25 807
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Claudio Sánchez-Albornoz Menduiña''' (Madrit, 7 d'abril de 1893 - Àvila, 8 de juliol de 1984) fon un historiador i polític Espa…»
'''Claudio Sánchez-Albornoz Menduiña''' ([[Madrit]], [[7 d'abril]] de [[1893]] - [[Àvila]], [[8 de juliol]] de [[1984]]) fon un historiador i polític [[Espanyols|espanyol]], ministre durant la [[II República espanyola|Segona República]] i president del seu Govern en l'exili entre [[1962]] i [[1971]].
== Biografia ==
Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'any [[1913]] en premi extraordinari, es va doctorar en [[1914]] per l'Universitat de Madrit en una tesis titulada ''La Monarquia en Astúries, Lleó i Castella durant els sigles VIII al XIII. La Potestat Real i els Senyorius''. Número u en les oposicions al Cos Facultatiu d'Archius, Biblioteques i Museus, fon catedràtic numerari d'Història d'Espanya en les universitats de Barcelona, Valéncia, Valladolit i Madrit.
En [[1926]] va entrar en la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Fon rector de l'Universitat Central entre [[1932]] i [[1934]].
== Política ==
Claudio Sánchez-Albornoz fon diputat per Àvila entre [[1931]] i [[1936]], ministre d'Estat en [[1933]], vicepresident de les Corts en [[1936]], conseller d'Instrucció Pública entre [[1931]] i [[1933]], i embaixador d'Espanya en [[Lisboa]].
En el debat de totalitat de la [[Constitució espanyola de 1931|Constitució de 1931]] fon el portaveu del seu grup Acció Republicana (AR). Durant la seua intervenció despuix d'elogiar al seu cap de files [[Manuel Azaña]], per la seua "llabor revolucionària en l'Eixèrcit que tots poden aplaudir", va recolzar el proyecte presentat per la Comissió de Constitució, acceptant tant la seua "tendència socialisant" ("sentim la justícia de les reivindicacions socialistes, de la política socialista") com la seua "tendència autonomista", perque respon al fet de que "Espanya ha segut sempre una i múltiple". "No puc inspirar sospites, com he dit, per ser castellà, i no obstant va afirmar la necessitat d'acceptar el doble fet de la varietat i de l'unitat espanyoles".
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Claudio_S%C3%A1nchez-Albornoz Claudio Sánchez-Albornoz en Wikipedia]
== Biografia ==
Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'any [[1913]] en premi extraordinari, es va doctorar en [[1914]] per l'Universitat de Madrit en una tesis titulada ''La Monarquia en Astúries, Lleó i Castella durant els sigles VIII al XIII. La Potestat Real i els Senyorius''. Número u en les oposicions al Cos Facultatiu d'Archius, Biblioteques i Museus, fon catedràtic numerari d'Història d'Espanya en les universitats de Barcelona, Valéncia, Valladolit i Madrit.
En [[1926]] va entrar en la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Fon rector de l'Universitat Central entre [[1932]] i [[1934]].
== Política ==
Claudio Sánchez-Albornoz fon diputat per Àvila entre [[1931]] i [[1936]], ministre d'Estat en [[1933]], vicepresident de les Corts en [[1936]], conseller d'Instrucció Pública entre [[1931]] i [[1933]], i embaixador d'Espanya en [[Lisboa]].
En el debat de totalitat de la [[Constitució espanyola de 1931|Constitució de 1931]] fon el portaveu del seu grup Acció Republicana (AR). Durant la seua intervenció despuix d'elogiar al seu cap de files [[Manuel Azaña]], per la seua "llabor revolucionària en l'Eixèrcit que tots poden aplaudir", va recolzar el proyecte presentat per la Comissió de Constitució, acceptant tant la seua "tendència socialisant" ("sentim la justícia de les reivindicacions socialistes, de la política socialista") com la seua "tendència autonomista", perque respon al fet de que "Espanya ha segut sempre una i múltiple". "No puc inspirar sospites, com he dit, per ser castellà, i no obstant va afirmar la necessitat d'acceptar el doble fet de la varietat i de l'unitat espanyoles".
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Claudio_S%C3%A1nchez-Albornoz Claudio Sánchez-Albornoz en Wikipedia]