Canvis

{{Infobox països

{{Infobox països

|nom = ''Türkmenistan Respublikasy''<br />República de Turkmenistán

|nom = ''Türkmenistan Respublikasy''<br />República de Turcmenistan

|image_Senyera = [[Archiu:Flag of Turkmenistan.svg|109px]]

|image_Senyera = [[Archiu:Flag of Turkmenistan.svg|109px]]

|image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of Turkmenistan.svg|70px]]

|image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of Turkmenistan.svg|70px]]

|població =

|població =

|densitat =

|densitat =

|gentilici =

|gentilici = Turcomà, -ana<ref>{{DGLV|Turcomà}}</ref>

|Moneda =

|Moneda =

|Prefix Telefònic =

|Prefix Telefònic =

|Membre de: =

|Membre de: =

}}

}}

'''Turkmenistan''', oficialment la '''República de Turkmenistan''', és un estat d'[[Àsia]] central que llimita al nort en [[Kazakstan]] i [[Uzbekistan]], al sur-est en [[Afganistan]], al sur en [[Iran]] i a l'oest en la [[mar Càspia]]. Va ser una de les repúbliques constituents de l'[[URSS]] de [[1925]] a [[1991]] baix el nom de [[República Socialista Soviètica de Turkmenistan]].

'''Turcmenistan''', oficialment la '''República de Turcmenistan''', és un estat d'[[Àsia]] central que llimita al nort en [[Kazakstan]] i [[Uzbekistan]], al sur-est en [[Afganistan]], al sur en [[Iran]] i a l'oest en la [[mar Càspia]]. Va ser una de les repúbliques constituents de l'[[URSS]] de [[1925]] a [[1991]] baix el nom de [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan]].

== Història ==

== Història ==

{{Principal|Història del Turkmenistan}}

{{Principal|Història del Turcmenistan}}

El territori del Turkmenistan ha estat poblat des de l'antiguetat. Les tribus turcomanes dedicades a la criança de [[cavall|cavalls]] varen arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les montanyes [[massiç de l'Altai|Altai]], i es varen establir a les afores del desert de [[Karakum]], arribant fins a [[Pèrsia]], [[Síria]] i [[Anatòlia]].  

El territori del Turcmenistan ha estat poblat des de l'antiguetat. Les tribus turcomanes dedicades a la criança de [[cavall|cavalls]] varen arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les montanyes [[massiç de l'Altai|Altai]], i es varen establir a les afores del desert de [[Karakum]], arribant fins a [[Pèrsia]], [[Síria]] i [[Anatòlia]].  

L'eixèrcit [[Rússia|rus]] va fer la seua entrada en el territori entre les décades de [[anys 1860|1860]] i [[anys 1870|1870]]. En l'any [[1869]], es va crear el port de [[Krasnovodsk]], i ya en l'any [[1874]] es va consolidar la presència russa en la creació del districte militar de [[Transcàspia]]. Anexionat per l'[[imperi Rus]] entre els anys [[1865]] i [[1885]], en [[1890]] el control rus sobre Turkmenistan era complet. El govern de Transcàspia va existir com a govern militar de l'any 1869 al 1881 i com a govern civil del 1881 al 1889, fon integrat al [[govern general del Turquestan]] en 1889.

L'eixèrcit [[Rússia|rus]] va fer la seua entrada en el territori entre les décades de [[anys 1860|1860]] i [[anys 1870|1870]]. En l'any [[1869]], es va crear el port de [[Krasnovodsk]], i ya en l'any [[1874]] es va consolidar la presència russa en la creació del districte militar de [[Transcàspia]]. Anexionat per l'[[imperi Rus]] entre els anys [[1865]] i [[1885]], en [[1890]] el control rus sobre Turkmenistan era complet. El govern de Transcàspia va existir com a govern militar de l'any 1869 al 1881 i com a govern civil del 1881 al 1889, fon integrat al [[govern general del Turquestan]] en 1889.

En l'any [[1917]] varen arribar aires de revolució, i durant la guerra civil ([[1918]]-[[1920]]), Turkmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada estableta la [[Unió Soviètica]], el territori de [[Transcàspia]] (reorganisat des de l'any [[1921]] com a [[Turquestan Rus|Turquestan]] juntament en el restant del [[govern general del Turquestan]]) es va establir com a una república autònoma dins de Rússia que va passar a finals de l'any [[1922]] a ser una de les repúbliques constituents de la Unió, incloent-hi l'RSSA del Turquestan. El [[19 de setembre]] de 1924 la [[república Popular de Bukharà]] i la [[República Popular Soviètica de Coràsmia]] o Khwarezm (Khivà) foren convertides en repúbliques socialistes soviètiques, i en 1925 dissoltes per ser integrades a l'[[RSS de l'Uzbekistan]]. El [[27 d'octubre]] de [[1924]] es va decidir crear la [[República Socialista Soviètica de Turkmenistan|república Socialista Soviètica Turkmena]] i en [[febrer]] de [[1925]] es va reunir en [[Askhabad]] un congrés constituent pan-turkmen de sòviets que va crear el Partit Comunista del Turkmenistan. El [[13 de maig]] de [[1925]] la república va entrar en l'[[Unió Soviètica]].

En l'any [[1917]] varen arribar aires de revolució, i durant la guerra civil ([[1918]]-[[1920]]), Turcmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada estableta la [[Unió Soviètica]], el territori de [[Transcàspia]] (reorganisat des de l'any [[1921]] com a [[Turquestan Rus|Turquestan]] juntament en el restant del [[govern general del Turquestan]]) es va establir com a una república autònoma dins de Rússia que va passar a finals de l'any [[1922]] a ser una de les repúbliques constituents de la Unió, incloent-hi l'RSSA del Turquestan. El [[19 de setembre]] de 1924 la [[república Popular de Bukharà]] i la [[República Popular Soviètica de Coràsmia]] o Khwarezm (Khivà) foren convertides en repúbliques socialistes soviètiques, i en 1925 dissoltes per ser integrades a l'[[RSS de l'Uzbekistan]]. El [[27 d'octubre]] de [[1924]] es va decidir crear la [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan|república Socialista Soviètica Turcomana]] i en [[febrer]] de [[1925]] es va reunir en [[Askhabad]] un congrés constituent panturcomà de sòviets que va crear el Partit Comunista del Turkmenistan. El [[13 de maig]] de [[1925]] la república va entrar en l'[[Unió Soviètica]].

Durant aquella época, es varen fixar les fronteres de la república soviètica, i es varen desenrollar ambiciosos proyectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de l'Unió Soviètica. També es varen crear sistemes de regadiu i, poc a poc, la producció de [[cotó]] i [[petròleu]] es va convertir en una de les activitats econòmiques principals. La colectivisació va ser desastrosa pels turkmens encara nómades en gran majoria i algunes zones de la república foren afectades per la lluita dels [[basmachis]] que va durar fins a l'any [[1930]]. L'establiment de les granges colectives va portar a una revolta general en l'any [[1928]] que va durar fins a [[1932]], i fon finalment sofocada; en 1937-1938 les porgues estalinistes varen afectar als quadros del partit comunista.

Durant aquella época, es varen fixar les fronteres de la república soviètica, i es varen desenrollar ambiciosos proyectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de l'Unió Soviètica. També es varen crear sistemes de regadiu i, poc a poc, la producció de [[cotó]] i [[petròleu]] es va convertir en una de les activitats econòmiques principals. La colectivisació va ser desastrosa pels turkmens encara nómades en gran majoria i algunes zones de la república foren afectades per la lluita dels [[basmachis]] que va durar fins a l'any [[1930]]. L'establiment de les granges colectives va portar a una revolta general en l'any [[1928]] que va durar fins a [[1932]], i fon finalment sofocada; en 1937-1938 les porgues estalinistes varen afectar als quadros del partit comunista.

Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, Turkmenistan es va convertir en un estat independent el [[27 d'octubre]] de [[1991]] per declaració del Sòviet Suprem. La RSS Turkmena passava a ser la República del Turkmenistan. Un referèndum va confirmar la independència pel 94,1% del vots. El controvertit president [[Saparmurat Niàzov]], antic primer secretari del Partit Comunista i president del Sòviet Suprem (des del 7 de giner de 1990) ha dominat la vida política del país des de llavors; fon declarat president el dia de la independència, el [[27 d'octubre]] de [[1990]]. Va entrar a la [[Comunitat d'Estats Independents]] el [[21 de decembre ]] de [[1991]] i va ingressar a l'[[ONU]] el [[2 de març]] de [[1992]]. La nova constitució fon adoptada per referèndum el [[8 de maig]] de [[1992]]. El [[21 de juny]] de [[1992]] Niàzov fon reelegit president, i el seu mandat fon prorrogat pel parlament (por un sol vot) el decembre de [[1993]], allargant-lo fins a l'any 2002 sense necessitat de ser reelegit en votació. El [[28 de decembre ]] de [[1999]] fon declarat president vitalici. Va morir el [[21 de decembre ]] de [[2006]] i el va succeir Gurbanguly Berdimuhamedow, que fon elegit en una elecció formal el [[11 de febrer]] de [[2007]] i el setembre del 2008 el parlament va aprovar una nova constitució més aperturista i que permet l'existència de partits polítics encara que en la pràctica el control el seguix tenint el partit Comunista del Turkmenistan rebatejat com a Partit Democràtic de Turkmenistan.

Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, Turkmenistan es va convertir en un estat independent el [[27 d'octubre]] de [[1991]] per declaració del Sòviet Suprem. La RSS Turkmena passava a ser la República del Turkmenistan. Un referèndum va confirmar la independència pel 94,1% del vots. El controvertit president [[Saparmurat Niàzov]], antic primer secretari del Partit Comunista i president del Sòviet Suprem (des del 7 de giner de 1990) ha dominat la vida política del país des de llavors; fon declarat president el dia de la independència, el [[27 d'octubre]] de [[1990]]. Va entrar a la [[Comunitat d'Estats Independents]] el [[21 de decembre ]] de [[1991]] i va ingressar a l'[[ONU]] el [[2 de març]] de [[1992]]. La nova constitució fon adoptada per referèndum el [[8 de maig]] de [[1992]]. El [[21 de juny]] de [[1992]] Niàzov fon reelegit president, i el seu mandat fon prorrogat pel parlament (por un sol vot) el decembre de [[1993]], allargant-lo fins a l'any 2002 sense necessitat de ser reelegit en votació. El [[28 de decembre ]] de [[1999]] fon declarat president vitalici. Va morir el [[21 de decembre ]] de [[2006]] i el va succeir Gurbanguly Berdimuhamedow, que fon elegit en una elecció formal el [[11 de febrer]] de [[2007]] i el setembre del 2008 el parlament va aprovar una nova constitució més aperturista i que permet l'existència de partits polítics encara que en la pràctica el control el seguix tenint el partit Comunista del Turkmenistan rebatejat com a Partit Democràtic de Turkmenistan.

{{Països URSS}}

{{Països URSS}}