Canvis

8 bytes eliminats ,  16:52 23 jun 2022
Text reemplaça - 'Constantinopla' a 'Costantinoble'
Llínea 32: Llínea 32:  
Durant la [[Baixa Edat Mija]], la [[Republica de Venecia]] escomençà a convertir-se en una potencia mediterranea. Al control del [[Véneto|interior]] i de la costa de [[Dalmacia]], e va unir una extensa activitat mercantil en Orient, que li portà a establir consulats i colonies de comerciantes per tot el Mediterraneu Oriental. Recolzà als [[creuats]] com manera de contrarrestar al [[Islam]] i mantingué un llarc conflicte en Génova pel predomini comercial.
 
Durant la [[Baixa Edat Mija]], la [[Republica de Venecia]] escomençà a convertir-se en una potencia mediterranea. Al control del [[Véneto|interior]] i de la costa de [[Dalmacia]], e va unir una extensa activitat mercantil en Orient, que li portà a establir consulats i colonies de comerciantes per tot el Mediterraneu Oriental. Recolzà als [[creuats]] com manera de contrarrestar al [[Islam]] i mantingué un llarc conflicte en Génova pel predomini comercial.
   −
Durant la [[Quarta Creuada]], per sugerencia veneciana, els creuats [[Lloc de Constantinopla (1204)|saquejaren Constantinopla]], decapitant el [[Imperi bizanti]] i conquistant numerosos territoris. Encara que el subsegüent [[Imperi llati]] fon pronte reconquistat pels grecs, Venecia segui controlant vàries illes i ciutats, sent una de les principals potencies mercantils.
+
Durant la [[Quarta Creuada]], per sugerencia veneciana, els creuats [[Lloc de Costantinoble (1204)|saquejaren Costantinoble]], decapitant el [[Imperi bizanti]] i conquistant numerosos territoris. Encara que el subsegüent [[Imperi llati]] fon pronte reconquistat pels grecs, Venecia segui controlant vàries illes i ciutats, sent una de les principals potencies mercantils.
    
=== L'Imperi mogol ===
 
=== L'Imperi mogol ===
Llínea 51: Llínea 51:  
Existix molt escasa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[Republica de Venecia|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques.{{refn|group=lower-alpha|El [[Orientalisme|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro.{{Harvnp|Larner|2001|p=59}}}} Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].{{Harvnp|Larner|2001|p=59-60, 94}}
 
Existix molt escasa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[Republica de Venecia|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques.{{refn|group=lower-alpha|El [[Orientalisme|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro.{{Harvnp|Larner|2001|p=59}}}} Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].{{Harvnp|Larner|2001|p=59-60, 94}}
   −
Marc Polo naixque en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp|Larner|2001|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo,{{refn|group=lower-alpha|Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp|Larner|2001|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Constantinopla (1204)|presa de Constantinopla]] de 1204 Venecia posseia el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp|Larner|2001|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak|Soldaia]], el principal empori comercial italia de [[Crimea]].{{Harvnp|Larner|2001|p=62}}
+
Marc Polo naixque en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp|Larner|2001|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo,{{refn|group=lower-alpha|Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp|Larner|2001|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)|presa de Costantinoble]] de 1204 Venecia posseia el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp|Larner|2001|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak|Soldaia]], el principal empori comercial italia de [[Crimea]].{{Harvnp|Larner|2001|p=62}}
    
== El viage de Niccolò i Maffeo ==
 
== El viage de Niccolò i Maffeo ==
 
[[Archiu:Français 2810, fol. 3v, Qubilaï donnant une tablette aux Polo.jpeg|thumb|[[Kublai Kan]] entrega la ''[[paiza]]'' als germans Polo.<br />[[Biblioteca Nacional de França]] (ms. fr. 2810)]]
 
[[Archiu:Français 2810, fol. 3v, Qubilaï donnant une tablette aux Polo.jpeg|thumb|[[Kublai Kan]] entrega la ''[[paiza]]'' als germans Polo.<br />[[Biblioteca Nacional de França]] (ms. fr. 2810)]]
En una data propenca a [[1260]] Niccolò i Maffeo decidiren mamprendre viage en l'intenció inicial de comerciar en joyes en el [[kanato]] [[Imperi mogol|mogol]] de la [[Horda d'Or]]. En principi tingueren èxit ya que en [[Sarai]], prop del curs inferior del [[Volga]], conegueren al [[kan]] [[Berke Kan|Berke]], a qui «regalaren» joyes per les que obtingueren a canvi «presents» pel doble del seu valor,{{Harvnp|Larner|2001|p=62}} pero en [[juliol]] de [[1261]] [[Miquel VIII Paleolec|Miquel Paleolec]] [[Reconquista de Constantinopla|reconquistà Constantinopla]] posant fi al [[Imperi llati]]. El nou [[Emperador bizanti|emperador]] es vengà de tots els mercaderes venecians que pogué capturar i estes circumstancies complicaren el viage de tornada dels Polo a Venecia. La situació empijorà quan en [[hivern]] esclatà la guerra entre l'Horda d'Or i el [[Ilkanato|Ilkanato persa]] de [[Hulagu|Hulegu]], lo que els impedia utilisar la ruta que portava a [[Tabriz]] travessant el [[Cáucaso]], per lo que, despuix de permanecer en Sarai un any, partiren cap al nort en direcció a [[Ukek]], des d'a on seguiren viage cap al este i creuaren el [[kanato de Chagatai]] fins aplegar a [[Bujará]], en [[Transoxiana]].{{Harvnp|Larner|2001|p=63}}
+
En una data propenca a [[1260]] Niccolò i Maffeo decidiren mamprendre viage en l'intenció inicial de comerciar en joyes en el [[kanato]] [[Imperi mogol|mogol]] de la [[Horda d'Or]]. En principi tingueren èxit ya que en [[Sarai]], prop del curs inferior del [[Volga]], conegueren al [[kan]] [[Berke Kan|Berke]], a qui «regalaren» joyes per les que obtingueren a canvi «presents» pel doble del seu valor,{{Harvnp|Larner|2001|p=62}} pero en [[juliol]] de [[1261]] [[Miquel VIII Paleolec|Miquel Paleolec]] [[Reconquista de Costantinoble|reconquistà Costantinoble]] posant fi al [[Imperi llati]]. El nou [[Emperador bizanti|emperador]] es vengà de tots els mercaderes venecians que pogué capturar i estes circumstancies complicaren el viage de tornada dels Polo a Venecia. La situació empijorà quan en [[hivern]] esclatà la guerra entre l'Horda d'Or i el [[Ilkanato|Ilkanato persa]] de [[Hulagu|Hulegu]], lo que els impedia utilisar la ruta que portava a [[Tabriz]] travessant el [[Cáucaso]], per lo que, despuix de permanecer en Sarai un any, partiren cap al nort en direcció a [[Ukek]], des d'a on seguiren viage cap al este i creuaren el [[kanato de Chagatai]] fins aplegar a [[Bujará]], en [[Transoxiana]].{{Harvnp|Larner|2001|p=63}}
    
Quan portaven tres anys en Bujará els germans se uniren a una embaixada d'Hulegu que se dirigia a visitar al [[Gran Kan]] i, despuix d'un any de viage, aplegaren a la cort de [[Kublai Kan]], encara que no consta en el llibre el lloc a on se trobava en eixe moment.{{Harvnp|Larner|2001|pp=63-64}} Kublai els concedí audiencia i, despuix d'informar-se de la situació europea, els demanà que acompanyaren a un dels seus diplomatics en una embaixada al [[Papa]]. En les seues cartes el Kan solicitava al Papa cent hòmens instruits en les [[Arts lliberals|set arts lliberals]], potser com missioners o tal volta com administradors de les seues noves possessions en [[China]], i oli de la llantia del [[Sant Vas]] de [[Jerusalén]], possiblement com amulet per a les seues esposes [[Cristianisme|cristianes]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=64-65}} Per a la tornada, el Kan els proporcionà una ''[[paiza]]'', una pastilla de [[or]] que autorisava als seus portadors a servir-se del ''[[Yam (mogol)|yam]]'', el servici de [[Correu a cavalls|postes]] [[mogol (etnia)|mogol]]. El ''yam'' era altament eficient per a l'epoca aixina que semblen escessius els tres anys que asseguren haver torbat en aplegar al port de [[Ayas|Fanzelles]], en [[Regne armeni de Cilicia|Armenia Menor]]. Alli s'enteraren de la mort del Papa [[Climent IV]], lo que situa la seua aplegada molt provablement en [[1269]]. Continuaren viage fins [[Acre (Israel)|Acre]] a on afirmen haver-se reunit en el llavors [[archidiácono]] [[Gregori X|Tedaldo Visconti]],{{refn|group=lower-alpha|No obstant, Visconti no estigue en la zona fins [[1271]] i, de fet, el llibre situa l'aplegada d'abdós a Acre en [[1260]]. Aixina mateixa la duració alguna cosa exagerada de certes etapes pot no ser més que un recurs lliterari per a remarcar les dificultats del viage. La cronologia es un dels molts aspectes confusos de l'obra.{{Harvnp|Larner|2001|p=65}}}} i des de cuyo port retornaren a [[Venecia]] per a esperar l'elecció d'un nou Papa. Alli se reuní Niccolò en el seu fill Marc quan, segons el llibre, contava quinze anys, lo que permet fixar la seua data de naiximent.{{Harvnp|Larner|2001|pp=65-66}}
 
Quan portaven tres anys en Bujará els germans se uniren a una embaixada d'Hulegu que se dirigia a visitar al [[Gran Kan]] i, despuix d'un any de viage, aplegaren a la cort de [[Kublai Kan]], encara que no consta en el llibre el lloc a on se trobava en eixe moment.{{Harvnp|Larner|2001|pp=63-64}} Kublai els concedí audiencia i, despuix d'informar-se de la situació europea, els demanà que acompanyaren a un dels seus diplomatics en una embaixada al [[Papa]]. En les seues cartes el Kan solicitava al Papa cent hòmens instruits en les [[Arts lliberals|set arts lliberals]], potser com missioners o tal volta com administradors de les seues noves possessions en [[China]], i oli de la llantia del [[Sant Vas]] de [[Jerusalén]], possiblement com amulet per a les seues esposes [[Cristianisme|cristianes]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=64-65}} Per a la tornada, el Kan els proporcionà una ''[[paiza]]'', una pastilla de [[or]] que autorisava als seus portadors a servir-se del ''[[Yam (mogol)|yam]]'', el servici de [[Correu a cavalls|postes]] [[mogol (etnia)|mogol]]. El ''yam'' era altament eficient per a l'epoca aixina que semblen escessius els tres anys que asseguren haver torbat en aplegar al port de [[Ayas|Fanzelles]], en [[Regne armeni de Cilicia|Armenia Menor]]. Alli s'enteraren de la mort del Papa [[Climent IV]], lo que situa la seua aplegada molt provablement en [[1269]]. Continuaren viage fins [[Acre (Israel)|Acre]] a on afirmen haver-se reunit en el llavors [[archidiácono]] [[Gregori X|Tedaldo Visconti]],{{refn|group=lower-alpha|No obstant, Visconti no estigue en la zona fins [[1271]] i, de fet, el llibre situa l'aplegada d'abdós a Acre en [[1260]]. Aixina mateixa la duració alguna cosa exagerada de certes etapes pot no ser més que un recurs lliterari per a remarcar les dificultats del viage. La cronologia es un dels molts aspectes confusos de l'obra.{{Harvnp|Larner|2001|p=65}}}} i des de cuyo port retornaren a [[Venecia]] per a esperar l'elecció d'un nou Papa. Alli se reuní Niccolò en el seu fill Marc quan, segons el llibre, contava quinze anys, lo que permet fixar la seua data de naiximent.{{Harvnp|Larner|2001|pp=65-66}}
Llínea 61: Llínea 61:  
=== Ruta seguida ===
 
=== Ruta seguida ===
 
* Eixida de Venecia.
 
* Eixida de Venecia.
* Rodeig de [[Grecia]] fins aplegar a [[Constantinopla]].
+
* Rodeig de [[Grecia]] fins aplegar a [[Costantinoble]].
 
* Encreuament del [[Mar Negre]] i el de [[Mar d'Azov|Azov]].
 
* Encreuament del [[Mar Negre]] i el de [[Mar d'Azov|Azov]].
 
* Transit de les [[estepa]]s euroasiáticas, creuant el [[Volga]] i rodejant el [[Mar Caspio]] pel nort fins aplegar al [[Mar d'Aral]] i la ciutat de [[Bujará]].
 
* Transit de les [[estepa]]s euroasiáticas, creuant el [[Volga]] i rodejant el [[Mar Caspio]] pel nort fins aplegar al [[Mar d'Aral]] i la ciutat de [[Bujará]].
Llínea 88: Llínea 88:  
* Desembarc final en [[Ormuz (ciutat)|Ormuz]] i nova tornada a Tabriz.
 
* Desembarc final en [[Ormuz (ciutat)|Ormuz]] i nova tornada a Tabriz.
 
* Creua el [[Cáucaso]] i embarcada de nou en [[Trebisonda]].
 
* Creua el [[Cáucaso]] i embarcada de nou en [[Trebisonda]].
* Recala novament en [[Constantinopla]] i retorna finalment a Venecia.
+
* Recala novament en [[Costantinoble]] i retorna finalment a Venecia.
    
== ''Il milione'' ==
 
== ''Il milione'' ==