26 035
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En el debat de totalitat de la [[Constitució espanyola de 1931|Constitució de 1931]] fon el portaveu del seu grup Acció Republicana (AR). Durant la seua intervenció despuix d'elogiar al seu cap de files [[Manuel Azaña]], per la seua "llabor revolucionària en l'Eixèrcit que tots poden aplaudir", va recolzar el proyecte presentat per la Comissió de Constitució, acceptant tant la seua "tendència socialisant" ("sentim la justícia de les reivindicacions socialistes, de la política socialista") com la seua "tendència autonomista", perque respon al fet de que "Espanya ha segut sempre una i múltiple". "No puc inspirar sospites, com he dit, per ser castellà, i no obstant va afirmar la necessitat d'acceptar el doble fet de la varietat i de l'unitat espanyoles".
En el debat de totalitat de la [[Constitució espanyola de 1931|Constitució de 1931]] fon el portaveu del seu grup Acció Republicana (AR). Durant la seua intervenció despuix d'elogiar al seu cap de files [[Manuel Azaña]], per la seua "llabor revolucionària en l'Eixèrcit que tots poden aplaudir", va recolzar el proyecte presentat per la Comissió de Constitució, acceptant tant la seua "tendència socialisant" ("sentim la justícia de les reivindicacions socialistes, de la política socialista") com la seua "tendència autonomista", perque respon al fet de que "Espanya ha segut sempre una i múltiple". "No puc inspirar sospites, com he dit, per ser castellà, i no obstant va afirmar la necessitat d'acceptar el doble fet de la varietat i de l'unitat espanyoles".
Fon ministre d'Estat en el fallit govern que [[Alejandro Lerroux]] presidí en setembre de [[1933]], i ocupà el mateix càrrec en el següent govern presidit per [[Diego Martínez Barrio]] fins a mediats de decembre.
A l'esclatar la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] era embaixador d'Espanya en Lisboa, i es va trobar en una deserció en massa del personal de l'embaixada al bando sublevat. La dictadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]], aliada de [[Francisco Franco|Franco]], fon extremadament hostil en el diplomàtic espanyol, sent este amenaçat de mort i informat d'un pla per a seqüestrar a les seues filles, i l'embaixador aplegaria a estar aïllat i vigilat per la policia portuguesa; aixina i tot va conseguir salvar la vida d'exiliats com l'exdiputat socialiste [[Narciso Vázquez Torres]] o el republicà [[Miguel Granados Ruiz|Miguel Granados]], entre uns atres.
Davant les dificultats que trobava en el [[Portugal|país lusità]] va partir cap a l'exili en [[Argentina]], sent professor d'Història en les universitats de [[Mendoza]] i [[Buenos Aires]], i va fundar en dit país l'Institut d'Història d'Espanya i la revista ''Quaderns d'Història d'Espanya'' (''Cuadernos de Historia de España''). Fon molt divulgada la seua polèmica en [[Américo Castro]] dins del cridat debat sobre el [[Ser d'Espanya]]. Ademés, entre [[1946]] i [[1951]] va dictar cursos en la recentment creada Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de [[Montevideo]]. Des de març de [[1962]] fins a febrer de [[1971]] fon president del Govern de la República espanyola en l'exili.
En l'any [[1976]] va retornar a Espanya per dos mesos, i es va assentar en [[Àvila]] definitivament en [[1983]], a on va morir en juliol de l'any següent, despuix de rebre una miqueta més d'un més abans el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries]] de Comunicació i Humanitats. Fon enterrat en el claustre de la catedral d'Àvila. Una fundació du el seu nom.
== Premis i guardons ==
* Fill adoptiu d'Astúries.
* Fill adoptiu de la Província de Lleó.
* Medalla d'Or de la Província i Ciutat d'Àvila.
* Gran Creu de la Real i Molt Distinguida Orde de Carles III (1983).
* Premi Príncip d'Astúries de Comunicació i Humanitats (1984).
== Obra ==
* ''Estampas de la vida en León hace mil años'', Madrid, 1926.
* ''En torno a los orígenes del feudalismo''. Mendoza, 1942.
* ''Ruina y extinción del municipio romano en España e instituciones que lo reemplazan''. Buenos Aires, 1943.
* ''España y el Islam''. Buenos Aires, 1943
* ''El Ajbar Maymu’a. Problemas historiográficos que suscita''. Buenos Aires, 1944.
* ''El "Stipendium" hispano-godo y los orígenes del beneficio prefeudal''. Buenos Aires, 1947.
* ''Una ciudad hispano-cristiana hace un milenio. Estampas de la vida en León''. Buenos Aires, 1947.
* ''[[España: un enigma histórico]]''. Buenos Aires, 1956.
* ''Españoles ante la historia''. Buenos Aires, 1958.
* ''De ayer y de hoy''. Madrid, 1958.
* ''La España Musulmana''. Buenos Aires, 1960
* ''Estudios sobre las instituciones medievales españolas''. México, 1965.
* ''Despoblación y repoblación en el Valle del Duero''. Buenos Aires, 1966.
* ''Investigaciones sobre historiografía hispana medieval (siglos VIII al XIII)''. Buenos Aires, 1967.
* ''Investigaciones y documentos sobre las instituciones hispanas''. Santiago de Chile, 1970.
* ''Miscelánea de estudios históricos''. León, 1970.
* ''Orígenes de la nación española. Estudios críticos sobre la Historia del reino de Asturias''. Oviedo, t. I: 1972, t. II: 1974, t. III: 1975.
* ''De mi anecdotario político'' (1972){{sfn|Cabeza Sánchez-Albornoz|1992|p=51}}
* ''Del ayer de España. Trípticos históricos''. Madrid, 1973.
* ''Ensayos sobre Historia de España''. Madrid, 1973.
* ''Vascos y navarros en su temprana historia''. Madrid, 1974.
* ''El Islam de España y el Occidente''. Madrid, 1974.
* ''Mi testamento histórico político''. Barcelona, 1975.
* ''Viejos y nuevos estudios sobre las instituciones medievales españolas''. Madrid, 1976.
* ''El régimen de la tierra en el reino asturleonés hace mil años''. Buenos Aires, 1978.
* ''Confidencias'' (1979){{sfn|Cabeza Sánchez-Albornoz|1992|p=51}}
* ''El reino asturleonés (722-1037). Sociedad, Economía, Gobierno, Cultura y Vida''. Historia de España Menéndez Pidal, t. VII, vol. 1, Madrid, 1980.
* ''Estudios sobre Galicia en la temprana Edad Media''. La Coruña, 1981.
* ''Orígenes del Reino de Pamplona. Su vinculación con el Valle del Ebro''. Pamplona, 1981.
* ''Postrimerías. Del pasado hacia el futuro'' (1981){{sfn|Cabeza Sánchez-Albornoz|1992|p=51}}
* ''Todavía. Otra vez de ayer y de hoy'' (1982){{sfn|Cabeza Sánchez-Albornoz|1992|p=51}}
* ''La Edad Media española y la empresa de América''. Madrid, 1983.
* ''Santiago, hechura de España. Estudios Jacobeos''. Prólogo de José-Luis Martín. Ávila, 1993.
== Cites ==
{{Cita|Valencia ha tenido siempre una propia personalidad histórica y un movimiento literario y artístico peculiar. Y tiene el derecho a conservarlo... Vayan con estas líneas mis férvidos deseos de que mantengan sus derechos.|Claudio Sánchez Albornoz (''[[Las Provincias]]'', 30.8.1987)}}
Claudio Sánchez Albornoz fon reconegut en el [[II Congrés de la Llengua Valenciana]] que es va celebrar en el [[Palau de Congressos de Valéncia|Palau de Congressos]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant els dies 26, 27 i 28 de [[novembre]] de l'any [[2003]] com una de les múltiples persones que han defés la personalitat valenciana i sobretot la [[llengua valenciana]].
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==