1010
edicions
Canvis
sense resum d'edició
|pàgina web =
|pàgina web =
}}
}}
'''Sardenya''' (''Sardegna'' en [[Idioma italià|italià]], Sardigna o Sardinna en [[Idioma sart|sart]] i ''Sardenya'' en [[Idioma alguerés|alguerés]]) és una illa en el centre del [[Mar Mediterraneu]] occidental, situada entre [[Còrcega]] al nort, la península itàlica al est, [[Túnis]] al sur, i les [[Illes Balears]] al oest.
'''Sardenya''' (''Sardegna'' en [[Idioma italià|italià]], Sardigna o Sardinna en [[Idioma sart|sart]] i ''Sardenya'' en [[Idioma alguerés|alguerés]]) és una illa en el centre del [[Mar Mediterraneu]] occidental, situada entre [[Còrsega]] al nort, la península itàlica al est, [[Túnis]] al sur, i les [[Illes Balears]] al oest.
== Història ==
== Història ==
En els [[Sigle XII|sigles XII]] i [[Sigle XIII|XIII]], [[Gènova]], [[Chafa]] i els [[Estats Pontificis]] varen lluitar llarc temps per impondre el seu poder en les ''Jujadoríes''. A finals del [[sigle XIII]] el papa [[Bonifacio VIII]] va establir que Cerdenya passara a la [[Corona d'Aragó]], formalisant-se la cessió en l'any [[1324]], quan el llavors infant [[Alfonso IV d'Aragó|Alfonso]], futur Alfonso IV, «el Benigne», presa Cerdenya durant els últims anys del regnat de [[Jaime II d'Aragó|Jaime II]].<ref>''Cfr.'' [http://web.archive.org/web/http://www.seacex.es/Spanish/Publicaciones/126/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalidad Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3</ref>
En els [[Sigle XII|sigles XII]] i [[Sigle XIII|XIII]], [[Gènova]], [[Pisa]] i els [[Estats Pontificis]] varen lluitar llarc temps per impondre el seu poder en les ''Jujadoríes''. A finals del [[sigle XIII]] el papa [[Bonifaci VIII]] va establir que Sardenya passara a la [[Corona d'Aragó]], formalisant-se la cessió en l'any [[1324]], quan el llavors infant [[Alfons IV d'Aragó|Alfons]], futur Alfons IV, «el Benigne», presa Sardenya durant els últims anys del regnat de [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]].<ref>''Cfr.'' [http://web.archive.org/web/http://www.seacex.es/Spanish/Publicaciones/126/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalidad Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3</ref>
== Geografia física ==
== Geografia física ==
Esta illa es troba en el centre del [[mar Mediterrànea]] occidental, entre [[Còrsega]] al nort de la que la separa el [[estret de Bonifaci]], la península italiana a l'est, [[Tunis]] al sur, i les [[illes Balears]] a l'oest. Ocupa una superfície de 24 090 km².
Esta illa es troba en el centre de la [[mar Mediterrànea]] occidental, entre [[Còrsega]] al nort de la que la separa l'[[estret de Bonifaci]], la península italiana a l'est, [[Tunis]] al sur, i les [[illes Balears]] a l'oest. Ocupa una superfície de 24 090 km².
L'illa té una geoformació antiga i, a diferència de [[Sicilia]] i l'Itàlia continental, no té risc sísmic. Les seues roques daten del [[Paleozoic]] (fins a 500 millons d'anys d'antiguetat). Les terres altes de l'illa estan formades de granit, esquist, basalt (cridats gerres o ''gollei'') i calcàrea dolomítica (cridats ''tonneri''), en una altitut mija entre 300 i 1000 metros.
L'illa té una geoformació antiga i, a diferència de [[Sicilia]] i l'Itàlia continental, no té risc sísmic. Les seues roques daten del [[Paleozoic]] (fins a 500 millons d'anys d'antiguetat). Les terres altes de l'illa estan formades de granit, esquist, basalt (cridats gerres o ''gollei'') i calcàrea dolomítica (nomenats ''tonneri''), en una altitut mija entre 300 i 1000 metros.
L'illa és molt ventosa; el vent dominant és el [[Mistral (vent)|mistral]], que procedix del noroest a lo llarc de tot l'any, encara que sobretot bufa en l'hivern i la primavera. Normalment és sec i fresca, i a voltes alcança velocitats molt altes. També es troba en certa freqüència el [[xaloc]]. Estos vents han favorit l'implantació d'alguns parcs eòlics sobre les crestes d'alguns relleus i en algunes plantes industrials (Macchiareddu i Fiume Sant).
L'illa és molt ventosa; el vent dominant és el [[Mistral (vent)|mistral]], que procedix del noroest a lo llarc de tot l'any, encara que sobretot bufa en l'hivern i la primavera. Normalment és sec i fresca, i a voltes alcança velocitats molt altes. També es troba en certa freqüència el [[xaloc]]. Estos vents han favorit l'implantació d'alguns parcs eòlics sobre les crestes d'alguns relleus i en algunes plantes industrials (Macchiareddu i Fiume Sant).
== Referències ==
{{listaref}}
{{Plantilla:Subdivisions d'Itàlia}}
{{Plantilla:Subdivisions d'Itàlia}}