Canvis

A principis del [[sigle IX]], durant el regnat del kkan [[Krum]], l'Imperi búlgar va aplegar a estendre's per part de [[Panonia]] i [[Transilvania]]. Els búlgars varen abraçar el [[cristianisme]] de rito bizantí despuix de la conversió de [[Boris I de Bulgària|Boris I]] ([[852]]-[[889]]). L'adopció de la nova fe va implicar també l'utilisació del [[idioma eslau|eslau]] com a llengua de la llitúrgia i de l'administració. La cristianisació i l'eslavisació varen proporcionar a l'Imperi Búlgar un àrea d'influència major. L'estat alcançaria el seu apogeu tant polític com a cultural en el regnat de [[Simeó I de Bulgària|Simeó I]] ([[893]]-[[927]]), el pla del qual, que va estar prop de vore realisat, era unificar baix el seu poder les monarquies búlgara i bisantí. Simeó va ser el primer monarca búlgar en adoptar el títul de ''[[sar]]'' (derivat del títul romà ''caesar'', [[césar (títul)|césar]]).

A principis del [[sigle IX]], durant el regnat del kkan [[Krum]], l'Imperi búlgar va aplegar a estendre's per part de [[Panonia]] i [[Transilvania]]. Els búlgars varen abraçar el [[cristianisme]] de rito bizantí despuix de la conversió de [[Boris I de Bulgària|Boris I]] ([[852]]-[[889]]). L'adopció de la nova fe va implicar també l'utilisació del [[idioma eslau|eslau]] com a llengua de la llitúrgia i de l'administració. La cristianisació i l'eslavisació varen proporcionar a l'Imperi Búlgar un àrea d'influència major. L'estat alcançaria el seu apogeu tant polític com a cultural en el regnat de [[Simeó I de Bulgària|Simeó I]] ([[893]]-[[927]]), el pla del qual, que va estar prop de vore realisat, era unificar baix el seu poder les monarquies búlgara i bisantí. Simeó va ser el primer monarca búlgar en adoptar el títul de ''[[sar]]'' (derivat del títul romà ''caesar'', [[césar (títul)|césar]]).

Despuix de la mort de Simeó, la decadència de l'autoritat real, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els [[Magiars|magiar]]s i [[pechenego]]s varen ser minant a l'estat búlgar, que va ser conquistat per l'emperador [[Basilio II]], cridat ''*Bulgaróctonos'' («matador de búlgars») i incorporat a l'Imperi bizantí. Bulgària permaneixeria baix l'autoritat de Constantinopla durant casi dos sigles, entre [[1018]] i [[1185]].

Despuix de la mort de Simeó, la decadència de l'autoritat real, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els [[Magiars|magiar]]s i [[pechenego]]s varen ser minant a l'estat búlgar, que va ser conquistat per l'emperador [[Basilio II]], cridat ''*Bulgaróctonos'' («matador de búlgars») i incorporat a l'Imperi bizantí. Bulgària permaneixeria baix l'autoritat de Costantinoble durant casi dos sigles, entre [[1018]] i [[1185]].

== Segon Imperi Búlgar ==

== Segon Imperi Búlgar ==

Encara que els búlgars es varen rebelar en vàries ocasions contra el domini de Bizanci durant el sigle XI, cap d'estes rebelions va alcançar el seu objectiu. Durant el [[sigle XII]], no obstant, aprofitant que l'Imperi bizantí es trobava debilitat per les seues lluites contra serbis i hongaresos, va esclatar una rebelió dirigida pels germans Petar i Agarren. Petar va ser proclamat sar "dels búlgars, els grecs i els valaquios", en lo que va nàixer el [[Segon Imperi Búlgar]] ([[1185]]-[[1396]]), el domini del qual es va estendre per tots els territoris entre el [[Danubi]], el [[mar Negra]] i la cordillera de [[Stara Planina]], incloent part de [[Macedònia (regió)|Macedònia]] oriental i la vall del [[Morava]]. Baix [[Iván Agarren II]] ([[1218]]-[[1241]]) l'estat búlgar es va estendre fins a les mars [[Adriàtic]] i [[Mar Egeu|Egeu]], controlant directament [[Valàquia]] (en l'actual Romania), [[Moldàvia]], Macedònia, les rhodopes (regió del sur búlgar, des de llavors partix d'este país) i [[Tàcia]]. La fortalea dels estats d'Hongria i Sèrbia varen impedir un major creiximent de l'imperi.

Encara que els búlgars es varen rebelar en vàries ocasions contra el domini de Bizanci durant el sigle XI, cap d'estes rebelions va alcançar el seu objectiu. Durant el [[sigle XII]], no obstant, aprofitant que l'Imperi bizantí es trobava debilitat per les seues lluites contra serbis i hongaresos, va esclatar una rebelió dirigida pels germans Petar i Agarren. Petar va ser proclamat sar "dels búlgars, els grecs i els valaquios", en lo que va nàixer el [[Segon Imperi Búlgar]] ([[1185]]-[[1396]]), el domini del qual es va estendre per tots els territoris entre el [[Danubi]], el [[mar Negra]] i la cordillera de [[Stara Planina]], incloent part de [[Macedònia (regió)|Macedònia]] oriental i la vall del [[Morava]]. Baix [[Iván Agarren II]] ([[1218]]-[[1241]]) l'estat búlgar es va estendre fins a les mars [[Adriàtic]] i [[Mar Egeu|Egeu]], controlant directament [[Valàquia]] (en l'actual Romania), [[Moldàvia]], Macedònia, les rhodopes (regió del sur búlgar, des de llavors partix d'este país) i [[Tàcia]]. La fortalea dels estats d'Hongria i Sèrbia varen impedir un major creiximent de l'imperi.

En Ivan Agarren II com a sar, l'Imperi va ocupar [[Albània]] i [[Belgrat]]. Bulgària va trencar en l'Iglésia d'Constantinopla, creant el Patriarcat Ortodox de Bulgària, al que es varen adherir els distints patriarcats dels Balcans. Va ser un monarca honest i humà, que pese a la ruptura en Roma va obrir caixers de colaboració, sobretot comercial, en [[Venècia]] i [[Gènova]].

En Ivan Agarren II com a sar, l'Imperi va ocupar [[Albània]] i [[Belgrat]]. Bulgària va trencar en l'Iglésia d'Costantinoble, creant el Patriarcat Ortodox de Bulgària, al que es varen adherir els distints patriarcats dels Balcans. Va ser un monarca honest i humà, que pese a la ruptura en Roma va obrir caixers de colaboració, sobretot comercial, en [[Venècia]] i [[Gènova]].

Durant el [[sigle XIV]], la debilitada Bulgària, que travessava un periodo de desmembració feudal, va ser assut fàcil per a uns nous invasors, els turcs otomans, que havien creuat a Europa en [[1354]]. En l'any [[1362]] varen conquistar [[Plovdiv]], i en [[1382]] [[Sofia]]. En l'any [[1396]], els otomans varen posar fi al Segon Imperi Búlgar, controlant per complet el país.

Durant el [[sigle XIV]], la debilitada Bulgària, que travessava un periodo de desmembració feudal, va ser assut fàcil per a uns nous invasors, els turcs otomans, que havien creuat a Europa en [[1354]]. En l'any [[1362]] varen conquistar [[Plovdiv]], i en [[1382]] [[Sofia]]. En l'any [[1396]], els otomans varen posar fi al Segon Imperi Búlgar, controlant per complet el país.

== Dominació otomana ==

== Dominació otomana ==

{{VT|Imperi otomà}}

{{VT|Imperi otomà}}

Des de finals del sigle XIV fins a finals del sigle XVIII, Bulgària no va existir com a estat sobirà. En [[1393]], per voluntat del sultà dels turcs, el patriarcat de l'Iglésia de Bulgària va ser suprimit i somés directament al Patriarca d'@Constantinopla, lo que va provocar que l'Iglésia búlgara s'helenisara i abandonara el [[*eslavón]] en els seus ritos. L'aristocràcia búlgara que va sobreviure a la conquista va ser deportada a *Anatolia o es va convertir a l'Islam. No obstant, la major part dels llauradors búlgars varen mantindre la seua religió cristiana-#ortodox, llevat en el suroest del país, on es va concentrar una minoria d'@converso musulmans –els *pomacos. Els turcs es varen instalar en l'administració en les principals ciutats per tot el país. Els otomans varen convertir a Bulgària en el [[*Beylik|*beyerlik]] de [[Rumelia|Rumili]], que era regit per un [[*beylerbey]] que residia en [[Sofia]]. Este territori, que incloïa [[Mesia|Moesia]], [[*Tracia]] i [[Macedònia (regió històrica)|Macedònia]], va ser dividit en varis ''[[sanjak]]s'', cadascun dels quals era governat per un [[*Sanjak-*bey|*sanjakbey]], dependent del beylerbey. Una part important de la terra conquistada va ser repartida als seguidors del sultà, els qui varen fundar feus directament depenents del sultà.

Des de finals del sigle XIV fins a finals del sigle XVIII, Bulgària no va existir com a estat sobirà. En [[1393]], per voluntat del sultà dels turcs, el patriarcat de l'Iglésia de Bulgària va ser suprimit i somés directament al Patriarca d'@Costantinoble, lo que va provocar que l'Iglésia búlgara s'helenisara i abandonara el [[*eslavón]] en els seus ritos. L'aristocràcia búlgara que va sobreviure a la conquista va ser deportada a *Anatolia o es va convertir a l'Islam. No obstant, la major part dels llauradors búlgars varen mantindre la seua religió cristiana-#ortodox, llevat en el suroest del país, on es va concentrar una minoria d'@converso musulmans –els *pomacos. Els turcs es varen instalar en l'administració en les principals ciutats per tot el país. Els otomans varen convertir a Bulgària en el [[*Beylik|*beyerlik]] de [[Rumelia|Rumili]], que era regit per un [[*beylerbey]] que residia en [[Sofia]]. Este territori, que incloïa [[Mesia|Moesia]], [[*Tracia]] i [[Macedònia (regió històrica)|Macedònia]], va ser dividit en varis ''[[sanjak]]s'', cadascun dels quals era governat per un [[*Sanjak-*bey|*sanjakbey]], dependent del beylerbey. Una part important de la terra conquistada va ser repartida als seguidors del sultà, els qui varen fundar feus directament depenents del sultà.

A partir de la segona mitat del [[sigle XVIII]], [[Rússia]] va intervindre activament en els Balcans, pressionant a l'Imperi otomà en les seues fronteres, trencant l'aïllament dels búlgars. Durant la guerra de 1768 els russos varen travessar @Moldavia i *Valaquia i varen irrompre en Bulgària, a on varen conseguir la victòria militar de Chumla, obligant als turcs a firmar la pau. El tractat de Küçük-Kaynarca va concedir a Rússia la protecció dels cristians ortodoxos de l'Imperi otomà, #lo que va terminar convertint-se en una excusa per a posteriors intervencions russes en els Balcans. En 1829, la rebelió dels grecs va portar als russos a ocupar gran part de Bulgària i conquistar *Adrianópolis. El tractat de pau va permetre als russos establir un protectorat sobre @Moldavia i *Valaquia. No obstant, els búlgars varen permanéixer baix domini otomà, encara que l'invasió russa va fomentar el despertar nacionaliste en els Balcans.

A partir de la segona mitat del [[sigle XVIII]], [[Rússia]] va intervindre activament en els Balcans, pressionant a l'Imperi otomà en les seues fronteres, trencant l'aïllament dels búlgars. Durant la guerra de 1768 els russos varen travessar @Moldavia i *Valaquia i varen irrompre en Bulgària, a on varen conseguir la victòria militar de Chumla, obligant als turcs a firmar la pau. El tractat de Küçük-Kaynarca va concedir a Rússia la protecció dels cristians ortodoxos de l'Imperi otomà, #lo que va terminar convertint-se en una excusa per a posteriors intervencions russes en els Balcans. En 1829, la rebelió dels grecs va portar als russos a ocupar gran part de Bulgària i conquistar *Adrianópolis. El tractat de pau va permetre als russos establir un protectorat sobre @Moldavia i *Valaquia. No obstant, els búlgars varen permanéixer baix domini otomà, encara que l'invasió russa va fomentar el despertar nacionaliste en els Balcans.

Durant esta época la burguesia búlgara, formada principalment per comerciants i artesans, va obrir les primeres escoles i va publicar els primers llibres en llengua búlgara. Baix la pressió popular, l'Iglésia va recuperar la llitúrgia en *eslavón, i contra la voluntat del Patriarca d'@Constantinopla, el sultà otomà va acceptar en 1870 la creació d'un patriarcat búlgar independent. A pesar d'estes concessions, la tensió nacionalista va seguir en aument: l'arribada de numerosos refugiats musulmans procedents dels territoris conquistats per Rússia (tàrtars de *Crimea i *circasianos del Caucas) va provocar un creixent descontent, mentres els nacionalistes búlgars començaven a organisar-se en Bucarest.

Durant esta época la burguesia búlgara, formada principalment per comerciants i artesans, va obrir les primeres escoles i va publicar els primers llibres en llengua búlgara. Baix la pressió popular, l'Iglésia va recuperar la llitúrgia en *eslavón, i contra la voluntat del Patriarca d'@Costantinoble, el sultà otomà va acceptar en 1870 la creació d'un patriarcat búlgar independent. A pesar d'estes concessions, la tensió nacionalista va seguir en aument: l'arribada de numerosos refugiats musulmans procedents dels territoris conquistats per Rússia (tàrtars de *Crimea i *circasianos del Caucas) va provocar un creixent descontent, mentres els nacionalistes búlgars començaven a organisar-se en Bucarest.

== Despertar nacional ==

== Despertar nacional ==

Baix l'influència d'idees com el [[lliberalisme]] i el [[nacionalisme]], @a comienzos del sigle {{sigle XIX|XIX}} va començar a despertar-se el nacionalisme búlgar. Va tindre una gran influència en la difusió d'estes noves idees entre els mijos cultivats de Bulgària la rebelió grega contra els otomans, en l'any 1821. No obstant, existia també un fort resentiment pel control grec de l'Iglésia Búlgara; de fet, els primers sentiments nacionalistes búlgars varen estar orientats a la creació d'una iglésia búlgara independent. Esta lluita es va vore finalment coronada per l'èxit en [[1870]], quan, per un edicte del sultà otomà, es va instituir el *exarcado ortodox búlgar. Antim I, el primer *exarca, va anar el líder natural de l'incipient nació. El Patriarca de Constantinopla va respondre a la creació del exarcado en un decret d'excomunió, lo que va reforçar encara més el sentiment nacionaliste búlgar.

Baix l'influència d'idees com el [[lliberalisme]] i el [[nacionalisme]], @a comienzos del sigle {{sigle XIX|XIX}} va començar a despertar-se el nacionalisme búlgar. Va tindre una gran influència en la difusió d'estes noves idees entre els mijos cultivats de Bulgària la rebelió grega contra els otomans, en l'any 1821. No obstant, existia també un fort resentiment pel control grec de l'Iglésia Búlgara; de fet, els primers sentiments nacionalistes búlgars varen estar orientats a la creació d'una iglésia búlgara independent. Esta lluita es va vore finalment coronada per l'èxit en [[1870]], quan, per un edicte del sultà otomà, es va instituir el *exarcado ortodox búlgar. Antim I, el primer *exarca, va anar el líder natural de l'incipient nació. El Patriarca de Costantinoble va respondre a la creació del exarcado en un decret d'excomunió, lo que va reforçar encara més el sentiment nacionaliste búlgar.

En [[abril]] de [[1876]], el Comité Revolucionari Secret Búlgar, en sèu en [[Bucarest]], va organisar un alçament, conegut com [[Sublevació d'abril]]. El tumult va ser reprimit en crueltat per les autoritats otomanes tant per l'eixèrcit regular otomà com per les tropes irregulars dels ''[[*basi-*bozuk]]''. Innumerables llogarets varen ser saquejades i les víctimes de la repressió es varen contar per decenes de mills, sobretot en les ciutats rebels de [[*Batak (Bulgària)|*Batak]], [[*Perushtitsa]] i [[*Bratsigovo]], en la regió de [[*Plovdiv]]. Les @masacre varen provocar la reacció de l'opinió pública i la diplomàcia europees: tal va ser el cas, per eixemple, del britànic [[William *Gladstone]], que va iniciar una campanya contra els "horrors búlgars". Va ser també causa de l'intervenció de Rússia, que va aprofitar les matances d'@eslavo com a pretext per a declarar la [[Guerra Rus-Turca ([[1877]]-[[1878]])]], en abril de 1877. En la guerra varen intervindre també l'Eixèrcit rumà i tropes de voluntaris búlgars. La guerra va terminar en la completa derrota de Turquia.

En [[abril]] de [[1876]], el Comité Revolucionari Secret Búlgar, en sèu en [[Bucarest]], va organisar un alçament, conegut com [[Sublevació d'abril]]. El tumult va ser reprimit en crueltat per les autoritats otomanes tant per l'eixèrcit regular otomà com per les tropes irregulars dels ''[[*basi-*bozuk]]''. Innumerables llogarets varen ser saquejades i les víctimes de la repressió es varen contar per decenes de mills, sobretot en les ciutats rebels de [[*Batak (Bulgària)|*Batak]], [[*Perushtitsa]] i [[*Bratsigovo]], en la regió de [[*Plovdiv]]. Les @masacre varen provocar la reacció de l'opinió pública i la diplomàcia europees: tal va ser el cas, per eixemple, del britànic [[William *Gladstone]], que va iniciar una campanya contra els "horrors búlgars". Va ser també causa de l'intervenció de Rússia, que va aprofitar les matances d'@eslavo com a pretext per a declarar la [[Guerra Rus-Turca ([[1877]]-[[1878]])]], en abril de 1877. En la guerra varen intervindre també l'Eixèrcit rumà i tropes de voluntaris búlgars. La guerra va terminar en la completa derrota de Turquia.

== De l'autonomia a l'independència ==

== De l'autonomia a l'independència ==

La rebelió contra el [[Imperi otomà]] que va esclatar en [[Bòsnia]] en 1875 es va estendre fins a Bulgària a l'any següent. Els turcs varen desnugar una brutal repressió, en la que varen participar els ''*bashibozuks'', que varen realisar numeroses matances i varen devastar el país. Atres països europeus es varen indignar i varen denunciar la brutalitat i els “horrors búlgars”. En negar-se el sultà a concedir l'autonomia a Bulgària, Rússia va declarar la guerra en [[1877]] i va invadir el país en el respal dels rumans i d'una legió búlgara. En giner de [[1878]], els eixèrcits russos varen aplegar a les portes d'Constantinopla.

La rebelió contra el [[Imperi otomà]] que va esclatar en [[Bòsnia]] en 1875 es va estendre fins a Bulgària a l'any següent. Els turcs varen desnugar una brutal repressió, en la que varen participar els ''*bashibozuks'', que varen realisar numeroses matances i varen devastar el país. Atres països europeus es varen indignar i varen denunciar la brutalitat i els “horrors búlgars”. En negar-se el sultà a concedir l'autonomia a Bulgària, Rússia va declarar la guerra en [[1877]] i va invadir el país en el respal dels rumans i d'una legió búlgara. En giner de [[1878]], els eixèrcits russos varen aplegar a les portes d'Costantinoble.

El [[Tractat de Sant *Stefano]] (3 de març de 1878) va estipular la creació d'un extens principat autònom de Bulgària i el desmantellament dels territoris europeus de l'Imperi otomà. Àustria i Gran Bretanya temien que es trencara l'equilibri en els Balcans i en el [[Congrés de Berlín de 1878|Congrés de Berlín]] (juliol de 1878) varen impondre a Rússia un tractat pel que l'equilibri es va mantindre a costa de les aspiracions nacionals búlgares: el [[principat de Bulgària|principat autònom de Bulgària]] es va mantindre, pero molt reduït.

El [[Tractat de Sant *Stefano]] (3 de març de 1878) va estipular la creació d'un extens principat autònom de Bulgària i el desmantellament dels territoris europeus de l'Imperi otomà. Àustria i Gran Bretanya temien que es trencara l'equilibri en els Balcans i en el [[Congrés de Berlín de 1878|Congrés de Berlín]] (juliol de 1878) varen impondre a Rússia un tractat pel que l'equilibri es va mantindre a costa de les aspiracions nacionals búlgares: el [[principat de Bulgària|principat autònom de Bulgària]] es va mantindre, pero molt reduït.

{{VT|Guerres Balcàniques}}

{{VT|Guerres Balcàniques}}

[[Archiu:BulgariaComienzosSigloXX.svg|Evolució territorial de Bulgària des de l'independència fins al final de la Primera Guerra Mundial.|thumb]]

[[Archiu:BulgariaComienzosSigloXX.svg|Evolució territorial de Bulgària des de l'independència fins al final de la Primera Guerra Mundial.|thumb]]

Bulgària es va aliar en [[Regne de Sèrbia|Sèrbia]] en febrer de [[1912]] i en [[Regne de Grècia|Grècia]] en març, declarant la guerra a l'Imperi otomà en octubre. La ciutat d'[[Adrianòpolis]] va caure en [[març]] de [[1913]] i l'Imperi otomà es va rendir: pel [[Tractat de Londres (1913)|Tractat de Londres]] (30 de maig de 1913), els turcs varen abandonar casi tots els territoris europeus a l'oest d'[[Adrianòpolis]]. El repartiment de les tandes entre les tres nacions vencedores va terminar en un desacort que va provocar l'esclat d'una nova guerra: els búlgars, que s'havien estés cap a l'est, varen reclamar el territori de [[Macedònia (regió)|Macedònia]], que havia segut conquistada pels serbis durant la guerra. El [[23 de juny]] de 1913, Fernando I va atacar a serbis i grecs sense una declaració de guerra. No obstant, la [[Segona Guerra Balcànica|segona Guerra dels Balcans]] va constituir un desastre per a Bulgària perque Romania i l'Imperi otomà també varen participar contra els búlgars. Pel [[Tractat de Bucarest (1913)|Tractat de Bucarest]] ([[10 d'agost]] de 1913), Bulgària va obtindre una part de *Tracia al sur que li va permetre un accés al [[mar *Egeo]], pero devia cedir [[*Dobruja meridional|*Dobrudja del sur]] a Romania, mentres que Sèrbia retenia el disputat territori de Macedònia. Pel Tractat d'@Constantinopla, Bulgària també devia tornar Adrianòpolis i [[*Tracia oriental|*Tracia Oriental]] al [[Imperi otomà]].

Bulgària es va aliar en [[Regne de Sèrbia|Sèrbia]] en febrer de [[1912]] i en [[Regne de Grècia|Grècia]] en març, declarant la guerra a l'Imperi otomà en octubre. La ciutat d'[[Adrianòpolis]] va caure en [[març]] de [[1913]] i l'Imperi otomà es va rendir: pel [[Tractat de Londres (1913)|Tractat de Londres]] (30 de maig de 1913), els turcs varen abandonar casi tots els territoris europeus a l'oest d'[[Adrianòpolis]]. El repartiment de les tandes entre les tres nacions vencedores va terminar en un desacort que va provocar l'esclat d'una nova guerra: els búlgars, que s'havien estés cap a l'est, varen reclamar el territori de [[Macedònia (regió)|Macedònia]], que havia segut conquistada pels serbis durant la guerra. El [[23 de juny]] de 1913, Fernando I va atacar a serbis i grecs sense una declaració de guerra. No obstant, la [[Segona Guerra Balcànica|segona Guerra dels Balcans]] va constituir un desastre per a Bulgària perque Romania i l'Imperi otomà també varen participar contra els búlgars. Pel [[Tractat de Bucarest (1913)|Tractat de Bucarest]] ([[10 d'agost]] de 1913), Bulgària va obtindre una part de *Tracia al sur que li va permetre un accés al [[mar *Egeo]], pero devia cedir [[*Dobruja meridional|*Dobrudja del sur]] a Romania, mentres que Sèrbia retenia el disputat territori de Macedònia. Pel Tractat d'@Costantinoble, Bulgària també devia tornar Adrianòpolis i [[*Tracia oriental|*Tracia Oriental]] al [[Imperi otomà]].

El [[Atentat de Sarajevo|assessinat de l'archiduc Fernando]] en [[Sarajevo]] en [[1914]] va provocar la ruptura de relacions entre Àustria-Hongria i Sèrbia i va posar en moviment les aliances diplomàtiques i militars que s'havien realisat en les décades precedents entre els [[Imperis Centrals]] d'Àustria-Hongria i [[Alemanya]] i els seus aliats contra la [[Triple Entesa]] de França, Gran Bretanya i Rússia i els seus aliats.

El [[Atentat de Sarajevo|assessinat de l'archiduc Fernando]] en [[Sarajevo]] en [[1914]] va provocar la ruptura de relacions entre Àustria-Hongria i Sèrbia i va posar en moviment les aliances diplomàtiques i militars que s'havien realisat en les décades precedents entre els [[Imperis Centrals]] d'Àustria-Hongria i [[Alemanya]] i els seus aliats contra la [[Triple Entesa]] de França, Gran Bretanya i Rússia i els seus aliats.