es van obrir les avingudes que comuniquen en el mar. L'enllaç ferroviari Castelló-Valéncia i el de via estreta entre poblacions pròximes, cridat [[la Panderola]], són les noves comunicacions impulsores de la puixant indústria ceràmica i l'expansió del taulellet.
En la segona mitat del XIX, la ciutat va començar el seu desplegament aperturiste. Van aparéixer els primers edificis [[modernisme|modernistes]]: l'Hospital Provincial, el Cassino, el Teatre Principal, el parc Ribalta... Es va ampliar el port i es van obrir les avingudes que comuniquen en el mar. L'enllaç ferroviari Castelló-Valéncia i el de via estreta entre poblacions pròximes, nomenat [[La Panderola]], són les noves comunicacions impulsores de la puixant indústria ceràmica i l'expansió del taulellet.
Durant tota la segona mitat del sigle XX, Castelló va presentar un fort creiximent demogràfic, accelerat a principis del sigle XXI, per l'arribada massiva d'immigrants, especialment romanescs, atrets pel gran aument de l'oferta d'ocupació ocorregut en esta ciutat a principis de segle, patrocinat per la prosperitat de l'indústria ceràmica i l'auge del negoci de la construcció.
Durant tota la segona mitat del sigle XX, Castelló va presentar un fort creiximent demogràfic, accelerat a principis del segle XXI, per l'arribada massiva d'immigrants, especialment romanescs, atrets pel gran aument de l'oferta d'ocupació ocorregut en esta ciutat a principis de segle, patrocinat per la prosperitat de l'indústria ceràmica i l'auge del negoci de la construcció.
== Demografia ==
== Demografia ==
Castelló de la Plana conta en 180.110 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]); es tracta de la quarta ciutat més poblada de la [[Comunitat Valenciana]] i de la més poblada de la [[província de Castelló]]. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la població provincial.
Castelló de la Plana conta en 180.110 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]); es tracta de la quarta ciutat més poblada de la [[Comunitat Valenciana]] i de la més poblada de la [[província de Castelló]]. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la població provincial.
A més, el [[àrea metropolitana de Castelló]], que inclou també als municipis de [[Vilareal (Castelló)|Vilarreal]], [[Burriana]], [[Almassora]] i [[les Alqueries]], conta en 276.977 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).
A més, l'[[àrea metropolitana de Castelló]], que inclou també als municipis de [[Vilareal]], [[Borriana]], [[Almassora]] i [[Les Alqueries]], conta en 276.977 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).
Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), sent el colectiu foràneu predominant el [[Romania|rumà]], en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).
Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), sent el colectiu foràneu predominant el [[Romania|rumà]], en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).
== Monuments ==
== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
=== Monuments religiosos ===
==== '''Església [[Cocatedral de Santa Maria (Castelló)|Cocatedral de Santa Maria]] la Major''' ====
==== '''Iglésia [[Cocatedral de Santa Maria (Castelló)|Cocatedral de Santa Maria]] la Major''' ====
[[Image:Fachada Concatedral.jpg|thumb|right|Frontera principal de la Concatedral.]]
[[Image:Fachada Concatedral.jpg|thumb|right|Frontera principal de la Concatedral.]]
De l'antiga església gòtica del segle XIV, destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. Era obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en 1382 com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de 1420, presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.
==== '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal]]''' ====.
==== '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal]]''' ====.
==== '''[[Basílica de la Mare de Deu del Lledó]]''' ====
==== '''[[Basílica de la Mare de Deu del Lledó]]''' ====
La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a 1366. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre 1724 i 1766 sobre atres dos més antics d'orige medieval.
=== Civils ===
=== Civils ===
==== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament]]''' ====
==== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament]]''' ====
Substituïx el vell "''Palau de la Vila''", construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre 1689 i 1716, baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
Substituïx el vell ''Palau de la Vila'', construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre 1689 i 1716, baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|Torre campanari '''El Fadri'''.]]
[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|Torre campanari '''El Fadri'''.]]
==== '''''[[El Fadrí]]''''' ====.
==== '''''[[El Fadrí]]''''' ====.
De propietat municipal i separat de la veïna cocatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terrassa rematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terrassa. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de "la torre de Pisa de Castelló"
De propietat municipal i separat de la veïna cocatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terrassa rematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terrassa. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de ''la torre de Pisa de Castelló''.
==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' ====
==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' ====
===Atres===
===Atres===
====Religiosos====
====Religiosos====
*'''Església de la Puríssima Sanc'''.
*'''Iglésia de la Puríssima Sanc'''.
*'''[[Església]] de la [[Santíssima Trinitat]]'''.
*'''[[Iglésia]] de la [[Santíssima Trinitat]]'''.
*'''Església de [[Sant Agustí]]'''.
*'''Iglésia de [[Sant Agustí]]'''.
*'''Església de la [[Sagrada Família]]'''.
*'''Iglésia de la [[Sagrada Família]]'''.
*'''[[Ermita|Ermites]] del [[Camí Caminàs|Caminàs]]'''.
*'''[[Ermita|Ermites]] del [[Camí Caminàs|Caminàs]]'''.
====Civils====
====Civils====
*'''[[Casa]] dels [[Caragol|Caragoles]]'''.
*'''[[Casa]] dels [[Caragol|Caragoles]]'''.
*'''[[Ficus]] milenari''': en la [[Plaça María Agustina (Castelló)|Plaça María Agustina]].
*'''[[Ficus]] milenari''': en la [[Plaça María Agustina (Castelló)|Plaça María Agustina]].
*'''[[Olivo|Olivera]] centenària''', al final de la [[avinguda del Rei (Castelló)|Avinguda del Rei]].
*'''[[Olivo|Olivera]] centenària''', al final de l'[[avinguda del Rei (Castelló)|Avinguda del Rei]].
===Museus===
===Museus===
*[[Vicent Sos Baynat]], Geòlec.
*[[Vicent Sos Baynat]], Geòlec.
==Vore també ==
==Veja's també ==
*[[Grau de Castelló]]
*[[Grau de Castelló]]
*[[Illes Columbretes]]
*[[Illes Columbretes]]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.laplanaaldia.com laPlanaAlDia.com] - Notícies de Castelló
*[http://www.laplanaaldia.com laPlanaAlDia.com] - Notícies de Castelló
{{Capitals de província}}
{{Capitals de província}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]