Canvis

Els servicis comprenen el restant 55% del PIB, sent el [[turisme]] el principal contribuent. El [[mar Negra]], la delta del [[Danubi]] i els [[Cárpatos]] són les atraccions naturals que concentren el turisme, mentres que en [[Transilvania]] destaca el seu patrimoni cultural.

Els servicis comprenen el restant 55% del PIB, sent el [[turisme]] el principal contribuent. El [[mar Negra]], la delta del [[Danubi]] i els [[Cárpatos]] són les atraccions naturals que concentren el turisme, mentres que en [[Transilvania]] destaca el seu patrimoni cultural.

L'índex de [[desocupació]] és del 6,4%, varis punts per baix d'atres països de la regió i de [[Europa Occidental]]. La balança comercial té un dèficit significatiu, les exportacions són de 33 500 millons d'euros mentres que les importacions alcancen els 56 400 millons d'euros. Els principals socis de Romania, tant en les exportacions com en les importacions són [[Itàlia]] i [[Alemània]]. Es destaca el fet de que manté bones relacions comercials en tots els països de parla hispana, en especial en [[Chile]], [[Colòmbia]], [[Equador]], [[Espanya]] i [[Veneçola]].

L'índex de [[desocupació]] és del 6,4%, varis punts per baix d'atres països de la regió i de [[Europa Occidental]]. La balança comercial té un dèficit significatiu, les exportacions són de 33 500 millons d'euros mentres que les importacions alcancen els 56 400 millons d'euros. Els principals socis de Romania, tant en les exportacions com en les importacions són [[Itàlia]] i [[Alemanya]]. Es destaca el fet de que manté bones relacions comercials en tots els països de parla hispana, en especial en [[Chile]], [[Colòmbia]], [[Equador]], [[Espanya]] i [[Veneçola]].

En els últims anys la majoria de governs suramericans i Romania varen reafirmar les seues relacions bilaterals, establides en diverses dates. Estos nexes varen ser primerament en [[Veneçola]], país en el qual sosté relacions econòmiques prou consolidades, per mig de l'Acort de Cooperació Econòmica i Industrial a través del com es va crear, en 1973, la Comissió Mixta Veneçolà-Rumana; ent que s'ha reunit de manera alterna en dèu oportunitats des de 1975. Romania també manté una atra classe de tractats similars, que ha establit en els demés governs de la regió.

En els últims anys la majoria de governs suramericans i Romania varen reafirmar les seues relacions bilaterals, establides en diverses dates. Estos nexes varen ser primerament en [[Veneçola]], país en el qual sosté relacions econòmiques prou consolidades, per mig de l'Acort de Cooperació Econòmica i Industrial a través del com es va crear, en 1973, la Comissió Mixta Veneçolà-Rumana; ent que s'ha reunit de manera alterna en dèu oportunitats des de 1975. Romania també manté una atra classe de tractats similars, que ha establit en els demés governs de la regió.

{{AP|Cultura de Romania}}

{{AP|Cultura de Romania}}

[[Archiu:Romania Rohia Monastery Wooden Church.jpg|thumb|upright|Iglésia de fusta de [[Maramureș]].]]

[[Archiu:Romania Rohia Monastery Wooden Church.jpg|thumb|upright|Iglésia de fusta de [[Maramureș]].]]

La cultura de Romania és rica i variada. Com els mateixos rumans, és definida fonamentalment com un punt de trobada entre tres regions: [[Europa Central]], [[Europa de l'Est]] i la [[Península Balcànica]], sense poder ser inclosa en cap d'elles. L'identitat rumana es va formar sobre un substrat [[Antiga Roma|romà]] i [[Dacia|daci]] (este últim varia), combinat en atres influències. Durant la [[Edat Mija]], els rumans varen ser influenciats pels pobles [[eslau]], pels [[grecs]] migevals i el [[Imperi bizantí]], pels [[Imperi otomà|turcs otomans]], i, en menor mesura, pels [[Hongria|hongaresos]] i els [[Alemània|alemans]] (en [[Transilvània]]). La cultura rumana moderna es va desenrollar més o menys durant els últims 250 anys, en una forta influència occidental, particularment [[França|francesa]], [[Alemània|alemana]] i [[Hongria|hongaresa]].

La cultura de Romania és rica i variada. Com els mateixos rumans, és definida fonamentalment com un punt de trobada entre tres regions: [[Europa Central]], [[Europa de l'Est]] i la [[Península Balcànica]], sense poder ser inclosa en cap d'elles. L'identitat rumana es va formar sobre un substrat [[Antiga Roma|romà]] i [[Dacia|daci]] (este últim varia), combinat en atres influències. Durant la [[Edat Mija]], els rumans varen ser influenciats pels pobles [[eslau]], pels [[grecs]] migevals i el [[Imperi bizantí]], pels [[Imperi otomà|turcs otomans]], i, en menor mesura, pels [[Hongria|hongaresos]] i els [[Alemanya|alemans]] (en [[Transilvània]]). La cultura rumana moderna es va desenrollar més o menys durant els últims 250 anys, en una forta influència occidental, particularment [[França|francesa]], [[Alemanya|alemana]] i [[Hongria|hongaresa]].

Quan va caure [[Ceausescu]], [[França]] es va sorprendre en enterar-se de l'elevat nivell de coneiximent del [[idioma francés]] que tenien els rumans i per això va acodir immediatament en la seua ajuda en colaboracions de tota naturalea.

Quan va caure [[Ceausescu]], [[França]] es va sorprendre en enterar-se de l'elevat nivell de coneiximent del [[idioma francés]] que tenien els rumans i per això va acodir immediatament en la seua ajuda en colaboracions de tota naturalea.

En l'época del [[comunisme]], escritors valiosos com [[Nichita Stănescu]] (poeta i ensagiste), [[Marin Sorescu]] (poeta, dramaturc i ensagiste) o [[Marin Preda]] (prosador) varen conseguir escapar de la dura censura (a través del nivell intelectual i estètic de les seues obres, que feya impossible la censura per policies i polítics sense enteniment lliterari), varen trencar en el "[[realisme socialiste]]" i varen anar els líders d'una chicoteta "''Renaixença''" en la lliteratura rumana.

En l'época del [[comunisme]], escritors valiosos com [[Nichita Stănescu]] (poeta i ensagiste), [[Marin Sorescu]] (poeta, dramaturc i ensagiste) o [[Marin Preda]] (prosador) varen conseguir escapar de la dura censura (a través del nivell intelectual i estètic de les seues obres, que feya impossible la censura per policies i polítics sense enteniment lliterari), varen trencar en el "[[realisme socialiste]]" i varen anar els líders d'una chicoteta "''Renaixença''" en la lliteratura rumana.

La lliteratura de Romania va començar a ser millor coneguda fòra de les fronteres de Romania, especialment a través de traduccions al [[Idioma alemà|alemà]], [[idioma francés|francés]] i [[idioma anglés|anglés]]. Alguns autors moderns varen aplegar a ser populars en [[Alemània]], [[França]] o [[Itàlia]], especialment [[*Eugen Ionescu]], [[Mircea Eliade]], [[Emil Cioran]], [[Constantin Noica]], [[Tristan Tzara]], [[Panait Istrati]] o [[Mircea Cărtărescu]]. Escritors com Constantin Virgil Gheorghiu (15 de setembre de 1916, Valea Albă, Romania-22 de juny de 1992, París, França) autor en 1949 de la famosa novela ''L'Hora 25'' (que fora portada al cine), que es desenrolla durant l'ocupació nazi del seu país natal, [[Paul Celan]], [[Norman *Manea]] o [[Elie Wiesel]] també varen nàixer en Romania.

La lliteratura de Romania va començar a ser millor coneguda fòra de les fronteres de Romania, especialment a través de traduccions al [[Idioma alemà|alemà]], [[idioma francés|francés]] i [[idioma anglés|anglés]]. Alguns autors moderns varen aplegar a ser populars en [[Alemanya]], [[França]] o [[Itàlia]], especialment [[*Eugen Ionescu]], [[Mircea Eliade]], [[Emil Cioran]], [[Constantin Noica]], [[Tristan Tzara]], [[Panait Istrati]] o [[Mircea Cărtărescu]]. Escritors com Constantin Virgil Gheorghiu (15 de setembre de 1916, Valea Albă, Romania-22 de juny de 1992, París, França) autor en 1949 de la famosa novela ''L'Hora 25'' (que fora portada al cine), que es desenrolla durant l'ocupació nazi del seu país natal, [[Paul Celan]], [[Norman *Manea]] o [[Elie Wiesel]] també varen nàixer en Romania.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==