Canvis

Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'
Llínea 141: Llínea 141:  
[[Voro López i Verdejo|Joan S. López i Verdejo]], en el seu treball ''Introduccio a la Lexicografia Valenciana'' (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, série Filològica nº 13, Valéncia 1994), referint-se a [[Lluís Fullana]], diu:  
 
[[Voro López i Verdejo|Joan S. López i Verdejo]], en el seu treball ''Introduccio a la Lexicografia Valenciana'' (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, série Filològica nº 13, Valéncia 1994), referint-se a [[Lluís Fullana]], diu:  
   −
{{Cita|''L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del segle XIX.''}}
+
{{Cita|''L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del sigle XIX.''}}
    
=== La Declaració Valencianista ===
 
=== La Declaració Valencianista ===
Llínea 1117: Llínea 1117:  
Com diu la filòloga [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] en el seu artícul titulat: ''Llengua valenciana vs. dialecte barceloní'' (''[[Las Provincias]]'', dijous, 16 de novembre de 2006), la llengua valenciana complix totes les condicions per a ser una llengua:  
 
Com diu la filòloga [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] en el seu artícul titulat: ''Llengua valenciana vs. dialecte barceloní'' (''[[Las Provincias]]'', dijous, 16 de novembre de 2006), la llengua valenciana complix totes les condicions per a ser una llengua:  
   −
{{Cita|L'ilustre gramàtic espanyol [[Ramón Menéndez Pidal]], en la seua ''Gramática Histórica'' (Madrid, 1977) de la qual hem begut la majoria de filòlecs del segle XX, sempre va reconéixer la independència i categoria històrica de la Llengua Valenciana, en la seua trayectòria evolutiva, respalada pels tres elements indispensables que fonamenten una llengua:}}
+
{{Cita|L'ilustre gramàtic espanyol [[Ramón Menéndez Pidal]], en la seua ''Gramática Histórica'' (Madrid, 1977) de la qual hem begut la majoria de filòlecs del sigle XX, sempre va reconéixer la independència i categoria històrica de la Llengua Valenciana, en la seua trayectòria evolutiva, respalada pels tres elements indispensables que fonamenten una llengua:}}
    
{{Cita|
 
{{Cita|
Llínea 1129: Llínea 1129:  
La Llengua Valenciana té eixos tres elements indispensables junt ad atres, també, d'essencial calibre:
 
La Llengua Valenciana té eixos tres elements indispensables junt ad atres, també, d'essencial calibre:
   −
1. posseïx des del segle XV d'una koiné o substrat llingüístic en plena autonomia fonètica, lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica;
+
1. posseïx des del sigle XV d'una koiné o substrat llingüístic en plena autonomia fonètica, lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica;
    
2. posseïx gramàtiques que la estructuren com a llengua (Gramàtica d'Andreu Sempere. Alcoy 1546).
 
2. posseïx gramàtiques que la estructuren com a llengua (Gramàtica d'Andreu Sempere. Alcoy 1546).