Canvis

La '''conjugació verbal en valencià''' consistix en tres grups de verps:

La '''conjugació verbal en valencià''' consistix en tres grups de verbs:

* els que acaben en -ar (pregar, raonar, desijar, etc.)

* els que acaben en -ar (pregar, raonar, desijar, etc.)

* els que acaben en -er, -re i -r (nàixer, còure, dur, etc.)

* els que acaben en -er, -re i -r (nàixer, còure, dur, etc.)

En la conjugació verbal valenciana hi ha formes personals i impersonals, aixina com diferents temps verbals, simples i composts. Hi ha tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.

En la conjugació verbal valenciana hi ha formes personals i impersonals, aixina com diferents temps verbals, simples i composts. Hi ha tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.

El '''model de la primera conjugació''' (-ar) es el verp ''donar''. Pero hi ha verps que, pels canvis ortogràfics, necessiten atres models com son:

El '''model de la primera conjugació''' (-ar) es el verb ''donar''. Pero hi ha verbs que, pels canvis ortogràfics, necessiten atres models com son:

* Els verps acabats en -guar com desaiguar

* Els verbs acabats en -guar com desaiguar

* Els verps acabats en -car com gemecar

* Els verbs acabats en -car com gemecar

* Els verps acabats en -quar com liquar

* Els verbs acabats en -quar com liquar

* Els verps acabats en -cuar com promiscuar

* Els verbs acabats en -cuar com promiscuar

* Els verps acabats en -çar com traçar

* Els verbs acabats en -çar com traçar

* Els verps acabats en -jar com gojar

* Els verbs acabats en -jar com gojar

* Els verps acabats en -gar com nugar

* Els verbs acabats en -gar com nugar

* Els verps acabats en -iar com iniciar

* Els verbs acabats en -iar com iniciar

{| class="wikitable" align="center"

{| class="wikitable" align="center"

|+ '''Model de conjugació<br />Verp ''donar'' ([[raïl]]: ''don-'')'''

|+ '''Model de conjugació<br />Verb ''donar'' ([[raïl]]: ''don-'')'''

! colspan="2" bgcolor="LightCyan" |   

! colspan="2" bgcolor="LightCyan" |   

! colspan="6" bgcolor="LightCyan" | Forma simple

! colspan="6" bgcolor="LightCyan" | Forma simple

|}

|}

Els '''verps de la segona conjugació''' (-er, -re, -r) seguixen el model de ''combatre''.

Els '''verbs de la segona conjugació''' (-er, -re, -r) seguixen el model de ''combatre''.

Hi ha '''verps del tercer grup''' que no tenen la doble flexió.  

Hi ha '''verbs del tercer grup''' que no tenen la doble flexió.  

Els que són purs (aquells que es flexionen unint directament al radical en les desinències corresponents), no solen admetre una variant incoativa. Un verp pur és, per eixemple, fregir-é,  

Els que són purs (aquells que es flexionen unint directament al radical en les desinències corresponents), no solen admetre una variant incoativa. Un verb pur és, per eixemple, fregir-é,  

Els verps incoatius són aquells que entre el radical i la desinència, afigen un increment incoatiu format per l’infix –x/xc– , per eixemple: acodi-x-en, rugi-xc-a. Este increment únicament es produïx en els presents d’indicatiu i subjuntiu, en les tres persones del singular i en la tercera del plural.

Els verbs incoatius són aquells que entre el radical i la desinència, afigen un increment incoatiu format per l’infix –x/xc– , per eixemple: acodi-x-en, rugi-xc-a. Este increment únicament es produïx en els presents d’indicatiu i subjuntiu, en les tres persones del singular i en la tercera del plural.

Els verps purs de la tercera conjugació es subdividixen en velarisats i no velarisats. Per eixemple, el verp fregir és un verp velarisat (frigc) mentres que sentir és no velarisat (sent). S’ha de tindre en conte que en valencià la majoria dels verps velarisats, en construir el present de subjuntiu convertixen la c en una g; com és el cas de lligga.

Els verbs purs de la tercera conjugació es subdividixen en velarisats i no velarisats. Per eixemple, el verb fregir és un verb velarisat (frigc) mentres que sentir és no velarisat (sent). S’ha de tindre en conte que en valencià la majoria dels verbs velarisats, en construir el present de subjuntiu convertixen la c en una g; com és el cas de lligga.

== Vínculs externs ==

== Vínculs externs ==