1617 bytes afegits
, 15:55 28 jun 2022
El terme '''finlandisació''' (en [[idioma alemà|alemà]], ''Finnlandisierung''; en [[idioma anglés|anglés]] ''Finlandization''; en [[idioma finés|finés]] ''suomettuminen'') va ser falcat pels mijos de comunicació [[Occident|occidentals]] durant la [[guerra freda]] per a descriure la política de neutralitat exterior eixercida per [[Finlàndia]].
En opinió de dits mijos i els àmbits de la política internacional que propagaven este terme, eixe [[Països nòrdics|país nòrdic]], encara estant situat al [[oest]] del [[Bloc de l'Este|teló d'acer]], evitava prendre postures en els assunts que pogueren irritar a l'[[Unió Soviètica]], la qual cosa, en la pràctica, va tindre com a conseqüència la reducció de la sobirania política del país. Segons esta interpretació, Finlàndia (i en menor mida [[Àustria]]) pertanyia, en molts casos, a l'àmbit de l'influència soviètica, a pesar de conservar el seu sistema de [[democràcia]] occidental i no mantindre estacionades en el seu sol a forces soviètiques com els països a l'est del teló d'acer.
Els primers en amprar este terme varen ser els polítics [[Alemània|alemans]] que tenien por de que el desequilibri de les forces a favor del [[Pacte de Varsòvia]] permetera a l'Unió Soviètica eixercir una tutela sobre la [[Alemània Occidental|República Federal d'Alemanya]] a l'estil finlandés. El concepte va ser recuperat per la [[OTAN]], per a justificar una major presència militar [[Estats Units|nortamericana]] en Alemanya i el desplegament dels missils ''[[MGM-31 Pershing|Pershing]]'' en este país.
[[Categoria:Guerra freda]]